Fin de temporada

Aquesta nova novel·la de Martínez de Pisón és una interessant història sobre la interdependència entre familiars -tema força habitual en les obres d’aquest escriptor- i com es desenvolupa la vida a través de decisions que ens encaminen cap a una banda o una altra.

Un retrat d’unes relacions gens fàcils, complexes, carregades de  dependència. Mare i fill que han conviscut dues dècades com si no hi hagués ningú més, gairebé ho han fet tot junts han d’afrontar la lògica separació. El pes del passat i de decisions preses que van canviar la vida de la mare i han determinat en bona part la vida del fill. Aquest passat està sempre present en el relat i  juga un paper clau en la història.

Els secrets familiars a mesura que es van descobrint també descobreixen i treuen a la llum els dimonis que han conviscut en les relacions i les febleses humanes de molta gent.

Escriptor i guionista espanyol nascut a Saragossa el 1960, Ignacio Martínez de Pisón es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona. 

A més de cultivar el relat i la novel·la, ha escrit guions cinematogràfics, i diverses de les seves obres de narrativa han estat adaptades al cinema. També ha fet adaptacions al teatre de les seves obres.

Una de les seves novel·les més populars, Enterrar los muertos, recrea un fet real esdevingut a la Guerra Civil, narrant les indagacions de l'escriptor nord-americà John Dos Passos després de la mort a càrrec de la intel·ligència soviètica del seu traductor i amic José Robles Pazos. Una altra de les seves obres, Carreteras secundàries, ha estat adaptada al cinema tant a Espanya, per Emilio Martínez Lázaro, com a França, per Manuel Poirier.

Martínez de Pisón va signar el guió de la pel·lícula Les tretze roses, també dirigida per Martínez Lázaro. Les tretze roses està ambientada en el període immediatament posterior a la Guerra Civil, i narra el procés judicial d'un grup de noies acusades de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades, a més d'haver repartit propaganda subversiva al règim dirigit per Francisco Franco. Martínez de Pisón va ser nominat al premi Goya al Millor Guió Original per aquest treball.

El 2015 li va ser atorgat el Premi Nacional de Narrativa gràcies a la seva novel·la La bona reputació.

La novel·la arranca als anys finals de la dècada dels setanta. Una parella jove. Molt jove. La Rosa i el Juan aprofiten un cap de setmana per anar des de Plasencia fins Portugal l’objectiu és que ella avorti, ha quedat embarassada i en una ciutat com la que viuen això seria un desastre descomunal. No arriben però mai al seu destí. Un accident de cotxe porta a que la Rosa no compleixi la seva voluntat i d’això un nen neix i la Rosa es converteix en mare soltera amb tota la càrrega que això comporta.

La narració fa un salt en el temps i l‘acció es situa en un antic càmping de la costa Daurada concretament a Miami Platja. Allà la Rosa i la Mabel i el fill de la Rosa l’Ivan batallen cada any per aconseguir que el càmping funcioni i els doni suficients guanys per poder passar l’hivern, la temporada baixa.

L’Ivan a prop de la vintena recorda els nombrosos llocs on ha viscut amb la seva mare, no ha tingut prou temps per arrelar en lloc, la seva vida és com una fugida permanent sense final ara creu que aquí a Miami les coses potser seran diferents i mantindran una vida estable.

Ell però no està prou satisfet de la feina al càmping i per això d’amagat de la mare es busca feina en les obres de desmantellament d’una central nuclear de Vandellòs, compagina les dues feines mentre va intentant viure la seva pròpia vida.

La Mabel va aparèixer a la vida de la Rosa i l’Ivan quants aquest estaven pensant en marxar altre cop ja que semblava que no podien reflotar el càmping. La Mabel una antiga taxista dóna sempre un punt d’optimisme i vetlla per la Rosa i te cura de la seva estabilitat emocional.

L’arribada de la Celine, una noia francesa que ve a passar uns dies al càmping i comença una relació amb l’Ivan, a ell això li significa poder trencar de manera més o menys traumàtica de la relació tant depenent de la seva mare i, desempallegar-se de la tutela gairebé obsessiva de la Rosa sobre l’Ivan. Obrir-se a noves perspectives. A  partir d’aquí el fill s’obre a recobrar el seu passat i inicia un recorregut pels diversos indrets on ha estat durant la seva vida i recupera la història del seu pare i dels seus parents que encara són vius. Això el porta a replantejar-se part de les seves actuacions vitals però també a mantenir una relació amb la Celine carregada de dubtes i d’actituds conseqüència de la seva pròpia inestabilitat emocional. Amb la noia que viu a Tolosa l’Ivan coneix la història de molts espanyols exiliats a França i com van adaptar-se a la vida que els va oferir el país veí.

La novel·la es fonamenta en les relacions familiars que tenen algun elements de dependència, entre la Rosa i l’Ivan s’estableix una relació que en algun cops és frustrant per ambdós i que porta conseqüència amb una certa incapacitat de relacionar-se amb els seus entorns,

La novel·la està molt ben escrita i ambientada en els anys de la transició.  

Martínez de Pisón crea uns personatges, imperfectes, amb els dubtes sobre la seva vida que han portat i com l’han viscuda però també personatges a la recerca d’una pròpia vida sense condicionants però no sempre ho aconsegueixen.

El passat i els seu secrets o mitges veritats pesen massa.

Fin de temporada
Ignacio Martínez de Pisón
Biblioteca Breve Seix Barral
Editorial Planeta.
Barcelona, agost 2020