El Labotarori de Bioacústica de Vilanova realitzarà el mapa sonor dels oceans

‘20.000 sons sota el mar’ és el projecte del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que estudiarà els sons dels oceans. L’anàlisi es durà a terme a bord del veler suís ‘Fleur de passion’ que donarà la volta al món en 4 anys amb l’objectiu de mesurar l'impacte humà sobre els oceans i contribuir al debat sobre el lloc que ocupa l’ésser humà en el mar. L’expedició The Ocean Mapping Expedition, que es presenta avui, 12 de març a Ginebra (Suïssa), s’inicia el proper 12 d’abril i està organitzada en el marc del 500 aniversari del viatge de Fernando Magallanes pel Pacífic per trobar noves rutes marítimes.

"Per primera vegada, un vaixell estarà permanentment equipat amb sensors d'última tecnologia que permetran realitzar una cartografia oceànica acústica a una escala fins avui mai realitzada", diu Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC. El sistema d’hidròfons de ‘20.000 sons sota el mar’ detectarà i classificarà automàticament tots els sons d'origen humà o naturals, al llarg del recorregut del veler ‘Fleur de passion’ arreu del món. El sistema enviarà, en temps real, els sons i les imatges captades amb càmeres submarines embarcades, als investigadors del LAB, ubicat al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú. Aquestes imatges i sons es publicaran directament al web de l'expedició i seran d’accés públic.

‘20.000 sons sota el mar’ és un programa científic sense precedents que contribuirà a cartografiar la pol·lució sonora en els oceans. El mitjà marí està ple de sons naturals però el creixement constant de sorolls d'origen humà ha contribuït a l'augment del nivell actual del so, en general, en els oceans.

El grau en què aquests sons impacten i afecten al medi ambient i la vida marina és una qüestió que actualment està suscitant un gran interès, així com una gran preocupació en la comunitat científica i en la societat en general. L'interès científic deriva de la necessitat de comprendre millor l’impacte d'aquests sons i la seva percepció sobre el comportament, la fisiologia i l'ecologia dels organismes marins.

"S’analitzarà el flux continu de dades acústiques per comprendre els desafiaments als quals s'enfronten avui els oceans i ajudarà a la comunitat científica, així com a les autoritats públiques, per promoure pràctiques més responsables ", afirma Michel André.

En aquest viatge arreu del món, els investigadors de la UPC analitzaran les conseqüències de la contaminació sonora en els oceans però, també, com els sons d’origen humà afecten el seu equilibri. El projecte estudiarà, particularment, l’impacte en els cetacis ja que aquests animals depenen dels sons per comunicar-se, caçar en grups, relacionar-se o delimitar els seus territoris. Se sap que l’smog sound dificulta la comunicació però, com exactament? En alguns casos, les habilitats auditives d’aquests animals es danyen seriosament a causa de l’augment de soroll als mars.  Els cetacis juguen un paper essencial en l'equilibri dels oceans, per tant, si aquesta espècie és amenaçada per l'activitat humana, es pot desequilibrar tota la cadena alimentària.

The Ocean Mapping Expedition

El proper 12 d’abril, el veler ‘Flor de la passió’, de 33 metres, iniciarà la volta al món a vela durant 4 anys per observar, comprendre i cartografiar l'estat dels oceans. L’expedició reunirà un conjunt de programes científics, socioeducatius i culturals amb un esperit multidisciplinari, per mesurar l'impacte humà sobre els oceans.

Fa 500 anys, el navegant portuguès Fernando de Magallanes es va llançar en una expedició, en nom de la corona espanyola, per trobar una ruta marítima des de l'oest, cap al que llavors es denominaven les illes de les Espècies. Aquesta aventura donaria lloc al descobriment d'un passatge que porta el seu nom, just al sud del continent americà, i d’un oceà molt més gran i molt menys tranquil del que es creia, tot i que fos batejat per ell mateix com a “Pacífic”. Però, sobretot, l'expedició de Magallanes permetria dur a terme la primera volta al món mai abans realitzada i revelaria un món molt més vast del que es pensava en aquella època.

El ‘Flor de la passió’ —el vaixell de la Marina alemanya construït el 1941 i en l'actualitat desarmat i que és el veler més gran de bandera suïssa—, partirà des de Sevilla, per a una gira mundial de quatre anys. L’expedició compta amb el suport de la Fondation Pacifique, una organització sense ànim de lucre de Ginebra centrada en projectes de desenvolupament sostenible.

Juntament amb ‘20.000 sons sota del mar’, a bord de l’expedició The Ocean Mapping Expedition, es desenvoluparà el programa científic Micromégas. Aquest projecte recollirà mostres periòdiques d'aigua de mar per avaluar el contingut de contaminants plàstics. Les mostres permetran proveir les recerques realitzades per l'associació suïssa Oceaneye i s'analitzaran en col·laboració amb el Laboratori Central de Medi Ambient de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). El resultat d'aquest mostreig cartogràfic de la contaminació per components de plàstic, serà remès al Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP).

L’expedició té com a objectiu observar, comprendre, cartografiar i saber l'estat dels oceans. La seva ambició és contribuir a un millor coneixement i una major presa de consciència dels problemes que representa l'impacte humà en aquest mitjà i que és vital per a l'ésser humà i per fer-nos pensar en la nostra relació amb el planeta mar.

"Es tracta de reviure l'esperit de les grans exploracions i dels grans descobriments dels últims segles que segueixen alimentant la nostra imaginació", afirma Pietro Godenzi, president i membre fundador de la Fondation Pacifique. "Però sense fer una representació fantasiosa i idealitzada. No es tracta de voler reproduir un capítol de la història humana del passat. Així com Magallanes va partir cap a l'Oest a la recerca de les illes de les Espècies, ara la idea és preguntar-se com són aquestes illes en l'actualitat; quina riquesa busquem? una riquesa material? espiritual?", afegeix Pietro Godenzi.