Olga Arnau (ERC): "La llista única només reforçaria el bloc no sobiranista"

Olga Arnau és regidora per ERC des del 2015. No és militant del partit i diu que la situació del país l’ha portat fins aquí. Després que la portaveu d’ERC, Queti Vinyals, renunciés a tornar-se a presentar a l’alcaldia, Arnau va presentar els avals necessaris per ser cap de llista.

Al març va ser triada per ser l’alcaldable per ERC. Diu que la situació del país és un dels motius pels quals ha acceptat aquesta responsabilitat. Com afronta aquestes eleccions?

Amb moltes ganes de treballar. Quan vam entrar a l’oposició vaig dir que tocaria picar molta pedra i això és el que hem fet durant tres anys a l’oposició i ara també ho estem fent al govern. Vaig entrar com a independent el 2015 i encara ho sóc. Crec que a la vida falta gent que es posi en política que no siguin polítics de professió o militants de partit.

El 2015 el PDECAT va manifestar que tenia com a preferència els partits independentistes per formar govern. Llavors ERC ho va rebutjar. Al maig, però, van entrar al govern després que el PSC fos expulsat. A què es deu aquest canvi?

Sempre hem intentat fer govern amb els partits independentistes. El 2015 la nostra prioritat era que la CUP entrés al govern, i si fos possible, també Som VNG. Aquests últims se’n van desentendre d’entrada perquè van dir que no seurien a negociar amb ningú que per ells fos convergent i amb la CUP vam tenir tres trobades, exclusivament per intentar encabir les seves línies, però no ho vam aconseguir. Per tant amb aquestes condicions vam decidir no entrar. La situació d’ara és diferent i l’assemblea va decidir que entréssim al govern. Finalment un cop vam negociar els cinc eixos prioritaris de l’acord de governabilitat, vam passar a formar part del govern.

Els socialistes diuen que pensen negociar amb qualsevol partit que posi els interessos de Vilanova per davant de tot. Quines són les condicions d’ERC per negociar?

D’entrada la premissa és que tot es pot parlar i negociar amb tothom, sempre que no vagin en contra de les nostres bases estructurals i mentals. Nosaltres tenim a l’ADN el foment de les polítiques socials, però també la defensa de les llibertats. Una persona que avui dia no pot estar en contra de tot el que esta passant en aquest país, ja no entra dins aquest marc. Però, de la mateixa manera que ara som a govern i tenim una ideologia molt clara, abans va la ciutat per davant de tot. Puc seure a parlar amb el PP, Ciutadans, Socialistes... però això no vol dir que les polítiques que desenvolupes no deixen de ser les que tu també promous, les socialment justes, les fiscalment justes, i que sempre tenen una connotació republicana darrere. Amb això també estem per la independència, però d’entrada volem una ciutat millor, més gentil i més digna.

Què vol dir més digna?

Neta, endreçada, estructurada, diversa, que es contempli tot el que és Vilanova en el seu espectre més ampli. Per a mi una ciutat digna és aquesta. Crec que a Vilanova falta que l’estimin més, perquè és una ciutat per estimar. Els partidismes s’han de deixar de banda quan Vilanova hi guanya. Al final la ciutat és per a totes i tots, aquí hi vivim tots, no només els que estem a favor del procés o els que hi estan en contra.

Diu que la ciutat necessita un gir i convertir-se en un municipi “republicà al servei de les persones”. Què vol dir això i com s’aconsegueix?

Doncs posant polítiques fiscals, socials, de millora del territori, d’espai clar de disseny d’estructura i que la ciutat tingui un rumb clar. Una vegada tens clar aquest rumb pots bastir-lo de polítiques socials i tirar endavant els projectes que defensis, amb qui sigui. Un exemple és el consens per l’habitatge, que s’ha trobat i s’han aconseguit resultats.

Per fer-ho s’ha de treballar, fer un gir a la manera de fer i obrint les portes de les institucions. La ciutat ha de ser més participativa, no únicament quan es fan els pressupostos participatius. Els ciutadans s’hi han de veure reflectits i que qualsevol pugui entrar a treballar en política.

Com ha estat el canvi de formar part de l’oposició i després formar part del govern? Com ho han gestionat?

Modificant les agendes el màxim possible. Hem entrat com un aire fresc, perquè la nostra entrada significa un relleu de gent i una manera diferent de fer les coses. Tota la nostra vida i tot el que fem, a part de tot el que està relacionat amb l’administració local, ha passat en segon terme. Entrar al govern ha estat com pujar en un tren en marxa que de primeres ens va fer córrer a contrapeu, però que a poc a poc hem anat agafant, i hem vist que si es vol, es poden fer coses. Entrar al govern tenia molts pros i molts contres, un dels pros és l’accés a la informació que sempre havíem reclamat des de l’oposició, d’aquesta manera veus quins canvis són factibles i quins no. Des de l’oposició pots tenir una tendència de veure-ho tot més senzill, des del govern no es veu tan senzill però tampoc impossible. Això significa dedicar-hi hores i feina per anar fent millores per tothom

Millores com què?

El primer eix dels cinc que teníem era l’IBI. Vam fer un ple extraordinari perquè, després d’estudiar-ho amb un termini molt curt de temps, vam veure que hi havia una baixada generalitzada excepte en els habitatges i això no podia ser.

