La inauguració del nou VINSEUM, ajornada ‘sine die’ a causa d’un nou recurs contra la licitació del projecte audiovisual

La inauguració del nou VINSEUM – Museu de les Cultures del Vi és en punt mort. Un nou recurs presentat al Tribunal de Contractes del Sector Públic contra la licitació del projecte audiovisual “impossibilita” fixar la data d’obertura, segons ha explicat a l’ACN el director del centre, Xavier Fornos. És el segon procés que hi ha en marxa per triar l’empresa que ha de fer el muntatge audiovisual. El primer es va aturar al novembre per una impugnació per un defecte de forma, i l’Ajuntament i el VINSEUM van decidir convocar una nova licitació per demorar el mínim possible la reobertura de l’equipament. L’últim recurs, però, fa que la inauguració quedi en pausa a l’espera que es resolgui o que el nou govern acordi una alternativa.

La previsió inicial era que el nou VINSEUM obrís portes el 2020, però les obres no van parar de topar amb entrebancs que sistemàticament van obligar a recalcular els terminis. L'aparició d'una necròpolis del segle XIV amb un centenar d'esquelets, les restes d'un celler dels segles XVII-XIX i diverses dificultats amb les empreses constructores van fer endarrerir diverses vegades un calendari afectat també per la pandèmia de la covid.

Superat aquest gruix d’impediments i amb l’edifici ja enllestit, es va preveure que l’equipament es podria inaugurar la primavera d’aquest 2023. A finals de l’any passat, però, una UTE (unió temporal d’empreses) va impugnar la licitació del muntatge audiovisual, valorada en prop de 400.000 euros. Automàticament el procés va quedar aturat, a l’espera que el Tribunal de Contractes del Sector Públic digués si donava la raó als recurrents o si permetia que la licitació tirés endavant.

Davant la incertesa dels mesos que podia allargar-se el pronunciament del tribunal, l’Ajuntament i el VINSEUM van convenir en revisar tot el procés i convocar un nou concurs. La data de reobertura es reagendava amb previsió que pogués ser una realitat com a molt aviat a finals del 2023, ja que el muntatge del projecte audiovisual requereix uns 8 mesos de treballs.

El segon procés de licitació, però, ha estat novament controvertit. Segons ha detallat Fornos a l’ACN, l’empresa que va quedar en tercera posició va presentar al·legacions demanant re calcular els mèrits. Un cop revisades les puntuacions, el resultat final va situar la tercera empresa en primera posició, mentre la companyia inicialment guanyadora va quedar al tercer lloc. Aquesta darrera companyia, disconforme amb els canvis, ha presentat fa poques setmanes un recurs especial al Tribunal de Contractes del Sector Públic i la licitació ha quedat aturada.

Fornos lamenta que sigui “impossible” saber quan es resoldrà aquesta impugnació “perquè el tribunal està col·lapsat”. Fins que no hi hagi resposta, la direcció no pot calcular quan podrà obrir el nou VINSEUM. “Però serà el 2024 sí o sí”, assevera Fornos, que explica que la museografia general ja està gairebé enllestida i subratlla: “L’obertura del nou equipament no es pot demorar més per culpa del concurs audiovisual”.

En aquest sentit, ara queda en mans del nou govern decidir com afronta aquest moment d’impàs. El nou executiu local sorgit del ple d’investidura de dissabte, previsiblement format només pel PSC, haurà de valorar si espera el pronunciament del tribunal, si convoca un tercer concurs o si busca una fórmula alternativa que permeti desencallar la situació a través de projectes menors.

El nou VINSEUM, un museu del ‘top 10’

El nou edifici del VINSEUM és un projecte que es va començar a gestar fa més de 20 anys, si bé les obres no van començar fins el 2018, impulsades per una subvenció europea. L’espai multiplica per sis els 500 m2 que tenia fins ara l’equipament i s’hi preveuen exposar entre 2.000 i 3.000 peces. La direcció aspira a atraure el doble de visitants anuals, arribant als 70.000, i situar-se així al ‘top 10’ dels museus catalans. L’objectiu és que la Generalitat el declari Museu d'Interès Nacional, com ho són els Museus Maricel i Cau Ferrat de Sitges, el Víctor Balaguer de Vilanova o el Pau Casals del Vendrell.