"El futur del Vendrell és créixer però caldrà fer-ho amb transformació urbana, inclusió i convivència"

El PSC afronta les Eleccions Municipals del 2019 al Vendrell com la força guanyadora de les darreres dues convocatòries. Però en aquesta ocasió ho farà amb Kenneth Martínez al capdavant d’una llista que en els dos darrers comicis va encapçalar Martí Carnicer, que és tot un referent de la política progressista catalana, però també de la vila, de la que en va ser el primer alcalde democràtic, mostrant un lideratge inqüestionable fins al 1994, quan va decidir fer el salt a la política nacional.

Kenneth Martínez és doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i des de l'any 2007, és professor del Departament de Ciències Socials de l'INS Baix Penedès del Vendrell. És també regidor d'Educació, Ocupació i Promoció Econòmica de l'Ajuntament del Vendrell des de l'any 2011. Feia anys que tothom donava per fet que Martínez seria el successor de Martí Carnicer com a alcaldable. Ara ja és oficial. El nou cap de llista pel PSC afronta el repte de substituir a Martí Carnicer per impulsar una nova fase de creixement sostenible a la vila després d’una tasca de sanejament i estabilització de les finances municipals, en els pitjors anys de la crisi econòmica.

El PSC és un partit amb un fort arrelament a la vila. A hores d’ara, a través dels seus canals habituals de militància i de simpatitzants vinculats a la societat civil de la vila, el PSC ja està confeccionant la proposta electoral. Kenneth Martínez revela els grans eixos conceptuals d’aquest programa “transformació urbana, inclusió social i convivència”. En aquests temps de desafecció política, el PSC confia amb el contacte de la massa simpatitzant de les propostes progressistes “per prendre el pols al Vendrell real. A diferència d’altres partits nous, el PSC, per tradició, té gent vinculada a tots els àmbits i entitats del Vendrell. D’aquí que no ens cal un contacte amb la ciutadania, perquè som part de la ciutadania del Vendrell”.

Martínez està convençut que per la complexitat del moment polític i social, amb totes els seus vessants, es produeixen moltes i diferents propostes dels partits, atenent l’opinió pública. Aquí, segons ell, rau el motiu de la fragmentació del vot. Al Vendrell, a les darreres eleccions aquest esquarterament va quedar prou palès. Tot plegat, ha portat al PSC a entendre’s en un acord de govern, amb el seu etern rival polític, l’antiga CiU, en els darrers dos mandats. “Segurament no és massa elegant que ho digui però el PSC parteix com la primera opció per tornar a guanyar les eleccions. En bona lògica les formacions que vulguin governar amb nosaltres s’hauran d’avenir als nostres tres eixos que presentem”.

La línia vermella que no creuarà el PSC és qualsevol acostament a idees d’extrema dreta o que no s’avinguin a la inclusió social i la convivència. I tampoc sembla que sigui un impediment les diferències en el debat sobiranista, perquè el PSC va començar la legislatura governant amb dos partits independentistes, “la línia vermella és treballar per la vila i millorar la qualitat de vida de la seva ciutadania. Qualsevol projecte que pretengui utilitzar l’Ajuntament per fer aconseguir altres objectius, siguin quins siguin, també ho veurem com una línia vermella que no travessarem, respectant totes les ideologies i identitats”.

En aquest mandat que acabarà al maig, la prioritat del PSC era la de reduir l’endeutament del consistori, fita que s’ha aconseguit fins a rebaixar el deute per sota del 100% dels ingressos municipals. A l’hivern del 2013 el Vendrell tenia pràcticament una taxa d’atur del 30%, en l’actualitat gairebé s’ha reduït a la meitat. Per Kenneth Martínez les prioritats passen ara per “aconseguir diversificar la nostra activitat econòmica per poder omplir el buit deixat per la dinàmica immobiliària. Som optimistes que la gran via de futur és l’activitat industrial i logística als polígons de l’interior de la comarca”. L’altre prioritat implica activar polítiques socials que permetin la inserció laboral, l’atenció a la gent gran, l’assistència social, facilitar l’accés a l’habitatge i el suport a la joventut, “perquè les conseqüències de la crisi encara són prou evidents. Però malgrat això, estem en condicions d’afrontar una fase de creixement perquè en gran part els deures s’han fet durant els dos mandats anteriors”, assegura l’alcaldable del PSC.

En aquest sentit el Vendrell torna a tenir capacitat d’inversió, no només pròpia, com és el cas del fons FEDER per la transformació del centre urbà de Coma-ruga, “però també cal afrontar la transformació del centre urbà del Vendrell, convertint-lo en un entorn molt més amable pels vianants, ampliant l’illa de vianants, els espais verds, les voreres de tot el municipi i el transport públic entre les zones residencials i el centre de la vila”.

L’alcaldable del PSC està convençut que el Vendrell és un dels municipis de Catalunya que continuarà creixent en demografia. Actualment està per sota de la mitjana d’edat del país, “per tant som una població jove que tindrà un desenvolupament familiar. Hem de pensar que el preu del sòl continuarà sent un reclam no només per a les famílies de fora del municipi sinó també per a les indústries que vindran a la comarca”. Davant d’aquest imminent creixement poblacional, es fa evident de nou la gran reflexió al voltant de les persones de nouvingudes, un debat que, especialment al Vendrell, va ser prou intens abans de la crisi.

En relació a això Kenneth Martínez diu que “no queda altre opció que la integració, la inclusió i la convivència dins de la diversitat poblacional que té la vila. És el nostre futur. Som un territori cruïlla entre dos pols metropolitans i l’interior del país i de l’Estat, per tant hem de deixar de ser un territori de pas i per ser un d’oportunitats. El Vendrell creixerà, serà una realitat. Per tant els discursos conservadors són equivocats. Cal fer propostes que integrin i que contemplin aquest creixement com un actiu social”. Dit això, Martínez creu que aquest creixement s’ha de produir en espais que actualment estan buits dins de la trama urbana actual. Com a exemples el Botafoc i el Mas d’en Gual, i tot l’habitatge buit que existeix.