El ple de Vilanova rebutja la modificació del PGOU per fer un hotel al "bosquet" de Baix a Mar

El ple de Vilanova i la Getrú ha rebutjat aquest vespre la modificació puntual del Pla General d'Ordenació de la finca de l'interior del passeig del Carme, coneguda pels veïns com el "bosquet de Baix a Mar", per permetre la construcció d'un hotel de quatre plantes. L'equip de govern pretenia aturar així l'execució d'una sentència ferma del TSJC que obligarà l'Ajuntament a indemnitzar els propietaris d'aquesta finca amb una xifra que encara no s'ha concretat, però que podria ser de fins a 12 milions d'euros. El govern, que ha alertat de la "crítica situació econòmica" a la que s'aboca el consistori, va obtenir la majoria simple dels vots, però la modificació requeria d'una majoria absoluta que no hi va ser.

L'afer urbanístic s'arrossega des de fa més d'una dècada i el regidor d'Urbanisme, Gerard Llobet, ha insistit durant el ple en recordar que rebutjar la modificació del PGOU implicarà el "risc de l'expropiació": "s'ha badat, s'han pres decisions poc encertades i no hauríem d'haver arribat fins aquí. Ja hem comprovat que arribar a un acord amb al propietat és impossible, aquesta era la única possibilitat tècnica que hem sabut proposar". Llobert ha alertat que tirar enrere la modificació "té un cost":  "ens aboca a l'expropiació, que suposarà molts diners i la paràlisi financera de l'Ajuntament".

Els veïns de la zona del passeig del Carme, organitzats en una plataforma en defensa del "bosquet", també han intervingut al ple per deixar constància del seu rebuig a la proposta del govern: "Els veïns vam ser informats de la intenció de portar aquesta aprovació per evitar l'expropiació de la finca proposant nous aprofitaments urbanístics dels propietaris, com ara un edifici de 4 plantes a la zona verda, que representarien 1.860 metres quadrats edificables i un vial rodat". Josep Torres Torres, com a portaveu dels veïns contraris a aquest hotel, va defensar que "l'actuació privada" al bosquet suposava que l'Ajuntament perdia el control de l'actuació urbanística en aquesta zona verda d'ús públic "incompatible amb l'activitat d'un hotel i un vial rodat".

L'oposició municipal també es va mostra contrària a la proposta del govern, que van definir com a "fugida endavant" del consistori ja que no comptava ni amb l'acord de la majoria absoluta dels regidors del ple, ni dels veïns ni dels propietaris. La CUP va anar més enllà i va demanar al ple la creació d'una comissió d'investigació per determinar responsabilitats en aquest assumpte: "hi ha un responsable d'haver pagar una indemnització que encara desconeixem la seva quantia. El resposable serà qui va original el problema i qui al llarg dels anys ha donat l'esquena al problema", ha apuntat Jaume Marsé.

Antecedents

La finca en qüestió és propietat de l'empresa Ninglee SL i està situada dins de sòl urbà i qualificada segons el PGOU aprovat el 2001, com a espai lliure interior i, concretament com a pati no edificable, així que era una una finca privada situada en un interior d'illa sense assignació d'aprofitament urbanístic. Aquest fet va ocasionar que la propietat interposés i guanyés per sentència, l'any 2004, un recurs que anul·lava la qualificació d'aquesta finca i instava l'Ajuntament i la Generalitat a "tramitar i aprovar l'instrument de planejament urbanístic que procedeixi per fixar la qualificació o règim urbanístic de l'esmentada finca". Posteriorment al desembre de 2008 el TSJC va disposar l'execució forçosa de la sentència, mentre que l'octubre de 2009, es va concretar que calia tenir aprovada la qualificació de la finca en els termes sol·licitats per la part actora, és a dir: "interior d'illa destinat a ver públic, sistema d'espais lliures locals, parc urbà i sistema d'actuació, expropiació". Aquesta sentència obligava l'Ajuntament, en cas de no arribar a un acord amb la propietat a expropiar aquesta finca amb una despesa que podria situar-se , segons valoració realitzada per la part demandant, al voltant dels 12M d'euros.