El tràfic d'haixix a Catalunya: un augment preocupant

Els Mossos d’Esquadra han comissat durant l’any 2023 més de 17 tones i mitja d’haixix, fet que suposa un increment del 134,8% respecte 2022, quan se’n van decomissar 7 tones i mitja.

La tendència en l’augment de les intervencions d’haixix es manté relativament constant fins l’any 2021 quan es comença a dibuixar un increment aritmètic que es manté durant l’any 2024. Fins al mes de juny d’enguany, l’haixix decomissat ja supera el que es va intervenir l’any passat.

Durant l’any passat, el volum de droga més gran intervingut en un mateix fet va tenir lloc el mes de febrer al port de Mataró amb cinc tones i mitja d’haixix, arran d’un desembarcament frustrat, on els Mossos d’Esquadra van detenir 15 persones.

La via d’entrada de l’haixix a Catalunya

Com a territori de pas de la droga, els operadors policials han detectat dues principals vies d’entrada de l’haixix a Catalunya: per mar i per terra. El 70% de l’haixix que s’intervé a Catalunya entra per mar i es produeix en cales i platges, lleres de rius i canals i en infraestructures portuàries. El transport terrestre es duu a terme mitjançant diverses modalitats: amb vehicles de gran potència, transport de mercaderies i paqueteria postal. Durant l’any passat es van registrar tretze desembarcaments a les costes catalanes respecte als quatre de l’any anterior. En el que portem d’any, els investigadors constaten que les xifres també s’incrementen en aquest apartat: només el darrer grup investigat des del setembre fins aquest mes de juny pels Mossos d’Esquadra i el Servei de Vigilància Duanera de l’Agència Tributaria hauria participat en almenys 19 desembarcaments en la costa catalana.

L’augment de l’activitat relacionada amb l’haixix va acompanyada de la implantació d’infraestructures com drassanes i naus de pupil·latge de narcollanxes. Les xarxes criminals dedicades a aquesta droga destaquen per la incorporació de persones especialitzades i qualificades, per les vinculacions amb altres xarxes dedicades al tràfic de marihuana i cocaïna i per la implicació de la població local. Durant el 2023 es va detectar l’increment de l’ús d’infraestructures portuàries per descarregar la droga en ports, mitjançant l’entrada de les narcollanxes o embarcacions recreatives

En relació a la via terrestre, els comisos són principalment troballes en el marc de controls rutinaris. La intervenció més gran dels Mossos d’Esquadra va passar en un control a una furgoneta que a l’AP-7 al terme de l’Ampolla, a l’interior de la qual van localitzar gairebé una tona de haixix.

Més acció policial: més detencions i més xarxes desmantellades

Durant el 2023, el negoci il·lícit de l’haixix ha comportat la detenció de 1.339 persones, el que suposa un augment de 24%. En el que portem d’any, s’han detingut 468 persones, un 8% més respecte el mateix període de l’any anterior.

En relació al crim organitzat, s’han desmantellat 22 xarxes criminals que introduïen haixix a Catalunya, amb destí principal al mercat internacional, però també per al consum nacional. L’any 2022, es van desmantellar 10 xarxes criminals.

Més violència associada al tràfic de haixix

Els incident violents associats al tràfic de haixix mantenen una tendència a l’alça durant els darrers anys. La pressió exercida al sud de l’Estat ha comportant un increment de l’activitat delinqüencial a Catalunya.

Durant l’any 2022 es van registrar 6 incidents violents relacionats amb l’haixix. Es tractava denarcoassalts, que van tenir lloc en domicilis o en vehicles mentre els narcotraficants transportaven la droga. En el 50% es van exhibir o utilitzar armes de foc. Al llarg de 2023 es van registrar 15 incidents violents relacionats amb l’haixix i la presència d’armes de foc es va detectar en un 66% dels casos, xifra que representa un augment del 16% respecte del 2022. Els incidents de caire violent registrats van consistir en 8 narcoassalts, 3 homicidis, 1 homicidi per imprudència, 1 temptativa d’assassinat i diverses agressions i amenaces.

Les rutes de l’haixix

Nord d’Àfrica – Andalusia: és la ruta més curta, ja que els narcotraficants només han de fer 15 km per arribar a les costes espanyoles per desembarcar la droga. La pressió exercida al sud de l’Estat pels operadors policials ha fet que les xarxes criminals incrementin l’ús d’altres vies d’entrada.

Quan el destí de la droga és el mercat il·lícit europeu, els criminals la traslladen ja sigui a través de vehicles pesants, o mitjançant el mètode Go fast, recorrent l’AP-7 fins arribar a França. En aquesta ruta Catalunya exerceix un paper com a via de pas quan es fa arribar la droga a Europa.

Nord d’Àfrica – Mediterrani: Els grups criminals carreguen les narcollanxes al nord d’Àfrica, ben aprovisionades de combustible, i les envien als punts ubicats a zones de mar endins de la costa Mediterrània. Quan decideixen el moment del desembarcament, les “gomes” s’apropen a la cala pactada, i descarreguen l’haixix, amb l’ajuda de la infraestructura de la que s’aprovisionen les organitzacions a terra catalana. Els darrers anys, aquesta via està incrementant la seva activitat per la seva proximitat amb França.

Aquesta via comporta un aparell logístic de les organitzacions criminals que es tradueixen en magatzems o guarderies per al haixix, aprovisionament de benzina per a la tornada, empreses que munten i fabriquen aquestes embarcacions d’alta velocitat, o transportistes, que, amb coneixement o no del fet delictiu, transporten la droga cap a Europa.

Ruta del Sahel: La regió africana del Sahel també ha esdevingut un node per al narcotràfic de l’haixix que s’introdueix a occident. El motiu és l’augment de la pressió policial exercida en els darrers anys a l’Estret de Gibraltar i al Mediterrani. La inestabilitat política en alguns estats (que afavoreix la corrupció dels organismes governamentals) i la proximitat a Europa, sumat a la pressió de les dues rutes marítimes tradicionals, ha fet atractiva i rentable aquesta ruta per als narcotraficants. La droga, s’embarca també al nord d’Àfrica, però en aquest cas, s’embarca fins a països com Sierra Leone, Guinea Bissau, Guinea Conakry o Senegal. Des d’allà, s’inicia el transport terrestre fins a Líbia, on es torna a embarcar fins arribar a Europa, via Grècia o Albània.