Trapero diu que un jutge de Barcelona volia investigar una unitat de la Guàrdia Civil sense cap indici previ

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona que un jutge de la ciutat volia que 'punxessin' els telèfons de tota una unitat de la Guàrdia Civil el 2010, a més d'escorcollar els seus domicilis i despatxos professionals a la caserna de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Trapero ha dit que la investigació del que després va ser el 'cas macedònia' anava bé, fins que el magistrat del jutjat d'instrucció número 1, Joaquín Aguirre, el va instar a que li demanessin per escrit una ordre d'escorcoll i d'intervenció telefònica. Trapero s'hi va negar adduint que no hi havia indicis contra els guàrdies civils, però va dir que si el magistrat els ho ordenava per escrit, ho farien.

La declaració de Trapero era molt esperada en el judici i s'ha avançat uns dies respecte el previst. El major, que el 2009 i 2010 era l'intendent en cap de la Divisió d'Investigació Criminal, ha explicat que el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo li va dir que contactés amb un confident policial pel cas de corrupció policial al voltant dels macroprostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels. Es tractava d'un revenedor de cotxes de la mateixa localitat, Manuel Gutiérrez Carbajo, que col·laborava de feia temps amb els cossos de seguretat de l'estat.

Tot i les inicials reticències, Trapero va fer cas al fiscal i va encarregar-se que Carbajo declarés contra els policies nacionals que feien la vista grossa amb l'explotació sexual de prostitutes immigrants. Durant aquell temps la policia catalana va haver de fer una certa vigilància sobre el domicili de Carbajo perquè va rebre la visita amenaçadora d'un antic comissari policial investigat i una incursió al jardí de casa seva. En tot cas, i a preguntes de l'advocat de Carbajo, mai van tenir indicis que aquest col·laborador tingués res a veure amb el narcotràfic.

En la mateixa època es va començar a investigar una compra-venda de drogues interceptada per la Guàrdia Civil. El jutge Aguirre sospitava que alguns agents podien estar implicats, però els Mossos consideraven que era un assumpte entre bandes i que una havia volgut estafar l'altra i, a més, implicar la policia perquè semblés que s'havia quedat part del botí. El fiscal Bermejo li va dir a Trapero que el jutge el volia veure perquè no estava content amb la investigació.

En la trobada entre Aguirre i Trapero, el magistrat va insistir que la policia catalana fes un atestat on li demanés una ordre per intervenir els telèfons i escorcollar les dependències de la quinzena de membres de la unitat ECO de la Guàrdia Civil de Catalunya. Trapero li va dir que no tenien indicis per demanar allò i que pot haver-hi un o dos policies corruptes en una unitat, però és "poc creïble" que tots ho siguin. En tot cas, li va dir que si el magistrat ho manava per escrit els Mossos ho farien. Això va fer enfadar molt a Aguirre, que va donar la reunió per acabada i poc temps després va retirar als Mossos el lideratge de la investigació.

Trapero ha explicat que ell no duia directament ni el 'cas Saratoga' ni el 'macedònia', i per això també va delegar la relació amb Carbajo al cap de la unitat anticorrupció, el vilanoví Toni Salleras. De fet, el major ha argumentat que el centenar de trucades entre ell i Carbajo eren perquè el confident era "compulsiu" i volien mantenir el contacte. L'inspector Salleras va explicar aquest dimarts al judici la mateixa versió que Trapero, però ell va acabar sent investigat per Aguirre durant diversos anys fins que es va arxivar la causa.

Preguntat pel prestigi dins del cos del subinspector José Ranea, número 2 de la comissaria de Vilanova i la Geltrú en aquella època i jutjat en aquest procediment, Trapero ha dit que estava considerat un bon "investigador de carrer" i que havia ajudat moltes unitats amb els seus contactes.

Després de Trapero ha declarat un investigador del Servei d'Afers Interns de la Guàrdia Civil, que ha defensat la seva feina.