El director Russell Mulcahy serà homenatjat al Festival de Cinema de Sitges

El director australià de cinema i televisió, responsable de films emblemàtics del gènere fantàstic com Els immortals (1986) o l'adaptació a la gran pantalla de l'heroi del còmic, La Sombra (1994), rebrà un Premi Màquina del Temps per la seva contribució al gènere fantàstic a Sitges 2019. Russell Mulcahy, que aquest any també ha estat convidat per formar part del jurat de la Secció Oficial Fantàstic, s'uneix als ja anunciats Charles Band, Maribel Verdú, Patrick Wilson i Javier Botet. La llista de premiats d'aquesta edició 52 la completen Sam Neill, amb el Gran Premi Honorífic, Pupi Avati, amb el Premi Nosferatu i Asia Argento, que rebrà el Premi Mèliés, que atorga la Federació Europea de Festivals de Cinema Fantàstic.

Gran Premi Honorífic

Sam Neill
Recollirà el premi dissabte, 12 d'octubre. (Auditori, 21h. Gala Cloenda)

La seva carrera com a actor de cinema va començar amb les produccions australianes Perros de presa (1977), de Roger Donaldson, i My Brilliant Career (1979), de Gillian Armstrong. Aquests títols li van obrir les portes del panorama internacional, treballant en films com La posesión (1981), Un grito en la oscuridad (1988) i Calma total (1989). L'any 1993 va viure sengles fites a la seva trajectòria, protagonitzant El piano, de Jane Campion, guanyadora de la Palma d'Or a Canes, i la revolucionària i icònica Parc Juràssic, de Steven Spielberg. La seva filmografia també inclou títols com L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998), de Robert Redford, Yes (2004), de Sally Potter, Hunt for the Wilderpeople (2016), de Taika Waititi, i les sèries Reilly: As de espías, Los Tudor i Peaky Blinders. Al marge de la seva labor interpretativa, posseeix un celler de vins ecològics i és un activista per la causa mediambiental.

Premi Màquina del Temps

Patrick Wilson
Recollirà el premi dijous, 3 d'octubre. (Auditori, 19h. Gala Inauguració)

Actor, cantant i productor, ha treballat com a intèrpret al teatre musical i al cinema, i ha participat en diversos projectes televisius. Va debutar a Broadway amb The Full Monty (2000), al cinema amb The Alamo (2004), i a Sitges el vam conèixer pel seu controvertit paper a Hard Candy (2005). Els seus treballs al fantàstic l’han dut a participar a Watchmen (2009), Prometheus (2009) o Space Station 76 (2014), i a ser un rostre habitual del terror contemporani per obra de James Wan, gràcies a tres de les sagues més reconegudes del gènere: Insidious, The Conjuring i Annabelle. El 2015, ens va sorprendre amb la seva interpretació d’Arthur O’Dwyer a Bone Tomahawk, i enguany torna al terror dirigit per Vincenzo Natali a In the Tall Grass.

Charles Band
Recollirà el premi el dissabte, 5 d'octubre. (Auditori, 01h. Marató Midnight X-Treme - La Nit + Zombie)

Director i productor nord-americà, amb centenars de pel·lícules de terror, ciència-ficció, fantasia i comèdia, rebrà un Premi Màquina del Temps per la seva aportació al gènera fantàstic i serà l'encarregat de donar el tret de sortida de la Sitges Zombie Walk. Un dels productors més prolífics de la Serie B de Hollywood durant els anys 80 i 90, a Brigadoon 2019 es projectaran alguns dels títols més importants de la seva filmografia, tant de productor com de director, gràcies a la col·laboració del Festival amb Planet Horror, l'única plataforma de cinema de terror a Espanya, produïda per AMC Networks i Redum.

Javier Botet
Recollirà el premi dilluns, 7 d'octubre. (Auditori, 18.30h. Projecció d''Amigo')

Actor de cinema i televisió, i director i guionista de curtmetratges, la seva carrera cinematogràfica està íntimament lligada a la del gènere fantàstic. La seva particular complexió física va cridar l’atenció de Brian Yuzna per a un petit paper a Sota l’aigua tranquil·la (2005), i poc després va terroritzar el panorama del cinema de terror amb la seva interpretació de la nena de Medeiros a la saga [Rec]. Les seves col·laboracions amb Álex de la Iglesia i amb Carlos Vermut al cinema espanyol van anar seguides d’algunes de les pel·lícules més importants del fantàstic internacional: un triple paper a La cumbre escarlata (2015) de Guillermo del Toro, el paorós humanoide al qual dona vida a Expediente Warren: El caso Enfield (2016) i la seva aportació a les dues parts d’It.

