Pere Regull: “s’ha de pactar un govern, no suports puntuals” (VÍDEO)

El batlle de Vilafranca Pere Regull tornarà a ser candidat a l’alcaldia de la capital de l’Alt Penedès en les properes eleccions municipals del mes de maig, sent el cap de llista del PDeCat-Junts per Vilafranca i aspirant a ampliar fins a catorze els anys al capdavant del consistori vilafranquí.

Després de 10 anys com alcalde, què el motiva a presentar-se de nou?

Completar moltes coses que s’han iniciat. Aquests deu anys van començar amb els primers pressupostos en plena crisi, passant d’uns 58 a 45 milions d’euros. Per tant, durant tots aquests any la part més important era el pla de contenció del govern. Ara sembla que econòmicament ens comencem a recuperar i a gaudir d’unes possibilitats que ens poden permetre invertir en la ciutat pròpiament dita; perquè en aquests anys de crisi dura hem hagut de prioritzar mantenir serveis i ajudar a les persones. Ja que he tingut el patiment de l’època de la pitjor crisi dels últims cent anys, també m’agradaria poder gaudir una mica de possibilitats d’inversió i començar a fer coses que es vegin més, a part que també em sento amb forces per seguir.

Quins projectes teniu per al proper mandat?

Encara no tenim el programa tancat, l’estem perfilant, però evidentment seguir amb la urbanització de la llosa de la via, on hi havia 90.000 metres quadrats que travessaven Vilafranca de nord a sud: una taca de ciment que volíem que es revertís i passés a ser verda, amb passeig i aparcaments per lligar les dues Vilafranques, la nova i l’antiga. Cada any hem fet una inversió i a final d’aquest mes tindrem les parts nord i sud fetes; només faltarà la del mig que prosperarà després d’una modificació de crèdit que vam fer en el ple d’ahir a la nit. La foto de Vilafranca un cop s’acabi, en un o dos anys, no té res a veure amb la del 2009. Això sol justificaria els projectes, però n’hi ha d’altres com el pavelló esportiu. Hi ha moltes coses que trenquen el tòpic de fer obres per guanyar eleccions, ja que si ho busquéssim ho estaríem fent molt malament perquè, per exemple, tenim la Casa de la Festa Major a mitges; i previstos un skate park fet amb un pla de participació amb els skaters i la urbanització del carrer Comerç.

Fa esment del pla de participació en l’skate park. Precisament els partits de l’oposició s’han queixat reiteradament de la manca de processos participatius durant el seu mandat, com ho valora?

Estan antiquats al segle XX, quan hi havia uns processos de participació amb gent escollida a vegades a dit o per sorteig que suposava que 50 ciutadans es reunissin un cop a la setmana amb tècnics i se’ls anava portant cap on l’Ajuntament volia. Si el participant era voluntari sovint era un polític frustrat o gent amb interessos econòmics darrera l’operació. La prova és el fracàs d’aquest sistema. En el futur, i en la propera legislatura crec que ja ho veurem, hi haurà models que no suposin que el ciutadà de carrer perdi dos o quatre hores la setmana i podrà triar realment el que vol a través de sistemes de votació mitjançant noves tecnologies, tal i com es fa a Suïssa amb els referèndums. Seran coses àgils, no cal menjar el ‘coco’ i influenciar. En els nostres projectes hem estat en contacte amb associacions de veïns, ens han dit quines eren les seves prioritats i les hem incorporat. Si haguéssim fet el que volien els partits de l’oposició, el passeig Rafel Soler, que fa dos anys que està urbanitzat, encara estaria per començar.

Tornant a les eleccions, porten sis anys governant amb pacte amb el PSC, s’hi veu quatre anys més?

Em veig seguint governant quatre anys més.

Pot ser pactant amb altres partits?

Hi ha opcions amb altres formacions. El 2009 vam accedir a l’alcaldia a través d’una moció de censura, que va posar fi al govern socialista, en què vam tenir el suport d’ERC i la CUP, però el seu suport va ser únicament aquest. Després de les eleccions del 2011 vam estar dos anys sols en què ni ERC ni CUP no van votar cap punt a favor; vaig reunir-me amb els seus regidors en aquest despatx i els vaig dir que o em donaven oxigen o no podia tirar endavant, i em van dir que estratègicament no els interessava. No s’esperaven que pactés amb el meu etern enemic, el PSC. Al 2015, teníem la opció de PSC i ERC i teníem una reunió programada amb els republicans, però el dia abans per televisió van explicar que no estaven disposats a entrar al govern, que només donarien suport des de fora i ens obligaven a comprometre’ns a un decàleg i que posteriorment ja aniríem veient. Això suposa que estàs supeditant cada ple al què diguin; i volem un govern estable amb una línia a seguir. El PSC va agafar la responsabilitat d’entrar al govern en un moment difícil, ERC no volia i ara veurem si vol assumir responsabilitats o no.

Tenint en compte aquests precedents i que en aquests quatre anys mai li han votat a favor els pressupostos, ho veu factible?

Vol que li sigui franc?

Sí.

En política tot és possible. Al 2009 un pacte amb el PSC era impensable. Evidentment que es pot pactar amb ERC, però s’ha de pactar un govern, no suports puntuals. El govern és un tot, no com quan ERC va pactar amb el PSC en el seu moment a Vilafranca i li feia oposició des de dins. A vegades t’has de menjar gripaus i responsabilitats de govern, assumint les coses bones i dolentes. A partir d’aquí es pot negociar tot.

Un tema vigent de la campanya és el requeriment de la Junta Electoral de treure els llaços grocs de l’Ajuntament. Com actuaran?

Actuarem com la Generalitat i les conselleries malgrat discrepar absolutament. Una estelada sí que ho entendria com un tema polític, però el llaç és un tema humanitari, hi ha gent que el porta i no és independentista. He demanat si puc cobrir el que tenim a la façana per no treure’l i després tornar-lo a posar. En tot cas és un tema per omplir diaris.

Finalment, hi haurà cares noves a la llista electoral?

Possiblement hi haurà alguna novetat. Se’ns ha ofert gent i hem hagut de dir que no quan coincideixen amb perfils que ja tenim, l’important és tenir persones preparades en cada àrea.