El nou intent de llei electoral continua embarrancat tot i que ERC, Junts i PSC ho fixen com a prioritat

Sis mesos després que ERC intentés impulsar una ponència conjunta per un nou intent de llei electoral, poques coses s'han mogut i el tema continua embarrancat, segons ha constatat l'ACN després de parlar amb tots els grups parlamentaris. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, manté la proposta sobre la taula i defensa que el Parlament ha de "pivotar" el debat. El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, diu que "no és un tema només de Govern ni tampoc un tema només de la cambra catalana" i posa l'accent en la implicació del departament de Victòria Alsina, que té competències en processos electorals. L'altre partit imprescindible, el PSC, demana que Junts i ERC aclareixin si volen una llei que modifiqui la traducció dels vots en escons.

La llei electoral s'ha d'aprovar per dos terceres parts del Parlament, per tant, és necessari un acord, com a mínim, entre PSC, ERC i Junts. Tots tres diuen que és una prioritat després del pacte per substituir els càrrecs caducats. Però, de moment, no s'han obert formalment negociacions per tirar endavant una llei que, com ha passat en els diferents intents anteriors, té com a principal entrebanc un acord sobre el sistema per traduir els vots en escons. Catalunya continua sent l'única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, defensa que una ponència conjunta és "la forma més oberta i democràtica" per fer el debat i tenir tota la documentació. "Evidentment és necessària la participació dels experts, compareixences de persones referents i la participació del departament competent en processos electorals, però és una llei que s'ha de poder pivotar des del Parlament i la ponència conjunta és el millor mecanisme per aconseguir-ho". En aquest sentit, després de superar la renovació de càrrecs, Vilalta diu que ara "és el moment" de posar-se amb la llei electoral.

Des d'ERC creuen que no es pot seguir depenent d'una legislació espanyola "obsoleta i desfasada" en clau de vot exterior, transparència, modernització, administració electorat, etc. I en aquest sentit, defensen que s'ha d'anar, com a prioritat, "més enllà del repartiment d'escons".

Segons el soci de Govern, Junts, davant la "repressió" és més necessari que mai legislar aspectes que allunyin Catalunya de la "dependència" d'Espanya. Albert Batet diu que li consta que la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, està treballant "amb expertesa professional en propostes, anàlisis i estudis diferents". "Creiem que hi ha expertesa a nivell de Govern i de Parlament. I tothom junts hem de treballar per poder tirar endavant la llei. No és un tema només de Govern i no es un tema només de Parlament", ha afegit.

Pel que fa el sistema electoral, Batet ha defensat que és "un dels sistemes més proporcionals del món" i l'ha comparat amb el Congrés dels Diputats on, segons ha assenyalat, hi ha províncies "clarament sobredimensionades". Així mateix, ha apuntat que el sistema de doble urna podria ajudar a trobar l'equilibri entre territori i la proporcionalitat "tan elevada que hi ha".

Fonts del Departament liderat per Alsina, que té les competències en processos electorals, asseguren que la llei electoral és una de les prioritats i avisen que si s'arriba a un punt de la legislatura en què s'ha de confirmar que no és possible tirar-la endavant, s'apostarà per fer una llei de modernització del sistema electoral. És a dir, deixant els escons i el repartiment de banda però modernitzant tots els altres aspectes del procés electoral. Aquest és el pla B de la consellera. Tot i així, fonts del Departament no han volgut aclarir si ja s'està treballant en una proposta de llei electoral.

L'altre partit imprescindible per aprovar una llei electoral catalana és el PSC. La portaveu del partit al Parlament, Alícia Romero, afirma que "aquest hauria de ser el semestre de la llei electoral". Però avisa que no només volen canviar l'administració electoral sinó també el sistema que tradueix els vots en escons. I alerta que, si això no passa, hi hauria una "llei coixa". Romero també s'ha dirigit a Junts i ERC. Abans d'obrir negociacions, els socialistes volen saber primer si els dos partits tenen voluntat d'impulsar una llei en els dos sentits: administració electoral i sistema electoral. "La llei ha de treballar aquests dos aspectes, si no, no perdem el temps", ha afegit.

Segons Romero, cal que el sistema sigui "més proporcional" tenint en compte també el pes dels territoris però acostar-se més a "un vot, una persona". La portaveu dels socialistes diu que no els hi agradaria que es fes el debat sobre una llei que vingui del Govern "si només s'ha treballat des del Govern". I ha afegit que es pot fer a partir d'una llei que provingui de l'executiu però "treballada amb els grups parlamentaris".

CUP i comuns demanen que se'ls tingui en compte

Tot i que aritmèticament CUP i comuns no són imprescindibles, demanen que no se'ls deixi de banda tenint en compte la importància de la llei. Per la diputada de la CUP Dolors Sabater és "absolutament urgent" i "imprescindible" que la llei electoral tiri endavant per fer front a la "repressió". I ha defensat que seria una manera de saltar-se la "ingerència" de la Junta Electoral Central (JEC) que s'ha vist recentment amb el cas Juvillà i amb el cas Torra en la legislatura passada.

En aquest sentit, Sabater ha dit que el Parlament ha de "reactivar" la iniciativa i ha avisat que, si cal, la CUP presentarà una iniciativa pròpia perquè això passi. I pel que fa al format del debat, Sabater ha considerat que el Parlament és la cambra legislativa i que és en aquest lloc on s'ha de treballar el text. Evidentment, ha afegit, el Govern si vol pot fer aportacions i propostes però que "l'espai de treball i de consens polític per legislar és el Parlament".

I des dels comuns, el portaveu parlamentari David Cid aposta perquè l'intent de llei electoral no embarranqui encara que es mantingui el desacord en la traducció dels vots en escons. I és que, segons ha dit, es poden regular de manera independent qüestions tan importants com tenir una Sindicatura Electoral pròpia, regular el vot exterior o la limitació de la despesa electoral. Tot i això, ha dit, cal tenir l'ambició per arribar a un acord complert. Cid també veu amb bons ulls una ponència conjunta des del Parlament ja que la llei s'ha d'aprovar per una majoria qualificada i demana que no hi hagi un acord a tres bandes (ERC, Junts i PSC) com ha passat amb la renovació de càrrecs caducats. Pel que fa al model electoral, defensen un sistema que tendeixi que cada vot valgui igual però que alhora es vegi reflectida la representació territorial.

Cs i PPC carreguen contra la "sobrerepresentació" dels nacionalistes

Ciutadans afirma que l'aprovació de la llei electoral catalana és un "tema important" perquè consideren que l'actual sistema "perjudica els partits constitucionalistes i sobrerepresenta els nacionalistes". I des de la formació de Carlos Carrizosa assenyalen que els partits nacionalistes no estan disposats a renunciar a aquesta situació que els atorga la llei electoral espanyola, la Loreg. "Saben que si volen fer una llei més respectuosa amb el principi democràtic hauran de corregir les desviacions de l'actual sistema i això els perjudicarà", afegeixen.

En la mateixa línia, el PPC reclama un sistema "més proporcional" que "corregeixi" la diferència del valor que té un vot a Barcelona i un vot a les altres províncies "sense menystenir la representativitat territorial". I els populars també afegeixen que l'interès dels nacionalistes és "controlar" l'administració electoral.

Vox és l'únic partit del Parlament que no vol una llei electoral catalana ja que considera que ja hi ha la Loreg. I, en tot cas, defensen que cal aproximar-se a un sistema que suposi "una persona, un vot".