El referèndum separa els partits en dos blocs i enroca el debat pel 28-A sobre el model territorial

El debat de candidats del 28-A de TVE Catalunya ha evidenciat la separació dels partits en dos grans blocs en relació a la conveniència o no de celebrar un referèndum d'autodeterminació i ha acabat enrocant el diàleg. Des de JxCat es planteja una "esmena a la totalitat" al model autonòmic actual a través d'un referèndum que des d'ERC es veu com a "inevitable". També En Comú Podem ha demanat "tornar als grans consensos" sobre el referèndum i exigeix al PSC que recuperi el programa electoral de 2012, on ho proposava. Els socialistes però, entenen que el dret a decidir s'ha convertit en una trampa de l'independentisme i asseguren que no es consentirà "cap incompliment de la llei". Cs i PP no només han tancat la porta a aquesta opció sinó que van més enllà i diuen que no donaran més poder ni competències a la Generalitat.

El debat dels candidat catalans al 28-A s'ha fet finalment sense la majoria dels cap de llista. Només Jaume Asens, cap de llista dels comuns, i Laura Borras, número dos de JxCat en absència de Jordi Sànchez, empresonat, han mantingut el seu compromís amb TVE. La resta de partits hi ha enviat altres membres de la llista.

Això no ha estat un impediment perquè els grups aprofitessin per fixar les seves posicions sobre el model territorial que proposen i s'evidenciés una vegada més l'enroc entre les diferents opcions. El número 6 d'ERC al Congrés per Barcelona, Gerard Gómez, ha estat el primer en refixar la seva posició: sortida democràtica al conflicte a través d'un referèndum.

Gómez assegura que els republicans no renunciaran als seus ideals i rebutgen entrar en la dicotomia de "repressió o renúncia" de què acusa als partís constitucionalistes. "El referèndum és inevitable i passarà", ha sentenciat el candidat republicà en la seva darrera intervenció al debat.

També des de JxCat aposten per acabar amb el model territorial actual. La número dos de Sànchez, Laura Borràs, planteja una "esmena a la totalitat" la model autonòmic: "L'autonomia que ens cal és la de Portugal", ha ironitzat. Borràs demana sortir del "greuge sistemàtic" que segons ella planteja un autonomisme 'fake' per a Catalunya.

Tot el contrari del que defensen dels del PSC. La número 3 per Barcelona, Mercè Perea, manté que la proposta dels socialistes passa per un gran pacte d'estat que millori el finançament i les competències que té Catalunya per fer millors polítiques. Parea assegura, en relació al referèndum que no consentirà l'incompliment de la llei perquè fora de la llei "hi ha la jungla".

Perea assegura que la independència "no serà possible perquè la societat catalana no ho vol". Segons la candidata socialista, els catalans volen millorar les seves condicions com a ciutadans i tenir més i millors oportunitats, una major cohesió social: "Només amb la col·laboració entre tots podrem revertir les esigualtats".

En aquest sentit, Borràs retreu al PSC que parli en nom dels catalans i li reclama "menys paternalisme i més democràcia" per poder fer un referèndum acordat sobre la independència com reclamen prop del 80% dels catalans, segons el darrer CEO. Borràs ha recordat a Perea que recuperi el seu compromís amb el dret a decidir.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, que crida a recuperar els grans consensos que suposava el referèndum i que també incloïa el PSC: "Em sap greu el canvi de posició del PSC del 2012, dels PSC de Pasqual Maracall. No és res més que el que han fet al Quebec o Escòcia".

Asens també ha recordat als socialistes que quan governa la dreta, les polítiques i visió "centralista" de l'Estat fa retrocedir el país en qüestió de drets i reclama una "aliança el més àmplia possible" després del 28-A que uneixi les forces progressistes catalanes i de l'estat espanyol.

Tot i el rebuig del PSC al referèndum, el posicionament més contundent ha estat el del PP i Cs, que no només han rebutjat de ple aquesta idea, sinó que van un pas més enllà i apunten a la limitació de competències a Catalunya. En aquest sentit, el número 2 de Cs, Toni Roldán, assegura que la solució "no passa per donar més poder a qui vol trencar Espanya".

Roldán afirma, a més, que la proposta de separació de Catalunya de la resta d'Espanya és una mesura que es basa en la "insolidaritat" perquè vol "separar rics i pobres". Des de Cs, diuen, es proposa en canvi "garantir la igualtat" entre tots els espanyols i "no consolidar els privilegis d'uns territoris.

Per la seva banda, el candidat del PP per Tarragona, Jordi Roca, ha acusat l'independentisme de "totalitari" i assegura que les "concessions" al nacionalisme per part del govern d'Espanya han estat un "error" i assegura que no se'n faran més en el futur. El candidat popular ha insistit durant tot el debat en vincular l'independentisme amb la violència i el terrorisme.