Susana Peix publica ‘Enemiga íntima’, una novel·la sobre el parricidi de 2019 a Vilanova i la Geltrú

L’escriptora Susana Peix publica ‘Enemiga íntima’ (Alrevés Editorial), una novel·la on narra el cas del parricidi ocorregut a Vilanova i la Geltrú el juny del 2019. L’autora descriu totes les vivències de l’autor confés, l’Ismael. El jove va dir que havia matat el seu pare perquè li havia demanat una amiga, l’Alba, per poder salvar la resta de la família. Ell sosté que patia un brot esquizofrènic mai abans diagnosticat, i que l’amiga se’n va aprofitar per crear un món d’amistats fictícies. Susana Peix recopila les converses entre l’Ismael, l’Alba, i tots els personatges que aquesta va crear. L’autora veu la novel·la com una ocasió per “posar sobre la taula les malalties mentals” i obrir una reflexió sobre el “perill” de les xarxes socials.

Peix coneixia l’Ismael perquè havia estat amic d’escola del seu fill. Tan bon punt va veure la complexitat del cas, va sentir el neguit d’explicar-lo en una novel·la “perquè era molt complicat fer encaixar totes les peces d’una història tan enrevessada”. Quan va oferir-li la proposta al jove -aleshores ingressat preventivament al mòdul psiquiàtric de la presó-, li va respondre que també havia pensat en ella per traslladar a un llibre tota la situació en què s’havia vist immers.

L’autora es va endinsar en el sumari del cas durant l’estiu, i a la tardor va seguir el judici de prop. Al banc dels acusats hi seien l’Ismael i l’Alba. Ell, com a autor confés d’haver matat el seu pare calant foc a casa, i ella, acusada de ser-ne la instigadora. També se la jutjava per haver estafat 7.500 euros a la família de l’Ismael. Durant el judici, però, el tribunal popular no va considerar provat que l’Alba l’induís a cometre el parricidi i la va absoldre. Ell va ser declarat culpable amb eximent per malaltia mental i l’Audiència de Barcelona va descartar l’ingrés a un psiquiàtric.

Peix assegura a l’ACN que l’Ismael “és una víctima més” del cas. A ‘Enemiga íntima; Una parella virtual, una estafa i un assassinat’, l’autora s’ha proposat relatar tot el que va viure l’Ismael durant l’any previ a l’incendi. Dotze mesos en els quals ell i l’Alba van forjar una amistat que va derivar en un món irreal creat per ella, segons assegura el jove.

El llibre, en versió en català i també en castellà, reuneix nombroses converses que els dos acusats van mantenir entre ells, però també mostra els missatges que l’Ismael intercanviava amb els diversos personatges que l’Alba havia inventat. Com la Júlia, una noia de qui ell “es va enamorar perdudament”, o altres amics amb qui suposadament compartia un grup para policial.

Peix ressalta que l’Ismael va quedar abduït per aquella relació amorosa a distància i fascinat per poder ser un col·laborador de la policia, ja que el jove tenia un anhel professional real per dedicar-se al món de la seguretat ciutadana. “Va ser tot molt extrem”, assegura.

Recorda que estava tan aïllat de la realitat fins el punt de creure que havia tingut fills amb la seva novia telemàtica. “Tot el que passa al seu entorn ell s’ho creu perquè tenia un brot d’esquizofrènia que mai ningú abans li havia diagnosticat”, recalca l’autora, que assegura que aquella irrealitat estava “alimentant” la malaltia mental.

A part de mostrar tot l’entramat fictici en què es va veure envoltat el noi, l’escriptora també s’ha proposat que la novel·la permeti “posar sobre la taula les malalties mentals”. “Ell es va creure aquella situació perquè estava en ple trastorn, però molta gent del seu entorn també s’ho estava creient”, avisa, i apunta que un altre objectiu és fer aflorar els “enganys” que comporten les xarxes socials.

Peix assegura que, a mesura que el lector avança, “es pot acostar bastant al patiment de l’Ismael”. El jove insisteix que va ser l’Alba qui li va demanar que matés el seu pare perquè l’home estava immers en un grup criminal i, si no acabava amb ell, posava en risc la resta de la família. Ella va reconèixer haver-se inventat els personatges, però el jurat popular va concloure que era incapaç de manipular el seu amic fins inculcar-li un deliri que el portés a cometre el crim.

L’autora destaca la “valentia” que ha tingut ara l’Ismael a l’hora de traslladar la seva història a aquesta novel·la de fets reals, i considera que ha estat una “teràpia” que li ha permès “desbloquejar molts records”. “També ha estat una manera de poder explicar-li al seu pare per què va prendre la decisió de calar foc al pis”, afegeix, tot recalcant que per al jove va ser “molt dur” assumir que “tot era mentida”.

En aquest sentit, també considera que aquest ‘true crime’ permet als lectors comprendre per què l’Ismael va confessar haver comès el crim el mateix dia dels fets però per què va trigar cinc mesos en explicar tot el món irreal en què havia estat immers.

Peix relata que el jove “reviu dia a dia” tot el que va passar fa quatre anys. “Se’n sent responsable i sap que haurà de carregar amb la culpa tota la vida, però també és molt conscient que no era ell i que estava actuant com un robot”, explica l’autora. Un cop sentenciat el cas, l’Ismael viu ara amb la seva mare i la seva germana, sota control mèdic. La família és a l’espera que es resolgui el recurs d’apel·lació amb què han impugnat l’absolució de l’Alba.