Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes

Dilluns s’inaugurava al Palau Robert de Barcelona l’exposició Enemic de gàbies. Joaquim Molas i les avantguardes una segona edició revisada (una adaptació fonamentalment espaial) de la que es va poder veure a la Biblioteca Museu Balaguer la tardor passada amb els mateixos comissaris —ells prefereixen curadors— Enric Bou i Jordi Cerdà. Van presidir l’acte el Director General de Difusió, Ignasi Genovès i la Directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs acompanyats de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Teresa Llorens, d’Isidre Molas, i dels comissaris.

Dilluns es van concentrar a la Sala 4 del Palau Robert a més de la família —vídua, germà, nebots— la plana major de la Filologia Catalana. Hi vaig poder veure la majoria del professors de les diferents universitats catalanes; professores de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la qual (abans d’esdevenir facultat) Joaquim Molas va ser-ne director; el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; del fins fa poc director de la Fundació Carulla Carles Duarte i de deixebles del professor Molas entre molts altres.

És evident que la temàtica triada per a l’exposició, les avantguardes, ho ha estat perquè constitueix un dels troncs principals de les recerques de Molas, però, sobretot, perquè és gràcies a la seves aportacions que la cultura catalana moderna va poder deixar el llast caduc de les anàlisis anteriors. Molas sempre és darrere de les reivindicacions del modernisme i, naturalment, de les avantguardes.

L’exposició, situada al centre de la ciutat, té una doble funció: la de difusió d’un fenomen estètic i literari cabdal per a la nostra literatura i la de posar a la palestra la immensitat de l’obra de Joaquim Molas. Aquesta exposició succeeix a la que, allí mateix, es va dedicar a J.B. Cendrós la qual cosa no deixa de ser una casualitat que ens permet explicar la construcció d’un país mancat del que ara n’hem vingut a dir estructures d’estat. L’un, Cendrós, va poder crear, modificar i aportar noves eines a còpia d’intuïció i de diners. Joaquim Molas va poder crear, modificar i aportar noves eines a còpia de treball, rigor i exigència personal. I, pel damunt de tot, amb la discreció pròpia del que sap el paper que li ha estat atorgat.

La responsabilitat de la Biblioteca Museu Balaguer i per extensió de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, és molt gran. El llegat de Joaquim Molas va més enllà de l’estrictament material (manuscrits, llibres) perquè hem rebut l’encàrrec de seguir el camí marcat per ell.
A la tardor de l’any 2010, Molas inaugurava el V Seminari sobre Patrimoni Literari que organitzava Espais Escrits. Xarxa de Patrimoni Literari Català, del qual ell va ser-ne president honorari després de Palau i Fabre, i deia coses com aquestes: «Amb el temps i dins aquest procés d’internacionalització i de barreja demogràfica no sempre ben ajustada, les llengües i les literatures [...] “nacionals”, poden arribar a ser només llengües i literatures d’identificació [...] i les llengües i les literatures sense Estat i de demografia escassa i dividida, com la nostra, poden arribar a fondre’s com el sucre en un got d’aigua, sobretot, si, com la nostra, no compten, per decisions falsament didàctiques i notòriament polítiques, amb uns estudis de secundària sòlids i segurs.»

La Biblioteca Museu Balaguer com a centre de referència literària i cultural s’ha d’aplicar a sí mateixa la seva demanda de convertir-se «en autèntic centre de referència no sols per als especialistes, sinó també, i sobretot, per a la tropa anònima del carrer.» I cal que ho faci «buscant les complicitats necessàries» i sobretot «intercanviant i coordinant les activitats d’uns espais amb uns altres.» Fugint «del mer inventari [...] de fotografies, ulleres, plomes i llibres i manuscrits» per lliurar-se a la imaginació tot «buscant temes que puguin resultar impactants per ells mateixos: les relacions amb la pintura i la música, les guerres i la política, la vida rural, la vida quotidiana d’una ciutat, [...] etcètera.»

Sortosament amb la complicitat de les universitats de Barcelona, Autònoma i de la UOC,  hem fet el primer pas: la creació de l’Aula Joaquim Molas. Però és només un primer pas. Cal seguir el mestratge del professor Molas —el nostre prescriptor invisible—. Cal fer servir la imaginació. Cal ser valents i enèrgics. A Vilanova i la Geltrú amb la Biblioteca Museu Balaguer al capdavant s’ha de poder constituir un Centre Interuniversitari de Recerca dedicat al patrimoni cultural perquè només la Biblioteca Museu Balaguer amb la seva peculiar conjunció d’art, literatura i història pot complir el programa proposat pel Dr. Joaquim Molas. Seria imperdonable que la nostra ciutat, propietària d’un enorme capital patrimonial, no en fos capaç per inacció o omissió.

Montserrat Comas Güell,
directora de l’Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Museu Balaguer