El director del FIMPT celebra l'èxit de l'aposta per la música dels Països Catalans

Galeria d'imatges del FIMPT

El FIMPT, que s'ha celebrat del 4 al 7 d'octubre a Vilanova i la Geltrú, encarava aquest any un canvi d'etapa radical. "No sabíem què podia passar", explica Albà. "Hem fet molts canvis; de criteri, de dates, de pressupost, d'espais... molts canvis en el conjunt del disseny del festival". Un risc que sumat al fet que l'esdeveniment ha passat a tenir una quarta part del pressupost que hi tenia fins ara sembrava la incertesa sobre la sortida que tindria.

El resultat però, no ha estat gens decebedor. L'aposta per la música dels Països Catalans ha resultat efectiva: "El resultat artístic del festival ha estat molt superior al que nosaltres esperàvem", afirma el director del festival. "Les propostes dels Països Catalans han sigut d'un nivell extraordinari, hi ha participat gent d'arreu del país d'un grandíssim nivell", celebra.

Es constata el nivell musical del país? "No calia demostrar-ho", assevera Albà. Que argüeix: "Ho teníem molt clar i vèiem clarament que calia donar veu i plataforma al món de la música popular i tradicional dels Països Catalans, que estan a un nivell perfectament presentable a qualsevol escenari i festival del món".

Canvis de model que no són conseqüència de la rebaixa del pressupost

Preguntat sobre si els canvis es deuen a la rebaixa dràstica del pressupost, Albà ho nega rotundament, i afirma que els canvis s'haguessin fet encara que el pressupost hagués estat més alt. Per una simple qüestió de filosofia de l'equip organitzador que ell presideix: "Teníem molt clar que que calia canviar tot el que hem canviat".

Les modificacions, doncs, es deuen a "una voluntat de retornar el festival als seus orígens, d'implicar-lo més a la societat, de prioritzar la música del país mantenint un nivell d'internacionalitat gran, de fer-lo més participatiu".

Un festival arrelat, i al servei dels músics i dels ciutadans. Un fet que s'havia perdut en les darreres edicions. Ho admet Albà: "Volíem que el festival fos una eina per a tots els músics dels Països Catalans. Això creiem que s'havia desdibuixat en els últims anys. Havíem perdut l'orientació i la manera de ser del festival i hem intentat reiventar-lo".

Els concerts de pagament, una novetat poc reeixida

Una aposta per la música de la terra que s'ha traduït en una alta participació de les activitats al carrer, segons Albà, però que en canvi no ha funcionat tant en els concerts de pagament. Segons el director això es deu al fet que el festival no tenia tradició de fer pagar. "Aquest criteri també l'hem canviat, perquè el festival ha de tenir uns ingressos propis i s'ha de posar en valor la música", argumenta.

Per això, tots els concerts en espais tancats eren de pagament, fet que ha provocat que alguns no s'acabessin d'omplir, però que d'altres, com el concert de cloenda de Jaume Arnella i Carles Belda d'aquest diumenge, fessin el ple.

Tot amb tot, Albà remarca que no li preocupa el nombre d'assistents sinó si el model triat funciona. "Creiem que sí, estem contents però que cal buscar la manera que el festival pugui ampliar la font de recursos i la seva implicació social".