Ramsés Martí: "És difícil saber perquè s'ha ofegat una persona, però és fàcil prevenir un ofegament"

Ramsés Martí és infermer, expert en urgències i emergències, treballa al SEM (112), té un màster en Riscos i Emergències i és especialista en medi aqüàtic. Amb ell, analitzem el servei de vigilància a les platges, després de diversos ensurts aquest estiu i de l'íncrement de víctimes.

En un mes d'estiu, platges i piscines s'han cobrat ja 15 víctimes mortals.

Les dades són preocupants perquè queda més de la meitat de l'estiu per endavant i estem arribant a la xifra de víctimes de l'estiu passat, que va ser de 18.

Es pot assenyalar una causa per aquest increment d'ofegaments?

Quan hi ha un incident a l'aigua, no es pot parlar d'un únic factor. Amb les dades d'aquest any, s'ha parlat que una de les causes és l'augment de les temperatures, dels efectes de l'onada de calor, però caldria veure si de veritat ha augmentat l'afluència a les platges. La realitat és que enguany no es pot parlar de circumstàncies mediambientals, de mala mar, perquè no ha estat un problema habitual. En general, crec que s'ha deixat de banda la gestió de les platges per part de l'administració local. Els ajuntaments han delegat massa el servei en mans de les empreses privades i això fa que es perdi el control en el sentit que cal analitzar els serveis, si estan funcionant i si el que tenim actualment és el que necessiten els municipis...

S'ha rebaixat la qualitat dels serveis de vigilància i socorrisme?

Els efectius que treballen a les platges fan la feina que toca, són professionals ben preparats. El que cal és mirar una mica més amunt: el 80% de les platges catalanes estan vigilades per serveis externs als ajuntaments i això fa que qui té la responsabilitat directa, els ajuntaments, s'hagi relaxat...  L'administració hauria d'analitzat el que està passant, perquè no és una qüestió que els professionals no estan treballant bé. Segurament el disseny del servei no ha anat millorant amb les circumstàncies, no s'ha adaptat.

Creu que el fet que siguin sempre serveis externs que presten empreses privades és un problema?

No necessàriament, però hem de tenir molt clar que la responsabilitat és de l'ajuntament. Si ells opten per licitar el servei o municipalitzar-lo han de tenir en compte que el salvament de les platges ha de ser prou flexible. Si es firmen contractes amb empreses per dos o tres anys, no poden ser contractes tancats, perquè les situacions varien i les necessitats, també, i després tot acaben sent problemes econòmics. El principal problema de donar el servei a una empresa privada és que l'ajuntament perd el control directe.

Què caldria reformular d'aquests serveis?

Tenim unes dades que ens alerten que alguna cosa falla i no podem amagar-nos rere frases com que el banyista no es trobava bé o que hi havia mala mar. Precisament els serveis de vigilància i salvament estan perquè no passin aquestes coses i que, si passen, puguin reaccionar a temps, i no d'una temporada per l'altra. No serveis de res analitzar les dades si no comporten canvis. Convindria anar adequant el servei ja, quan han passat els fets, i avaluar si estan a l'alçada de les circumstàncies. Això no vol dir que no siguin bons, sinó que poden millorar.

Les imprudències són un dels factors més importants en la seguretat a les platges?

Nosaltres tenim molta cultura aqüàtica, vivim de cara al mar, i això fa que la percepció del risc sigui molt baixa. Justament el contrari del que ha passat a la muntanya, on s'ha incrementat moltíssim el coneixement i la seguretat entre els aficionats, que saben que s'ha d'anar equipat perquè els rescats en muntanya són molt complexos... i molt cars. En canvi a l'aigua ens sembla que no pot passar res, ho vinculem a l'estiu, les vacances, el relax i no veiem el risc, però hi és i la gent es mor.

Les platges del Garraf i del Penedès són complicades des del punt de vista del salvament?

No més que d'altres, acostumen a ser platges tranquil.les, a excepció de les llevantades i les corrents. No ens hem de confiar mai perquè no cal tenir mala mar perquè es hi hagin ofegaments. I aquest any la majoria dels ofegaments que hem tingut no han estat relacionats amb circumstàncies extranyes del mar.

Creu que és fàcil que l'administració canviï aquests serveis?

El problema és que són serveis que es presten durant un espai molt curt de temps i que durant l'any hi ha moltes altres coses. El nostre territori promociona molt les platges, és un dels recursos turístics més importants, i hem de garantir la seguretat tenint en comptes que les platges no desapareixen a l'hivern i reapareixen per Setmana Santa.

Hi ha municipis on la vigilància de les platges és pública?

Si, no són gaires, però tenim els exemples de Blanes, Cunit i alguna altra cap a les Terres de l'Ebre on els serveis de salvament i vigilància de les platges són municipals i amb molt bons resultats. Blanes ha tingut reconeixements a nivell europeu per aquest servei i val la pena copiar alguna cosa de l'experiència i de la feina ben feta.

Les piscines són també un risc durant aquests mesos d'estiu i aquest any també s'han cobrat moltes víctimes, la majoria infants.

El perfil de l'ofegat de piscina és principalment nens i nenes, sobretot a les piscines privades on no hi ha vigilància i qualsevol descuit pot ser irreparable. Aquí només es pot apel.lar a la responsabilitat dels cuidadors i tenim molt clar que la piscina és un risc. Hem de tenir clar que la majoria de la gent que s'ofega sap nedar i que el fet que el nen hagi fet un curset de natació no el fa antiofegament. Els infants no poden estar mai sols a l'aigua perquè quan s'ofega un nen és sempre perquè no hi havia cap adult vigilant.

Són útils les campanyes de prevenció?

Tota la informació és bona i eficaç. És molt difícil determinar perquè s'ha ofegat una persona, però és molt fàcil prevenir un ofegament.