ACN |
Barcelona
11-02-2019 16:59
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Les polítiques socials centren el 31,3% de les queixes que van arribar al síndic el 2018, segons l'informe que s'ha presentat al Parlament. Per això Rafael Ribó ha reclamat més acord polític per fer front a les problemàtiques i a les desigualtats socials. També ha denunciat la "inadequada resposta" de les administracions davant els desnonaments de persones vulnerables. El síndic considera que l'increment de les queixes en aquest àmbit posen de manifest "la manca d'un parc d'habitatges social social suficient i el col·lapse de les meses d'emergència residencial". El 2018 el síndic va rebre 10.495 queixes procedents de 14.000 persones, va atendre 9.987 consultes i va iniciar 264 actuacions d'ofici.
Pel que fa a les queixes relacionades amb les polítiques socials, "mai com fins ara" s'han rebut tantes queixes en què una mateixa persona aglutinés problemes d'índole diversa. En aquest sentit, Ribó ha exposat que són freqüents els casos en què a partir de la denegació de la renda garantida de ciutadania els ciutadans entren en una roda que deriva en situacions greus de pobresa energètica i fins i tot de desnonaments.
Aquestes situacions poden arribar a ser més dramàtiques si es tracta de persones amb infants a càrrec. De fet, la majoria de queixes en aquests àmbits han estat presentades per dones. El síndic ha demanat "a totes les institucions catalanes" que estableixin com a reptes prioritaris per al futur la lluita contra la desigualtat social i econòmica, la consideració de l'habitatge com a dret fonamental, i no només com a objecte econòmic, i la igualtat d'oportunitats en l'educació.
Desnonaments
Les vulneracions en matèria d'habitatge han comportat un augment de queixes i han posat de manifest la manca d'un parc d'habitatges social suficient i el col·lapse de les meses d'emergència residencial. Respecte al parc d'habitatges, el síndic posa el focus en el paper de la SAREB, que considera que ha mostrat una voluntat molt escassa de contribuir a resoldre les dificultats per accedir a un habitatge assequible. Per això insta el govern espanyol a legislar sobre l'obligació de la SAREB de cedir almenys un 30% dels seus habitatges per destinar-los al lloguer social.
Les queixes rebudes també mostren situacions greus i sobrevingudes de pèrdua de l'habitatge habitual, principalment com a conseqüència de procediments judicials de desnonament, que requereixen una "resposta immediata" de l'administració. El síndic ha denunciat que "les meses d'emergències estan desbordades per l'increment de les necessitats d'habitatge i els terminis de resolució són excessivament llargs". També critica "la demora excessiva en l'assignació d'un habitatge després que la mesa hagi dictat una valoració favorable. Davant aquesta situació el síndic considera "improrrogable l'aprovació d'un pla de xoc per donar-hi solució".
Renda garantida i bo social d'electricitat
El síndic ha rebut queixes per la denegació o la manca de resposta a la sol·licitud de la renda garantida de ciutadania i també per la manca d'informació sobre les diferents prestacions que preveu la Llei 14/2017. Entre les deficiències observades, el síndic ha denunciat que s'arbitri una sol·licitud única per als dos tipus de prestacions i que no s'identifiqui d'entrada quina és la prestació que s'està tramitant.
La gestió del bo social d'electricitat és "confusa i complexa" a causa de l'aprovació pel Reial decret 897/2017 i aquest element s'agreuja perquè els procediments estan impulsats per persones vulnerables i impliquen administracions i empreses de diferents nivells i competències. Les queixes rebudes el 2018, segons el síndic, posen de manifest "l'exclusió del bo social elèctric de col·lectius que, com les persones perceptores de pensions de viduïtat, gaudien d'aquest ajut en la factura elèctrica segons la normativa anterior, vigent des del 2009".
Medi ambient
El síndic apunta que en un context de recuperació econòmica i més disponibilitat de recursos per part de les administracions públiques, està proliferant l'execució d'obres públiques i privades. En aquest sentit, critica l'especulació, els impactes irreversibles sobre el territori i la manca de consideració de l'alternativa zero dels projectes privats.
Pel que fa a les mesures per reduir la contaminació de l'aire a Barcelona, el síndic denuncia que són "insuficients" i cal seguir potenciant altres mesures, com l'ús de la bicicleta, del 'car pooling', l'ús de vehicles d'energies alternatives, la millora de la connexió en la xarxa de transport públic, el tancament de l'accés de les zones de la ciutat més contaminades o la creació d'un peatge de congestió.
Persones en situació de pobresa energètica
El síndic ha rebut queixes per les pràctiques de cobrament de deutes que porten a terme agències de recobrament que actuen per compte d'empreses subministradores, amb relació a persones que es troben en situació de pobresa energètica.
Aquestes queixes relaten assetjament telefònic i recepció d'escrits de reclamació del deute, amb l'advertiment de la interposició d'actuacions judicials o de la inclusió de les dades personals en registres de solvència econòmica.
El coneixement del síndic es situa al 68%
El coneixement de la institució del síndic de greuges ha passat del 50% el 2005 al 68% el 2019. El síndic ha destacat aquesta dada perquè considera que quan va arribar "era una institució desconeguda per bona part de la ciutadania". El 2018 s'ha registrat un 97,6% d'acceptació de les resolucions.
Les xifres
Pel que fa a les xifres de l'informe presentat al Parlament en relació al 2018, les queixes relacionades amb les polítiques socials han passat de 2.945 el 2017 a 3.367 el 2018, arribant al 31,3% del total. Aquest àmbit inclou els serveis socials, educació i recerca, salut, infància i adolescència, treball i pensions i discriminació.
Pel que fa a l'administració pública i tributs, s'ha passat de 2.38 a 2.996 queixes, que són el 27,8% del total. Les polítiques territorials han generat menys queixes, s'ha passat de les 2.885 a les 1993, el que representa un 18,5% del total. Finalment, les queixes relacionades amb el consum han estat 1.679 (15,6%), amb la seguretat ciutadana i la justícia 685 (6,4%) i amb la cultura i la llengua 42 (0,4%).
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!