Literatura

Una família modélica

Coberta de 'Una família modélica', de Jordi Soler Ferrer. Eix

Coberta de 'Una família modélica', de Jordi Soler Ferrer. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Quan acabes de llegir la primera novel·la de Jordi Ferrer Caminando a Ciegas intueixes que l’inspectora Ferrer tornarà; i vet aquí que ja ha tornat i ho fa en una nova novel·la carregada d’acció, d’intriga i misteri que són elements bàsics per una bona novel·la negra, però a més aporta trets de relacions personals i també amb descripcions i històries dels elements físics i els territoris que emmarquen la trama.

L’anterior novel·la de Jordi Soler transcorria pel Camino de Santiago, els experts en el Camino diuen que s’hi vagi com s’hi vagi, amb qualsevol capteniment que es pugui tenir, per tothom significa un retrobament personal, l’inspectora Ferrer potser sense voler ni buscar-ho també acaba trobant-se a si mateixa i encara un nou camí de futur.

Ara ha canviat els ambients rurals que defineixen el Camino pel ambients urbans de Barcelona i Sitges. Pels carrers de la ciutat i amb en els seus espais s’estructura la malla de fets que va esdevenint una trama sòlida, interessant, complexa i carregada de matisos.

L’autor és en Jordi Soler Ferrer (Vilanova i la Geltrú, 1974) va començar els estudis d'Història en la UB i treballa com a bomber a la seva ciutat natal. A més d'escriure, gaudeix tocant la guitarra, muntant amb bicicleta i viatjant. Sovint, realitzant aquestes dues últimes aficions alhora.

D’aquestes ganes d’escriure en va sortir Caminando a Ciegas que ja en el seu moment vam comentar que era un excel·lent debut com narrador i que el seu personatge la inspectora del Mossos d’Esquadra Judith Ferrer seguiria protagonitzant més històries i en el cas de Una Família Modèlica ho torna fer i el llibre és una bona mostra del creixement com a novel·lista de Jordi Ferrer. Ha consolidat i millorat la capacitat de ficció, d’imaginar escenaris i situacions i de transcriure’ls en un relat més que interessant.

Pels qui no la coneguin encara la Judith Ferrer direm que és una inspectora dels Mossos a qui la seva feina l’atrau extraordinàriament fins l’extrem que s’ha convertit gairebé en l’objectiu exclusiu de la seva vida. Vida en la que ha tingut diverses relacions però que de moment han acabat amb fracassos i amb trencaments no exempts de dolor i problemes que l’han afectat en el camp professional. Ferrer acaba tenint la sensació de malbaratar el temps de relació, però fruit d’una d’aquestes relacions en va néixer el Marc, el seu fill que omple part del buit sentimental.

Una família modèlica té una trama complexa amb protagonisme coral. És evident que Judith Ferrer, la inspectora, destaca per damunt dels altres personatges però cada un d’ells i elles tenen un paper important en alguns aspectes, juguen el seu rol de la ben travada narració que ens ofereix la novel·la.

Tot comença però a la llunyana Havana on un noi descobreix uns papers de la seva mare que acaba de morir. Els papers deuen contenir una informació prou sensible ja que trasbalsen al noi.

L’acció ja centrada a Barcelona, la trobem en la família Raventós, família vinculada a les clíniques d’ajuda a la maternitat i a la fertilitat. El “pater família” el doctor Ovidi Raventós ha creat un imperi amb els seu treballs clínics i naturalment ha amassat també una fortuna notable. I com en totes les famílies tenen les seves ramificacions no sempre ben avingudes entre sí. Ovidi Raventós ha tingut quatre fills, Hilari està enfrontant al patriarca i ha muntat algun negoci de restauració a Sitges i participa en una discoteca vora el mar a  Vilanova i la Geltrú, sense massa èxit econòmic cal dir, i amb deutes permanents, la filla Gemma que dirigeix les clíniques amb l’ajuda del seu marit el Bruno, l’altre fill en Pol és un bon vivant  que no vol involucrar-se en els negocis familiar però hi fa alguna feineta i viu de treballs esporàdics i del món de la música i finalment la Victòria, la gran dels germans, que presidia una Fundació vinculada a la família, la fundació sembla que podria tenir alguns problemes amb hisenda. La dona del Dr. Raventós i mare dels quatre fills, la Mercè Carbó, és una dona que fa ja temps que sembla que ha renunciat al seu paper en la família que ha desaparegut pràcticament de la vida pública i passa llargues temporades a una casa de la Cerdanya.

L’acció comença quan dos joves entren a la casa del Dr. Raventós amb pretensions poc clares i entaulen un discussió amb l’Ovidi, són sorpresos pel xofer i escorta del metge i en un suposat enfrontament en mata un d’un tret amb l’arma que porta per protecció, mentre l’altre jove aconsegueix escapolir-se.

A partir d’aquí comença la investigació. Primer intentar escatir que va passar, i identificar els presumptes atracadors, La reconstrucció dels fets aixeca algun dubte, d’entrada el jove mort portava una pistola de fogueig i per tant no podia haver causat cap dany irreparable. Es treballa per identificar el jove mort i el seu company quan ho aconsegueixen ve la pregunta: Per què dos joves cubans venen a Barcelona intenten suposadament atracar a la família Raventós?. Moltes, potser masses preguntes a fer-se. S’inicia una persecució, amb escenes espectaculars, per trobar el segon jove. Però per més pistes que tinguin aconsegueix escapar-se, i en aquesta persecució l’inspectora Ferrer perd a un dels seus companys més estimat.

Així mateix tota la investigació trontolla quan l’Hilari, fill del Dr.  Raventós es trobat assassinat.

La trama es va complicant, investigacions de possibles causes de tots els aconteixements sense que hi hagi un fil clar i sí moltes derivades que porten de corcoll els policies.

Però l’inspectora Ferrer és persistent i intuïtiva no s’aturarà davant res. Naturalment no seguir els consell del seu cap i quan ja es volia tancar el cas, ella segueix amb la investigació i pot tancar-la en mig de la festa que celebra la Fundació de la família Raventós. Un final emotiu i espectacular.

La novel·la té un relat complex, els capítols porten tots el nom d’algun o alguna de les protagonistes i tot va lligant com un puzle resolt amb destresa i habilitat narrativa. La família modèlica queda al descobert i tanmateix es veu que de modèlica res de res. Fets antics tornen i posen cap per vall la tranquil·litat d’una família que amb una certa dosi d’hipocresia apareix com a modèlica. 

La novel·la a més té, com ja tenia l’anterior, unes descripcions el marc on passa l’acció que li dona també un interès documental notable.

L’inspectora Ferrer ha tornat, i sembla que ha començar a refer la seva vida personal, amb una molt bona novel·la que supera l’anterior, ara es veu en Jordi Soler molt més ofici, talent en plantejar i desenvolupar la trama narrativa i el llenguatge literari.

Esperem el tercer cas ben aviat.

Una família modélica
Jordi Soler Ferrer
Independently publisehed
Barcelona. 2022

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local