La UPC encapçala una expedició internacional per crear els mapes acústics dels oceans

Durant els propers quatre anys, el Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) analitzarà l’impacte acústic en els animals marins arreu del món en el marc del projecte The Ocean Mapping Expedition. ’20.000 sons sota el mar’ és un dels quatre projectes de recerca que s’embarcaran en el veler Fleur de Passion, que iniciarà el viatge el 12 d’abril des de Sevilla i farà la segona aturada el 26 d’abril a Las Palmas de Gran Canaria. L’expedició, organitzada per la Fondation Pacifique de Ginebra (Suïssa), té per objectiu mesurar, en una volta al món a vela, l'impacte humà en els oceans i contribuir al debat sobre el lloc que ocupa l’ésser humà en el mar.

‘20.000 sons sota el mar’ és l’únic projecte espanyol que prendrà part de l’expedició Ocean Mapping, organitzada en el marc del 500 aniversari del viatge que va emprendre Fernando de Magallanes pel Pacífic per trobar noves rutes marítimes. The Ocean Mapping Expedition inclou un conjunt de programes científics, socioeducatius i culturals amb un esperit multidisciplinari a fi d’investigar l'impacte humà en els oceans. El proper 12 d’abril, el veler suís Fleur de Passion  iniciarà la volta al món a vela durant quatre anys per observar, comprendre i cartografiar l'estat dels oceans a través dels projectes de recerca que s’hi desenvoluparan.

La iniciativa ha estat impulsada per Foundation Pacifique, una organització sense ànim de lucre de Ginebra centrada en projectes de desenvolupament sostenible.

Investigar l’impacte acústic al mar

‘20.000 sons sota el mar’ és un programa científic sense precedents que contribuirà a cartografiar la contaminació sonora en els oceans. "Per primera vegada, un vaixell estarà permanentment equipat amb sensors d'última tecnologia que permetran realitzar una cartografia oceànica acústica a una escala fins avui mai realitzada", afirma l’investigador Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC.

El sistema d’hidròfons de ‘20.000 sons sota el mar’ detectarà i classificarà automàticament tots els sons d'origen humà o naturals, al llarg del recorregut del veler Fleur de passion arreu del món. Es tracta d’un dispositiu innovador que integra tecnologia d'Internet, la qual cosa permet el control a distància de manera que la tripulació a bord només haurà d’introduir els hidròfons en l’aigua i els investigadors del LAB podran activar i manipular els equipaments de recollida i transmissió de dades des del Laboratori. El sistema, a més, enviarà, en temps real, els sons i les imatges captades amb càmeres submarines instal·lades en els hidròfons, als investigadors del LAB, vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), al Campus de la UPC en aquesta localitat. Les imatges i sons, tant en directe com registrats, es publicaran directament al web de l'expedició i seran d’accés públic.

Trobar l’equilibri acústic dels oceans

El mitjà marí està ple de sons naturals però el creixement constant de sorolls d'origen humà ha contribuït a l'augment del nivell actual del so, en general, en els oceans. El grau en què aquests sons impacten i afecten al medi ambient i la vida marina és de gran preocupació per a la comunitat científica i la societat en general.  "S’analitzarà el flux continu de dades acústiques per comprendre els desafiaments als quals s'enfronten avui els oceans i ajudarà a la comunitat científica, així com a les autoritats públiques a promoure pràctiques més responsables", afirma Michel André.

El projecte del LAB de la UPC ha d’establir una base científica que permeti no només monitoritzar els organismes marins i la dinàmica de les poblacions sinó, alhora, observar i verificar els efectes dels sons d’origen humà sobre l’equilibri vital dels organismes marins en una escala geogràfica i temporal mai abans aconseguida.

La informació acústica que es prendrà al llarg dels quatre anys d’expedició permetrà identificar possibles conflictes d'interessos entre les diferents fonts humanes de sorolls i proposar a les parts implicades solucions destinades a assegurar que els oceans recuperin un equilibri acústic entre sorolls naturals i silencis.

Cetacis com a bioindicadors

El projecte estudiarà, particularment, l’impacte en els cetacis ja que aquests animals depenen dels sons per comunicar-se, caçar en grups, relacionar-se o delimitar els seus territoris. Se sap que l’smog sound dificulta la comunicació, però, com exactament? L’equip d’investigadors de la UPC, dirigits per Michel André, ja ha demostrat en estudis anteriors que els cetacis i d’altres animals marins com els cefalòpodes poden patir greus lesions auditives causades per l’exposició continuada a nivells de so de baixa freqüència. Aquestes espècies utilitzen el sentit de l’oïda per orientar-se, caçar, relacionar-se, etc., per això, el ritme vital dels animals així com l’equilibri de la cadena alimentària en general, es pot veure alterat amb el futur panorama d’augment constant de so en el mar. Els cetacis juguen un paper essencial en l'equilibri dels oceans, per tant, si aquesta espècie és amenaçada per l'activitat humana, es pot desequilibrar tota la cadena alimentària.

The Ocean Mapping Expedition

Fa 500 anys, el navegant portuguès Fernando de Magallanes es va llançar en una expedició, en nom de la corona espanyola, per trobar una ruta marítima des de l'oest, cap al que llavors es denominaven les illes de les Espècies. Aquesta aventura donaria lloc al descobriment d'un passatge que porta el seu nom, just al sud del continent americà, i d’un oceà molt més gran i molt menys tranquil del que es creia, tot i que fos batejat per ell mateix com a “Pacífic”. Però, sobretot, l'expedició de Magallanes permetria dur a terme la primera volta al món mai abans realitzada i revelaria un món molt més vast del que es pensava en aquella època.

El Fleur de Passion —el vaixell de la Marina alemanya construït el 1941 i en l'actualitat desarmat i que és el veler més gran de bandera suïssa—, partirà el proper 12 d’abril des de Sevilla, en una gira mundial de quatre anys. Junt amb ‘20.000 sons sota del mar’, a bord de l’expedició The Ocean Mapping, es desenvoluparan altres tres projectes científics, socioeducatius i culturals: ‘Micromégas’, ‘Joves en el mar’ i ‘En el mirall de Magallanes’.  L’expedició té com a objectiu contribuir a un millor coneixement i una major presa de consciència dels problemes que representa l'impacte humà en aquest mitjà.

"Es tracta de reviure l'esperit de les grans exploracions i dels grans descobriments dels últims segles que segueixen alimentant la nostra imaginació", afirma Pietro Godenzi, president i membre fundador de la Fondation Pacifique. "Però sense fer una representació fantasiosa i idealitzada. No es tracta de voler reproduir un capítol de la història humana del passat", afegeix Pietro Godenzi.

Sobre la Fondation Pacifique

La Fondation Pacifique és una organització suïssa sense ànim de lucre, amb seu en Ginebra que organitza i desenvolupa expedicions temàtiques que combinen programes de recerca científica amb projectes culturals, socioeducatius i de sensibilització sobre el medi ambient; tot això a bord del seu veler, el Fleur de Passion, de 33 metres d'eslora. La Fundació contribueix així al coneixement de l'impacte dels éssers humans sobre el medi marí i reflexiona sobre el lloc que ocupem al mar. Amb aquest propòsit, les seves expedicions es desenvolupen sota un esperit multidisciplinari en el qual s'anima a compartir experiències acompanyades d'accions dirigides al gran públic, principalment durant les escales.