Acord entre l'Ajuntament i els propietaris d'una finca de l'Eixample de Mar per resoldre una sentència urbanística

El Govern municipal de Vilanova i la Geltrú ha arribat a un acord amb l'empresa Ninglee SL, propietària de la finca ubicada a l'interior de l'illa formada per la rambla de Joan Baptista Pirelli; passeig del Carme; rambla de Lluís Companys i Eixample de Mar, per signar un conveni urbanístic que doni compliment a la decisió de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) abans que finalitzi l'any.

Amb el temps d'execució de la sentència ja exhaurit el Govern vilanoví ha assolit un acord amb una solució que, segons el regidor d'Urbanisme, Obres i Habitatge de l'Ajuntament de VNG, Joan Giribet "beneficia els interessos generals del municipi perquè es dóna compliment a la decisió de la sentència del TSJC i s'aconsegueix un important percentatge de sòl públic, un 70% aproximadament, destinat principalment a zona verda sense cost afegit a les arques municipals".

Sobre aquest darrer punt, en cas d'haver de donar compliment a la decisió de la sentència del TSJC, l'Ajuntament de la ciutat hagués hagut de pagar una quantitat que podria assolir els 12M d'euros, segons valoració de la part demandant, en concepte d'expropiació del solar. El regidor d'Urbanisme també ha explicat que "per formalitzar aquest acord caldrà tramitar una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en l'àmbit de tota l'illa". Aquesta modificació comportarà una nova ordenació en la qual l'edificabilitat, que dóna compliment a la decisió de la sentència, se situaria al sud, deixant com a espai verd públic tota la resta de l'interior d'illa, mantenint la majoria de l'arbrat existent.

D'altra banda, el regidor Joan Giribet ha negat que "no hi hagi hagut transparència" ni que l'acord "sigui una nova especulació urbanística lluny dels interessos de la ciutat" com expressen alguns veïns de la zona. En aquest sentit, el regidor ha manifestat que "en el moment que s'ha pogut tancar un acord amb la propietat després de molt de temps de converses, s'ha informat immediatament els veïns de l'abast de l'acord i de quina és la situació prèvia que l'ha originat".

Antecedents

La finca en qüestió és propietat de l'empresa Ninglee SL i està situada dins de sòl urbà i qualificada segons el PGOU aprovat el 2001, com a espai lliure interior i, concretament com a pati no edificable. Per tant segons el regidor d'Urbanisme "es tracta d'una finca privada i no pública situada en un interior d'illa sense assignació d'aprofitament urbanístic, és a dir sense assignació d'edificabilitat".

Aquest fet va ocasionar que, fa catorze anys, la propietat interposés i guanyés per sentència, l'any 2004, un recurs que anul·lava la qualificació d'aquesta finca i instava l'Ajuntament i la Generalitat a "tramitar i aprovar l'instrument de planejament urbanístic que procedeixi per fixar la qualificació o règim urbanístic de l'esmentada finca". Posteriorment al desembre de 2008 el TSJC va disposar l'execució forçosa de la sentència, mentre que l'octubre de 2009, es va concretar que calia tenir aprovada la qualificació de la finca en els termes sol·licitats per la part actora, és a dir: "interior d'illa destinat a ver públic, sistema d'espais lliures locals, parc urbà i sistema d'actuació, expropiació". Aquesta sentència obligava l'Ajuntament de VNG, en cas de no arribar a un acord amb la propietat a expropiar aquesta finca amb una despesa que podria situar-se , segons valoració realitzada per la part demandant, al voltant dels 12M d'euros.