Maribel Verdú
Recollirà el premi dilluns, 7 d'octubre. (Auditori, 20.30h. Projecció d''El asesino de los caprichos')

Actriu de cinema, teatre i televisió, els seus més de trenta anys de trajectòria professional a la indústria cinematogràfica espanyola són testimoni de la història recent del cinema patri. Va debutar amb la sèrie La huella del crimen de Vicente Aranda, amb qui va tornar a coincidir a Amantes (1991), que li va valer la seva primera nominació als Goya. Als noranta va consolidar la seva carrera amb títols com l’oscaritzada Belle Époque (1992), Huevos de oro (1993), La buena estrella (1997) o Goya en Burdeos (1999), i, amb l’arribada del nou segle, va fer el pas internacional amb Y tú mamá también (2001), d’Alfonso Cuarón, i Tetro (2009), de Francis Ford Coppola. Al gènere fantàstic destaca la seva interpretació de Mercedes a El laberinto del Fauno (2006), i les seves col·laboracions amb Pablo Berger a Abracadabra (2017) i Blancaneu (2012), pel·lícula que li va valer el seu segon Goya.

Russell Mulcahy
Recollirà el premi divendres, 11 d'octubre, (Auditori, 22.45h. Projecció de 'Color Out of Space')

Es va iniciar a la indústria audiovisual a mitjans de la dècada dels setanta, editant noticiaris de la televisió australiana, mentre treballava en projectes personals. Aviat es va especialitzar en el vídeo musical, viatjant al Regne Unit i realitzant clips per a algunes de les bandes més importants del moment: AC/DC, Elton John, Queen, Duran Duran... El seu vídeo per a Video Killed the Radio Star de The Buggles va inaugurar les emissions de la cadena MTV. El 1984 va dirigir el seu primer llarg, Razorback: los colmillos del infierno, després del qual va arribar la seva confirmació amb Els immortals (1986), un dels títols més emblemàtics del cinema fantàstic dels vuitanta. La seva filmografia inclou també pel·lícules com La sombra (1994), Resurrecció (1999) o Resident Evil: Extinció (2007).

Premi Nosferatu

Pupi Avati
Recollirà el premi diumenge, 6 d'octubre. (Auditori, 14.15h. Projecció de 'The Nest')

Nascut a Bolonya, es va introduir en el món de l'espectacle com a clarinetista de la Rheno Jazz Band. L'any 1968, va dirigir la seva primera pel·lícula, Balsamus, l'uomo di Satana, iniciant una carrera al cinema que l'ha portat a dirigir, produir i escriure més d'una cinquantena de títols. Va col·laborar amb Pier Paolo Pasolini en el guió de Salò o los 120 días de Sodoma (1975), ha tocat multitud de gèneres, del biopic musical –Bix (1991)– a la comèdia romàntica –El corazón ausente (2003)–, i ha llegat grans obres del fantàstic italià com La casa dalle finestre che ridono (1976), Zeder (1983) i L’Arcano incantatore (1996). Ha format part dels jurats de Venècia i Canes, i la seva trajectòria ha merescut multitud de reconeixements tant a Itàlia com a l'estranger.

Premi Méliès

Asia Argento
Recollirà el premi diumenge, 6 d'octubre. (Auditori, 22.45h. Projecció de 'Lux Aeterna')

Nascuda en una de les famílies més importants del cinema italià, va tenir els seus primers papers davant de la càmera en títols com Zoo (Cristina Comencini, 1988), Palombella rossa (Nanni Moretti, 1989) i El engendro del diablo (Michele Soavi, 1989). Aquesta última fou produïda pel seu pare, Dario Argento, que l’ha dirigida en cintes com Trauma (1993), La sindrome di Stendhal (1996) o La terza madre (2007). A la seva filmografia també destaquen films com New Rose Hotel (Abel Ferrara, 1998), xXx (Rob Cohen, 2002), La tierra de los muertos vivientes (George A. Romero, 2005), Boarding Gate (Olivier Assayas, 2007) i De la guerre (Bertrand Bonello, 2008). Ha dirigit els llargmetratges Scarlet Diva (2000), The Heart Is Deceitful Above All Things (2004) i Incompresa (2014), i el 2013 va editar el disc Total Entropy. En els darrers anys, s’ha erigit com una de les veus més fermes en la denúncia dels abusos que les dones pateixen a la indústria del cinema.