Vilanova i la Geltrú revela els secrets del llegat avantguardista de Joaquim Molas

L’entusiasme de Joaquim Molas per la literatura de principis del segle XX és a partir d’aquest dijous la protagonista de l’exposició ‘Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes’, que ha obert portes aquest vespre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Per primera vegada des que Molas va cedir el seu llegat a Vilanova i la Geltrú, surten a la llum els detalls de l’obra del filòleg, professor, crític i historiador, recordat per instaurar un mètode innovador a l’hora d’analitzar l’obra dels principals escriptors de l’època. L’anomenat ‘Mètode Molas’ ha deixat petjada per la “sistematització” que seguia, segons han destacat a l’ACN els comissaris de l’exposició, esperançats amb què els detalls de la mostra “sorprenguin” els visitants. ‘Atles Molas’ es podrà veure fins el 15 de gener.

L’exposició ‘Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes’ pretén oferir als visitants l’amplitud del llegat del filòleg, demostrant que “es va interessar en molts més aspectes dels que veiem a la seva bibliografia”. Així ho senyalat a l’ACN Jordi Cerdà, un dels dos comissaris de l’exposició, il•lusionat en “sorprendre” el visitant amb les obres que els mateixos gestors del llegat de l’historiador han descobert recentment. Cerdà ha explicat que “són obres de les quals Molas mai en va escriure ni hi va dedicar cap classe, però que tenia molt presents”.

Entre el material que recull la mostra, els comissaris n’han ressaltat diverses “joies”, pel valor que tenen en la història literària catalana, com el primer exemplar de ‘Krtu’ de JV Foix, que Joaquim Molas guardava al seu arxiu personal. Un altre exemple dels documents insígnies que Molas conservava és ‘Pluja’, de Joan Brossa. El comissari l’ha definit com “l’obra mestre del conceptualisme català”, ja que el poeta la va crear exposant a la intempèrie un plec de fulls per a què l’aigua de la pluja els impregnés, sense escriure-hi ni una sola paraula.

L’exposició recorre mica en mica l’obra d’altres grans noms de la literatura del segle XX, per la qual Molas s’hi va interessar després d’una seva estada de dos anys a Liverpool. Jordi Cerdà ha remarcat que les avantguardes van ser “una de les grans preocupacions i objecte d’estudi” de Joaquim Molas, que va analitzar tant Joan Salvat Papasseït, com Salvador Dalí però també el grup artístic Dau al Set. “Molas s’hi va interessar de manera natural”, ha apuntat.

Amb la mostra dels exemplars i apunts de l’arxiu de Joaquim Molas, l’exposició de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer aprofundeix en “l’actitud de geògraf” que tenia el filòleg, com ha definit Enric Bou, també comissari de la mostra. Segons ha afirmat Bou, des que Molas va instaurar el seu propi mètode, basat en l’ordre i l’organització, hi va haver “un abans i un després”. En aquest sentit, ha assegurat que el ‘”Mètode Molas” va ser “molt decisiu” perquè va “homologar” la literatura catalana a altres cultures europees.

Vilanova, seu permanent del llegat de Molas

‘Atles Molas’ ha obert portes a Vilanova i la Geltrú després que l’historiador cedís tot el seu llegat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l’any 2012. Com ha recordat Enric Bou, Molas va confiar en aquest espai perquè recelava de cedir la seva obra a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Donat que coneixia la directora del museu de Vilanova, el filòleg va decantar-se per cedir a aquesta ciutat tot el seu arxiu, de més de 30.000 llibres i un extens material, que inclou tant manuscrits com correspondència amb els principals autors de principis del segle XX.

L’exposició sobre l’anàlisi de Joaquim Molas de l’època avantguardista serà a Vilanova i la Geltrú fins a principis del 2017. Els comissaris i gestors del llegat treballen en aquests moments per poder traslladar posteriorment la mostra a altres ciutats catalanes, entre les quals hi hauria Barcelona, si bé a hores d’ara no hi ha cap data ni emplaçament fixat per acollir l’exposició.