El Cau Ferrat i el Museu de Maricel recuperen l'esplendor

Els museus del Cau Ferrat i de Maricel de Sitges tornen a obrir les portes el proper 22 de desembre, després de quatre anys d’una profunda reforma, que han permès rehabilitar els espais, restaurar els seus elements patrimonials i exhibir unes valuoses col·leccions a partir d’un discurs museogràfic integral. El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà la reobertura en un acte al qual està prevista l’assistència d’una llarga llista d’autoritats, entre les quals el president de la Diputació, Salvador Esteve; l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i la ministra de Foment, Ana Pastor, organisme que –junt amb la Generalitat i la Diputació– ha participat en el finançament de l’obra a través de l’1% cultural.

La reforma del Cau Ferrat i el Museu de Maricel ha seguit un paràmetre comú: rehabilitar aquests dos edificis –junt amb el de Can Rocamora, que els enllaça– per a conservar el seu esperit originari, però adaptant-los a totes les necessitats estructurals i de serveis d’uns moderns museus del segle XXI. L’actuació ha aconseguit superar la seva complexitat i les corresponents limitacions d’espai, amb solucions imaginatives i el compromís de respecte patrimonial i estètic originari.

El projecte museogràfic que estrenen els dos museus té un doble eix: el Cau Ferrat ha estat reformat amb la intenció de recuperar el seu aspecte original, quan Santiago Rusiñol el va convertir en el seu estudi-taller, a finals del segle XIX i va esdevenir el Temple del Modernisme, mentre que el Museu de Maricel ha dissenyat un complet recorregut artístic, amb obres de gran qualitat, que van del segle X al realisme i la figuració de la primera meitat del segle XX, a través de les col·leccions d'art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges.

En tots dos casos la presentació museogràfica ha integrat els diversos llenguatges, tècniques i suports artístics amb la finalitat d’assolir la màxima coherència en la reproducció de l’estudi de Rusiñol tal com era en la seva època (en el cas del Cau), i la seqüència cronològica de l’evolució de les arts (en el cas de Maricel).

L’accés

La reforma ha permès redissenyar l’itinerari per tots dos museus a través d’una mateixa visita. L’entrada és per Can Rocamora, on s’ha instal·lat el servei d’informació i recepció, a més del nova botiga dels museus. Durant la intervenció s’hi ha trobat un arc del segle XVII, que havia estat amagat per construccions posteriors i que ha estat restaurat i integrat al disseny de l’espai. En aquest edifici hi ha també l’ascensor que accedeix a les diferents plantes.

La visita comença pel Cau Ferrat, on el visitant pot trobar l’estudi-taller de Santiago Rusiñol, tal com el va crear a finals del segle XIX i com va obrir al públic com a museu l’any 1933. L’actuació al Cau Ferrat ha tingut una cura especial en restaurar vitralls, rajoles, ceràmiques, fustes i ferro forjat, a més del mobiliari exposat. El procés ha permès reproduir, a partir de diferents estudis cromàtics, els colors originals de les parets, aportant-hi una major intensitat al blau. Especialment rellevant és aquesta actuació en la sala que va ocupar el despatx de Rusiñol, on s’ha recuperat un blau més cel, com es considera que era a finals del segle XIX.

La sala del Brollador ha recuperat cinc vitralls que Rusiñol hi va col·locar ja a finals del XIX i que havien desaparegut en la segona meitat del segle XX amb destinació al magatzem dels museus. Es tracta de cinc medallons de 30 centímetres de diàmetre que representen escenes de flora i fauna.

Des de la segona planta del Cau Ferrat, un cop visitat el Gran Saló, el visitant accedeix de nou a Can Rocamora, on s’han instal·lat uns espais d’interpretació sobre Rusiñol, el Cau i la història i entorn de Can Rocamora. En la segona planta d’aquest edifici s’ha habilitat una sala d’exposicions per a mostres de petit format vinculades a les col·leccions dels museus de Sitges. La primera d’aquestes exposicions relata els processos d’adquisició, conservació, estudi i difusió dels museus de Sitges mentre han durat les obres de reforma. A Can Rocamora hi ha també un espai de videoprojeccions amb diferents audiovisuals, dirigits pel cineasta Francesc Bellmunt.

A continuació, l’itinerari entra al Museu de Maricel, i ho fa gaudint d’un recorregut dels darrers deu segles d’art a través de la important col·lecció llegada pel doctor Jesús Pérez-Rosales i la Col·lecció de l’Art de la Vila. La reforma ha tingut una cura especial en ressaltar la majestuositat de les sales de Maricel i la seva equilibrada estètica noucentista. En un dels extrems del Mirador, on hi ha el preuat balcó sobre el Mediterrani, s’ha recuperat la loggia noucentista a la qual s’hi ha traslladat l’escultura original que Josep Reynès va fer del Greco el 1898 i que fins ara era al Palau de Maricel.

El Museu de Maricel mostra 269 peces, de les quals un 30% no havien estat mai abans exposades. Es tracta, d’una banda, d’obres, recuperades de la reserva de Museus de Sitges i, d’una altra, de peces rebudes en préstec per afegir-se a les seves col·leccions. En aquest sentit, destaquen, les cessions rebudes per part del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Montserrat, els fons d’art de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona i de l’edifici de Can Falç, al passeig de la Ribera de Sitges, que properament serà reconvertit en un nou museu local. Entre aquestes obres hi ha olis de Ramon Casas, Joaquim Sunyer, Lola Anglada, Joan Batlle i Alfred Sisquella, a més d’escultures de Pere Jou, mobiliari antic i una col·lecció de vidres noucentistes.

Les instal·lacions del Museu de Maricel estrenen una sala d’activitats i un espai de formació, amb funcions pedagògiques.

La intervenció dels tres edificis ha estat acompanyada dels sistemes més avançats en seguretat –activa i passiva– dels espais; conservació i protecció de les col·leccions, i comoditat dels visitants. Aquestes actuacions han consistit en col·locar filtres infrarojos i ultravioletes a les finestres, adoptar un sistema d’il·luminació que afavoreixi la protecció de les obres, dotar els espais dels serveis necessaris per a un sistema de climatització òptim per a les col·leccions, suprimir les barreres arquitectòniques sense agressions estètiques, així com crear un sistema de senyalètica i sistemes d’informació que facilitin el recorregut i l’explicació de les obres.