“El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes”, el llibre que ressegueix les passes del comerciant vilanoví

S’ha publicat el llibre “El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa”, del doctor en història de l’art Francesc Miralpeix Vilamala, i properament se’n farà la presentació a Vilanova i la Geltrú.

La publicació ressegueix les passes del comerciant vilanoví per les ciutats més representatives de l’Europa postnapoleònica i reconstrueix el procés de culturització d’una família burgesa de conviccions liberals. El Grand Tour va ser un fenomen protagonitzat pels joves de les elits aristocràtiques i burgeses de l’Europa septentrional que, des de la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, emprenien un viatge que els duia a Florència, Roma i, progressivament, fins a Nàpols o Sicília, on els esperava l’encant de les erupcions del Vesuvi i de l’Etna o de les descobertes de Pompeia i Herculà i els vestigis grecs.

Quan tot just era un jove de dinou anys que s’estava formant a Amsterdam en la tradició del comerç, Josep Anton de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 1797-1852) va decidir emprendre el viatge sota la mirada d’Ulisses. Aquest periple vital i formatiu va dur el vilanoví a recórrer Espanya, Anglaterra, França, els Països Baixos, Suïssa i Itàlia entre el 1816 i el 1824, itinerari que va quedar recollit en un petit carnet de viatges fins ara inèdit, que es trobava entre els papers heretats de la família i que Oriol Pi de Cabanyes va cedir a la Masia d’en Cabanyes per al seu estudi.

La transcripció i la traducció del manuscrit, l’estudi de la ingent biblioteca de Josep Anton de Cabanyes i l’anàlisi de la seva afició col·leccionista permeten reivindicar-lo com un home d’idees liberals i esperit afrancesat que es va enlluernar en la visió de l’Europa postnapoleònica, on es mantenia viva la flama de la Il·lustració i de l’alta cultura.

Al llibre, els pròlegs de Teresa Llorens, consellera delegada de cultura i de Mila Arcarons, gerent del Consell Comarcal del Garraf, expliquen la relació entre el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes - Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú i la família dels Cabanyes, a qui Francesc Miralpeix dedica el primer capítol de l’obra.

En aquest sentit, la consellera destaca que “darrera cases museu com la Masia d’en Cabanyes hi ha una família, un passat i una història per compartir, i l’edició d’aquest llibre vol mostrar-nos una part de la història de la família Cabanyes”. Llorens també agraeix de forma especial a Oriol Pi de Cabanyes que “sempre ha afavorit tot allò que suposés conèixer els seus avantpassats” i que, en aquesta ocasió, ha cedit el petit quadern de viatges de Josep Anton de Cabanyes.

Per la seva part, Arcarons afirma “que aquesta investigació i publicació ens han permès fer memòria i interpretar. De manera col·laborativa -des de la Universitat de Girona fins a molts historiadors i historiadores locals- hem avançat una mica més en l’obligació de fer homenatge a qui ens ha precedit amb les seves experiències vitals, culturals i econòmiques, però també en la de relatar el passat, un passat que ens ajuda a reflexionar de nou sobre les possibilitats i la força dels equipaments museístics i la seva gent”

Tot seguit, l’autor basteix una biografia de Josep Anton de Cabanyes i Ballester per, a continuació, estudiar el quadern de viatges del seu Grand Tour particular, que, a l’apèndix del volum, es publica transcrit i traduït de l’alemany al català. L’escassa tradició de viatgers catalans i espanyols al Grand Tour fa especialment valuós el seu testimoni.

El llibre forma part de la col·lecció Memoria Artium que ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter de monografia, fets per professionals rigorosos, sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art del país. La col·lecció és el resultat de la coedició entre la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona. Els darrers títols que s’hi ha publicat són Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre 1867 i 1937, de Bonaventura Bassegoda, i L’art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera, amb edició a cura de Joan Bosch Ballbona.

Aquesta investigació i posterior edició ha estat possible gràcies a la complicitat i el treball compartit entre el Consell Comarcal del Garraf, la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Museus Locals, la Universitat de Girona, i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, amb el guiatge del fins fa poc director, Joaquim Nadal.

Francesc Miralpeix Vilamala (Sant Hilari Sacalm, 1973) és doctor en història de l’art i professor titular a la Universitat de Girona. Forma part del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya. Ha publicat nombrosos estudis sobre les manifestacions artístiques dels segles XVII i XVIII, sobre el fenomen del col·leccionisme i sobre la destrucció i la salvaguarda del patrimoni artístic d’època moderna.