Condemnen a presó permanent revisable l'acusat d'assassinar la Laia de Vilanova i la Geltrú

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a presó permanent revisable l'autor confés del crim d'una nena de 13 anys a Vilanova i la Geltrú ara fa tres anys. El president del judici, que es va celebrar amb jurat popular, li imposa aquesta pena per un delicte d'assassinat, mentre dicta set anys de presó per un delicte d'agressió sexual. Al mateix temps, el condemnat haurà d'indemnitzar els familiars de la víctima amb 445.000 euros i no podrà aproximar-se a ells. El magistrat es fa seus els arguments del jurat popular i considera provat que l'home va agafar la nena quan baixava per l'escala on vivien els seus avis, la va introduir al seu pis, la va voler agredir sexualment i la va matar. El jutge diu que va actuar amb traïdoria i acarnissament.

El magistrat considera provat que la tarda del 4 de juny del 2018 l'home era a casa els seus pares, un pis de l'avinguda Cubelles de Vilanova i la Geltrú, i va agafar la nena quan aquesta havia sortit de casa els seus avis –al pis de dalt- i baixava les escales en direcció al carrer. "La va introduir al seu pis en contra de la seva voluntat", afirma el jutge, que apunta que se li va abraonar per atemptar contra la seva llibertat sexual i accedir a la zona genital.

El jutge explica que l'home va voler matar-la. Per això, diu, li va clavar un ganivet a diverses parts del cos i li va col·locar una corretja de gos al coll, amb la qual va asfixiar-la mentre la pressionava amb les mans. "La menor no va tenir cap possibilitat de defensar-se", afirma, i destaca que l'atac va ser sobtat. També assenyala la diferència d'envergadura –ell pesava 95 quilos i mesura 1,79 cm, mentre ella pesava 37 quilos i mesurava 1,52 cm-, i afirma que l'home va "incrementar de forma deliberada i innecessària" el dolor de la víctima.

A la sentència feta pública aquest dimarts, el magistrat reconeix que no hi va haver cap testimoni directe dels fets, però assenyala que hi ha diversos indicis que permeten concloure "de forma raonada" que l'home va raptar, violar i matar la nena. En aquest sentit, recorda que el jurat popular el va declarar culpable d'agressió sexual basant-se en què el cadàver de la menor no duia els pantalons posats, tenia lesions als genitals i duia una corretja de gos al coll, "que remet a una idea força obvia de domini sexual".

Al mateix temps, el jutge assenyala els diversos indicis amb què el jurat el va declarar culpable d'assassinat: el cos va aparèixer al seu pis i ell va dir que l'havia mort, la nena presentava lesions de ganivetades i asfíxia, i no hi havia res que pogués indicar que ella havia entrat en aquell habitatge de forma voluntària.

El president del tribunal també recorda que el veredicte del jurat va declarar provat que l'home havia incrementat el dolor de la menor deliberadament. Una conclusió a la qual hi va arribar en base als informes forenses, que determinaven que havia mort per asfíxia i destacaven les múltiples lesions d'arma blanca i l'ús de la corretja de gos. "Va actuar amb crueltat", afirma a la sentència.

Amb aquest relat, el jutge descarta la versió de l'home, que d'ençà dels fets ha assegurat que la nena va entrar a casa seva per iniciativa pròpia perquè ell s'havia deixat la porta oberta. Segons les seves explicacions, la va atacar perquè es pensava que era un lladre i en cap moment va ser conscient que es tractava d'una nena de 13 anys, tot remarcant que estava fortament drogat i begut, i això li impedia ser conscient dels seus actes.

Respecte aquest consum d'estupefaents, el magistrat recorda que el jurat va considerar provat un consum crònic, però també va concloure que això no li va provocar cap alteració de les capacitats intel·lectuals. El tribunal, assenyala, es va basar en les imatges de les càmeres de seguretat d'establiments propers al lloc del crim, on es veu l'home "caminant amb total normalitat". Unes conclusions que van refermar amb les declaracions del personal d'emergències que va estar en contacte amb ell després dels fets.

La presó permanent revisable, pena demanada per les acusacions

La condemna dictada per l'Audiència de Barcelona respon a grans trets a la petició feta tant per la fiscalia com per l'acusació particular –exercida per la família de la víctima-. Totes dues parts demanaven que, pel delicte d'assassinat, es condemnés l'home a presó permanent revisable i se li prohibís acostar-se a la família de la víctima. Al seu torn, la defensa va demanar que se'l condemnés a una pena màxima de 14 anys de presó per homicidi i que se li apliqués un atenuant per addició a l'alcohol i a la cocaïna.

Pel que fa al delicte d'agressió sexual, les acusacions reclamaven una pena de 10 anys de presó, la inhabilitació per exercir qualsevol professió en contacte amb menors, així com 10 anys més de llibertat vigilada. Finalment, el jutge l'ha condemnat a 7 anys de presó, 10 d'inhabilitació i 6 de llibertat vigilada, tot destacant el caràcter "humiliant" d'haver utilitzat una corretja de gos durant els fets.

Respecte les indemnitzacions, el jutge dicta que l'home haurà de pagar 150.000 euros a cadascun dels pares de la víctima, 50.000 euros al germà, 25.000 euros a cadascun dels tres avis i 10.000 euros a les actuals parelles sentimentals dels pares. Els imports són els mateixos que havien demanat les acusacions i també la defensa.

D'altra banda, el jutge apunta que els darrers anys el condemnat ha ingressat petites quantitats de diners en un compte corrent per assumir la responsabilitat civil derivada dels fets, mentre ha posat a disposició dels familiars de la víctima l'herència de la seva mare i els 500 euros que li deu una acadèmia on havia treballat anys enrere. El magistrat considera, doncs, que hi ha un atenuant simple de reparació del dany, però matisa que no interfereix en la imposició de la presó permanent revisable.

El condemnat porta just tres anys ingressat a presó, després que el 7 de juny del 2018 la jutgessa de guàrdia en decretés l'ingrés provisional, una mesura que va ser prorrogada el 2020. La sentència dictada aquest dimarts admet recurs d'apel·lació davant el TSJC.