Nous professionals a les plantilles municipals

Aquesta evolució humana pot permetre que algunes de les places clàssiques dels consistoris com administratiu, conserge es vagin permutant per altres que estan més d’acord amb la nova realitat.

Estic parlant de places fixes amb la seva categoria i retribucions i no pas de feines esporàdiques sinó totalment instal·lades en l’estructura sòlida de l’entitat.

El primer que jo posaria un parell o tres de persones o més depèn del volum del municipi que s’encarreguessin de prendre imatges i filmar tot allò que pot ser notícia i que ha de servir per nodrir els mitjans de comunicació i l’alcaldia i de retruc adobar la campanya electoral del polític de torn. Persones preparades sempre amb la càmera llesta per disparar quan el moment ho requereixi ja sigui per algun acte d’algun polític o perquè després de 5 anys de queixes s’han posat a netejar un tros de vorera. Aquestes imatges a banda de saturar els xarxes municipals es podrien anar penjant en algun web perquè la gent pugui consultar les seves queixes i peticions sobre tot tipus d’elements municipals. Des d’una dutxa en mal estat a la porta fins un espai reservat per a gossos ple de males herbes. Ja ho diuen que val més una imatge que mil paraules. D’aquesta forma professional, per una banda, es podrien estalviar molts diners d’aquests fotògrafs i derivats que ja quasi formen part de la plantilla real del consistori perquè fan més hores que un rellotge i més abans d’unes eleccions municipals. Han tingut la sort d’entrar per la porta del darrera. Aquesta tasca clau en molts municipis hauria d’anar acompanyada amb la gestió d’un sistema de megafonia portàtil amb un bonic faristol que permetés a la classe política poder fer una  “improvisada” roda de premsa des de sota d’un pi per contemplar les actuacions fetes contra la processionària, tan oblidada per la nostra societat, com a primera línia de platja mostrant l’estalvi que suposa tenir les dutxes tancades durant l’estiu generant entre els banyistes diferents protocols per treure la sorra dels llocs més amagats del cos.

Una roda de premsa clàssica en una sala de plens amb més història gràfica que el campanar del Vendrell la reservarem nomes quan s’hagi de fer la junta de seguretat i ens diguin els percentatges dels delictes que han baixat al municipi.

Vist el creixement del Vendrell i d’altres municipis de la comarca fins a llocs impensats fa uns anys buscant la pau interior i exterior, el consistori podria tenir un parell turismes i una petita furgoneta per poder donar servei públic de taxis municipals a aquests llocs que arriba amb moltes dificultats per la poca densitat d’aquests espais i el cost que suposa que arribin les grans línies municipals de transports municipals, molts cops dotades amb autobusos de més de 50 places, unes dimensions del tot forassenyades per atendre les necessitats d’aquests punts més allunyats de la trama urbana i amb dificultats de transport públic. Aquestes persones per una tarifa simbòlica i efectiva sense haver d’estar una hora i tres quarts per seguir tot el recorregut de la línia autobús poden gaudir d’aquest servei públic en casos puntuals d’una manera racional. Tal com va tot, tenir vehicle propi comença a ser tot un luxe tenint en compte com s’està posant tot plegat i si ens varem beneficiar del creixement urbanístic dels anys 70 i 80 a casa nostra, ara hem de donar servei a totes aquestes persones que també paguen els seus impostos i que massa cops els tenim oblidats de la mà de deu excepte en èpoques preelectorals. Siguem racionals i que algun dia podem trobar dins la plantilla del consistori un fotògraf professional i un taxista per atendre aquestes necessitats igual que es obligat tenir un arxiver municipal i alguns municipis s’ho passen pel forro. Avui en dia sense fotos alguns batlles no poden viure perquè sembla que sense arxiver ja hi estan acostumats.