El volum d'haixix comissat pels Mossos el 2023 ja és el més gran de l'última dècada: 14.616 kg fins al setembre

Els Mossos d'Esquadra han intervingut entre gener i setembre 14.616 kg d'haixix, una quantitat inèdita en cap any sencer de l’última dècada i que confirma la tendència a l'alça d'aquesta activitat delictiva. Les dades de la policia catalana obtingudes per l'ACN confirmen l'increment del nombre d'incidents sobretot els darrers anys, amb 25,7 tones de droga comissada des del 2020 i prop d'un miler de detinguts tant l'any passat com el 2023. La Unitat Central d’Estupefaents explica a l’ACN que la pressió judicial i policial exercida al sud de l’Estat des del 2018 ha fet desviar cap a la costa catalana part de l’entrada de droga, i que des del cos volen evitar que organitzacions de països tercers estableixin aquí la seva base d'operacions.

L'activitat delictiva relacionada amb el tràfic d'haixix va en augment a Catalunya els darrers quatre anys, amb un "increment de la criminalitat" més acusat els últims dos, segons reconeixen des del cos de Mossos d'Esquadra. "Catalunya sempre ha estat territori de pas de l'haixix i d'altres substàncies cap a la resta d'Europa, com la cocaïna; però amb l'haixix els darrers dos anys es detecten més incidents com desembarcaments 'in fraganti', transports sortint de les nostres costes, o recuperació de fardells que efectivament provenen d'algun desembarcament en algun punt de la nostra geografia", explica el cap de la Unitat Central d'Estupefaents dels Mossos.

De zona de pas a "via d'entrada"

A parer del cos, el repunt es deu la pressió judicial i policial exercida al sud de l’Estat des del 2018 per posar fre a l'entrada d'aquesta droga a través de l'estret de Gibraltar. Això hauria desviat part dels desembarcaments de l'haixix a la península més al nord, cap a costes valencianes i catalanes. Així, Catalunya ja no seria només zona de pas de droga per carretera procedent del sud de l'Estat, sinó també una "via d'entrada" directa per mar. 

De fet, el creixement de les quantitats d'haixix comissades pels Mossos i de detencions relacionades amb el tràfic d'aquesta droga es produeix justament a partir del moment que assenyalen des d'aquest cos policial: de 754 kg el 2019 (un any anòmalament baix) a 12,8 tones el 2020; 5,4 tones el 2021; 7,5 tones el 2021; i les 14,6 tones de rècord d'aquest 2023 (gener-setembre). Quant a nombre de detinguts, el 2019 s'arriba gairebé als 700 i d'aquí ja no s'ha baixat, amb més d'un miler l'any passat i 912 aquest 2023 a l'espera del balanç final de l'any. Altres cossos policials que operen a Catalunya també han notat l'augment d'aquesta activitat delictiva, tal com va explicar recentment a l'ACN el tinent coronel de la comandància tarragonina de la Guàrdia Civil, Jordi Verger.

Més detinguts a la costa i al sud 

Les detencions lligades al tràfic d’haixix també van a l’alça i despunten els últims dos anys amb 1.073 el 2022 i 912 enguany (fins al setembre). Els Mossos no ofereixen dades territorials de droga comissada ni desembarcaments, però sí de detinguts. A la zona del Camp de Tarragona la xifra es va més que doblar l'any 2022 (de 51 a 122) i enguany ja l'ha superat; a les Terres de l'Ebre el salt s'ha produït encara més recentment, de 68 detencions l'any passat a 120 en el que va de 2023. Malgrat que també té zona costanera, Girona es manté comparativament en xifres molt més baixes que al sud del Principat, per bé que també bat els seus popis registres amb 9, 15 i 17 detencions els últims tres anys. A les terres de Ponent els registres també són baixos, amb els 22 detinguts del 2021 com la xifra més alta de l’última dècada, i a l’Alt Pirineu i Aran no superen la desena cap any des del 2013. A la Catalunya central sempre superen la vintena des de l’any 2017, el 2022 va ser excepcionalment alt amb 42 detencions i enguany fins a setembre ja s’hi apropaven, amb 37. A Barcelona i l’àrea metropolitana nord és on s’acumulen més detinguts: 296 i 182, respectivament, de gener a setembre del 2023. 

