Els superiors de l'exnúmero 2 dels Mossos a Vilanova l'exculpen del cas de corrupció policial i narcotràfic 'Macedònia'

Diversos superiors d'un subinspector dels Mossos jutjat per corrupció policial en el 'cas Macedònia' han assegurat aquest dimarts que el policia tenia bons contactes entre confidents però no va participar en un cas de narcotràfic el 2009. Segons han explicat en el macrojudici que es fa a l'Audiència de Barcelona, el subinspector José Ranea, aleshores sotscap de la comissaria de Vilanova i la Geltrú, va informar dels seus contactes amb confidents i no era possible que tingués accés a una investigació de narcotràfic a gran escala. Per això, consideren que el jutge i la Divisió d'Afers Interns van malinterpretar les seves gestions amb confidents.

El també vilanoví Toni Salleras, subinspector de la unitat anticorrupció dels Mossos en aquella època i actual cap de l'àrea de crim organitzat, va estar investigat en aquest cas durant diversos anys. Salleras ha declarat al tribunal que ell coneixia un dels acusats, Manuel Gutiérrez Carbajo perquè era un col·laborador de la fiscalia en el cas de corrupció policial dels macroprostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels. Qui va iniciar el contacte era l'aleshores intendent en cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), Josep Lluís Trapero, posteriorment cap del cos, i Salleras va mantenir la relació per acabar-lo de convèncer que declarés contra els policies corruptes que cobraven per fer la vista grossa amb l'explotació sexual.

L'inspector ha explicat que Carbajo se sentia "vulnerable" perquè havia rebut amenaces i fins i tot una visita d'un dels policies investigats. Per això els Mossos van establir una vigilància periòdica de casa seva amb rutes de patrullatge. A ell no li van 'punxar' el telèfon, ni tampoc van sospitar mai que fos el dirigent de cap grup criminal ni que trafiqués amb drogues.

El comandament policial ha explicat que l'agost del 2009 el magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va demanar a la seva unitat anticorrupció que investigués si agents de la Guàrdia Civil estaven implicats en un cas de narcotràfic. En una compra-venda de droga, la policia va interceptar 50 quilos d'un carregament en un cotxe. A l'hora d'analitzar la droga, només hi havia un quilo de cocaïna, i això va fer pensar al jutge que algun agent s'havia quedat els 49 quilos restants i els havia substituït.

Les investigacions de Trapero, Salleras i el seu equip van arribar a la conclusió que l'operació era un engany entre traficants. Però el jutge seguia sospitant dels guàrdies civils i va demanar a Trapero que fessin un escrit demanant-li a ell mateix que ordenés intervencions telefòniques i escorcolls de la seu de l'equip contra el crim organitzat (ECO) de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Trapero va dir que no podien fer l'escrit perquè no volien mentir en un atestat policial i no tenien cap base per demanar les 'punxades' i els escorcolls. Ara bé, li va dir que si el jutge ho manava per escrit, ells ho farien. Aguirre es va "enfadar molt" i va trencar relacions amb l'equip de Trapero i Salleras el juny del 2010. Va ser aleshores quan va contactar amb el Servei d'Afers Interns (SAI) de la Guàrdia Civil per investigar els seus agents.

Un informe del SAI esmentava una conversa telefònica d'un fugat de la justícia i vinculat al cas de narcotràfic que investigava la Guàrdia Civil. En la conversa, el fugat deia que havia fugit perquè un "'jefazo'" dels Mossos estava darrere de la investigació. Això va fer que Aguirre sospités dels Mossos i encarregués el cas a la DAI, que va suposar que aquest comandament de Mossos estava implicat en el narcotràfic i era Ranea. Per a Salleras, aquest informe de la DAI "no resisteix el més mínim anàlisi objectiu", perquè Ranea era un subinspector i número 2 d'una comissaria comarcal i no tenia accés a certs nivells d'investigació com casos de corrupció policial o gran narcotràfic. "Com a molt era un 'jefecillo'", ha dit Salleras. A més, ha recordat que la DAI sabia que qui investigava el cas de narcotràfic era la unitat anticorrupció de la DIC i el fugat de la justícia no sabia qui era Ranea.

El jutge va autoritzar a la DAI 'punxar' el telèfon de Ranea que va ser seguit per la DAI i per la Policia Nacional. En una ocasió es va trobar amb Salleras en una cafeteria del passeig marítim de Vilanova, on tots dos vivien, i en un altre cas es va trobar en un McDonalds amb dos dels confidents. Per a Salleras, la trobada amb confidents es va fer seguint els protocols: fora de comissaria, prenent certes mesures de contra vigilància i informant als superiors, com ha confirmat la cap de la comissaria de Vilanova en aquella època.

Els contactes de Ranea amb confidents eren relativament habituals. La cap de la comissaria de Vilanova i el cap d'investigació de la mateixa comissaria, subordinat de Ranea, han explicat que va mantenir reunions per resoldre una onada de 'robatoris silenciosos' en cases de la zona. També un caporal d'investigació d'homicidis de la regió policial Metropolitana Sud ha explicat que Ranea era un "valor" dins del cos per la seva "habilitat especial" amb els confidents, que els havia ajudat el 2008 amb un crim a Cubelles i que el setembre del 2010 ell li va demanar si podia reunir-se amb Carbajo per demanar-li informació sobre un crim a Castelldefels, prop d'on vivia Carbajo. Ranea li va dir que feia quatre mesos que no hi parlava però que ho faria amb dos altres confidents, ara també jutjats.

La fiscalia demana fins a onze anys de presó per a Carbajo, com a suposat cap de la banda, i deu i mig per a Ranea. L'acusació és per organització criminal, tràfic de drogues, suborn, omissió del deure de perseguir delictes, revelació de secrets i tinença il·lícita d'armes, amb l'atenuant de dilacions indegudes. Cinc dels 17 acusats han acceptat la pena pactada amb la fiscal i la resta d'acusats declararan al final del judici, que té desenes de testimonis i durarà unes setmanes més.