Quines són les prioritats d’ERC per Vilanova?

Una de les prioritats és l’espai urbà. S’ha de millorar i que la gent tingui la sensació que està net i arreglat. Que el ciutadà vegi que el que paga amb els seus impostos es vegi revertit al carrer. Una de les apostes amb els nous pressupostos va ser doblar la partida de manteniment del carrer, perquè la percepció és que Vilanova està bruta i li falta manteniment. Hi ha carrers que per on passen els autobusos semblen camps de patates.

Una de les altres prioritats és mantenir viva la ciutat i potenciar-la. Tenim la sort de tenir un gran teixit d’associacions, entitats i festivals que donen una repercussió d’imatge de nom i de turisme per la ciutat. Els festivals, per exemple, tenen una potència cultural, però també tenen potencia de turisme. Això s’ha d’aprofitar i per fer-ho s’ha de teixir eixos entre una regidoria i una altra. Vilanova ha d’estar unida en tot.

La part econòmica ha de fer un gir. Vilanova té el deute que té, però no vol dir que ens hagi d’hipotecar per la resta. Quan tu tens un negoci que fa ingressos, però no prou beneficis, treballes per al banc i no vius. Doncs passa el mateix amb la ciutat. Vilanova ha de ser viva i això significa tenir la capacitat de retornar aquest deute, però alhora ha d’evolucionar.

A Vilanova li falta promoció econòmica o turística?

Li falta definir-la. Vilanova ha de ser capaç de treure rèdit dels seus grans actius, perquè tenim una ciutat que ho té tot, muntanya, platja... però no tenim capacitat hotelera. De mica en mica hi hem de treballar. I els pisos turístics, que estan a l’alça, cal regular-los.

Van aprovar la creació del parc comercial, tot i que Viu Comerç ha manifestat que hi està en contra perquè consideren que és negatiu pel comerç de la ciutat. Creieu que això us pot afectar negativament?

Políticament és molt difícil quedar bé amb tothom, però també es tracta d’aprofitar i donar a l’espai dignitat. Qualsevol nova iniciativa és un trauma pels que hi són des de sempre. El parc comercial no te res a veure amb el comerç i petit comerç, perquè no es tracta d’un centre comercial. És un parc com el que ja hi ha a Cubelles o a la rambla de Ribes. Suposa una entrada d’impostos per Vilanova i això és molt important.

Tornaríeu a repetir govern amb el PDECAT si l’aritmètica ho permetés?

Amb el PDECAT o amb qualsevol altre, no descarto cap govern. Des de l’oposició treballar amb la CUP i Som VNG ha estat un plaer. Si compartim l’objectiu i sumem els projectes de cadascú i tirar endavant aquest objectiu, per què no? Crec que a Vilanova ha de guanyar la ciutat i les sigles han de quedar per darrere.

El PSC diu que no teniu projectes i que treballeu amb el que van començar ells.

S’han definit els objectius i queda molt poca legislatura. Estem treballant molt, però els resultats no es veuran fins més endavant. Ens hauria estat més fàcil quedar-nos a l’oposició davant de quatre regidors i aprofitar per treure’n rèdit electoral. Però l’important és la ciutat.

Creus que la situació política del país pot afectar la política municipal?

És difícil que no afecti en un estat de repressió tant bèstia. Acaba afectant, perquè, per exemple, si dimarts ha de declarar l’alcaldessa, tota l’agenda d’aquell dia quedarà modificada perquè puguem anar a acompanyar-la.

El PDECAT va oferir als partits independentistes anar junts en una llista única, però ho heu rebutjat. Per què?

Crec que és una estratègia sense pensar. Ara hi ha 15 regidors de 25 que tenen un color independentista i dos de sobiranistes, que són SOM VNG. No crec que hi hagi cap llista que pugui treure tants regidors. La llista única a Vilanova l’únic que faria seria ajudar a pujar el bloc no sobiranista. Per molt semblants que puguem ser a l’hora de treballar en un determinat projecte econòmic, social o que tinguem ideologies potser més properes a la banda d’esquerres, cadascú ha de poder defensar el seu projecte amb el seu accent. I molts projectes en fan un de gran. Vilanova no és blanca o negra, és de molts matisos.

És difícil intentar negociar amb persones que no comparteixen la mateixa visió del que esta passant?

Depèn del moment i de com et parlin. També és veritat que a nivell local no et parlen com els seus representants a nivell nacional. A Vilanova al final tots ens acabem coneixent, però hi ha un moment que penses: aquesta línia no la creuo. Per exemple, quan em diuen “ells s’ho han buscat” automàticament en aquell moment em perden. Són persones que han perdut la seva llibertat i això és molt fort. La Neus l’han encausada pel lloc on estava. O per exemple la pressió que han fet a l’alcaldessa de Berga, que ha acabat plegant. Tots tenim una família i una vida al darrere. És molt complicat.

Estem en un moment on sembla que l’independentisme està dividit. Al Govern municipal també hi ha la mateixa sensació?

Aquí hem sabut tancar files amb el PDECAT perquè tenim clar l’objectiu i els cinc eixos que vam acordar. A mi l’interlocutor tant me fa quina ideologia tingui si l’objectiu s’alinea amb el meu i lluitem per Vilanova. Quan a nivell nacional som capaços de fer el mateix, som molt forts.