A tot Catalunya, aquest 2023 els Mossos han desarticulat, fins a setembre, 8 organitzacions criminals i 7 grups criminals dedicats al tràfic d'haixix. Això és, un gran repunt respecte els últims tres anys en què s'han escapçat no més de dos grups i/o organitzacions criminals anualment. 

Pressió policial per evitar l'efecte crida 

El responsable de la Unitat Central d'Estupefaents apunta que el desafiament actual és que l'augment de l'activitat delictiva lligada a l'haixix no acabi atraient organitzacions criminals internacionals "que s'assentin aquí per exportar a Europa des d'aquí". "Ja n'hem detectat; són 'brokers', que venen per aprovisionar-se per dur (la droga) a un mercat que els genera molts més guanys que el d'aquí", detalla en referència al negoci de l'haixix en països europeus on el preu per gram és més alt que el que es paga a l'Estat. 

Des del cos no es tem, en canvi, perquè l'augment del tràfic d'haixix acabi tenint algun impacte en l'economia legal, a diferència del que sí succeeix amb la marihuana i l'espai que tenen activitats tolerades com l'auto-cultiu, els derivats medicinals (CBD) o les fires temàtiques. L'haixix és una substància concentrada de THC, penat com a principi actiu, i per tant no pot entrar al mercat legal, recorden. 

Marihuana: el problema es manté  

Pel que fa al cultiu i tràfic de marihuana, es manté "la problemàtica" amb aquesta activitat delictiva, als nivells que van posar en alerta el cos l'any 2013 (6,3 tones de cabdells comissats), any des del qual s'hi ha anat destinat cada vegada més efectius segons indiquen fonts policials. 

L'any passat hi va haver un volum de droga interceptada excepcionalment alt, de 26,6 tones, bona part de la qual s'ha d'atribuir a la culminació d'una macro-investigació en la qual es van comissar de cop 12 tones de cabdells i 70.000 plantes. Enguany, les quantitats de droga intervinguda fan preveure un retorn al nivell dels anys previs, amb 5.000 kg comissats entre gener i setembre (el 2021 en van ser 8.905 kg i el 2020, 10.146 kg). 

L'any 2022 es va saldar amb 2.125 detinguts per tràfic de marihuana, el nombre més alt almenys des del 2013, i aquest any fins al setembre n'eren ja 1.586. A diferència del que passa amb l'haixix, Girona és la segona regió policial amb més detinguts en el que va d'any (339), per darrere de Barcelona, i l'any passat va ser la primera, amb 404. En totes les regions hi ha un salt d'escala entre les detencions que es practicaven el 2013 (menys de cinquanta a cada una i 175 en total) i les que es produeixen els últims anys, sempre per sobre de les 1.500.

El cap de la Unitat Central d'Estupefaents remarca que el problema "es manté" i puntualitza que el volum de droga interceptada depèn sovint del "resultat de les investigacions" de gran abast, com l'esmentada i no tant d'un augment o retrocés de l'activitat delictiva. 

Professionalització i sofisticació de les plantacions

A més, els Mossos constaten les dificultats amb què es troben davant la professionalització de les organitzacions i grups criminals dedicats al cultiu de marihuana, a la "sofisticació" dels seus mètodes d'ocultació (sobretot a través de les plantacions d'interior), o la "diversificació" del cultiu en plantacions més petites per produir de forma constant, i també per evitar que un cop policial els faci perdre tota la producció.

De fet, el nombre total de plantacions intervingudes els darrers deu anys també ha anat en augment, des de les 233 que van desmantellar els Mossos el 2013 fins al rècord de 662 del 2021. El gran volum de cabdells comissats l'any passat es va concentrar en 434 plantacions, i en el que va de 2023, se n'han desmantellat 284.

Una altra diferència entre aquesta activitat delictiva i el tràfic d'haixix són els incidents violents que l'acompanyen. En el cas de la marihuana, la naturalesa del negoci (producció) comporta enfrontaments violents entre grups rivals, com els assalts a les plantacions, robatori de material o de droga. Amb dades disponibles des del 2020, els Mossos registren al voltant d'un centenar d'episodis violents cada any, amb un pic de 115 l'any 2021.  En canvi, a la policia catalana només li consten 5 incidents violents relacionats amb l’haixix l'any passat, i 12 en el que portem d'any, perquè tant els desembarcaments, com el transport de la droga són més difícils d'interceptar, sobretot tractant-se "d'organitzacions molt tancades, que fan difícil que la informació es pugui dispersar".