Rum-rum de les municipals. Primera Part

La pròxima cita electoral seran les eleccions municipals de 2023, si abans no tenim cap altra sorpresa com la què s'anunciava ahir d'avançament i convocatòria de les andaluses pel juny o l'octubre d'enguany.

A un any vista, veiem com s'activen les maquinàries de campanya, o millor dit, es reactiven o intensifiquen, perquè en general en aquests temps de hipercomunicació i exposició mediàtica constant, mai s'aturen.

L’acció i l'activitat municipal es multiplicarà arreu: s'iniciaran algunes obres, o s'inauguraran les finalitzades, s'anunciaran nous projecte, segurament hi haurà alguns canvis de rumb en alguns temes, s'intensificaran les visites i trobades amb els lideratges veïnals i d'entitats locals, creixerà el nombre de notícies, fotos, vídeos, articles i tot el material necessari i obligat per a tenir presència a les xarxes socials i mediàtiques...

La majoria de les formacions i organitzacions polítiques de tot l'espectre ideològic han tendit únicament a donar rellevància a dos factors com a base de la proposta electoral: la valoració dels lideratges polítics i les promeses electorals quedant relegats a un segon terme, altres factors determinants també del vot, com ara: la situació socioeconòmica i emocional de l'elector i electora o els valors i la identificació ideològica que processa o el grau de satisfacció amb les institucions o com viu i valora el context polític, o com valora els resultats i la gestió política que se'n fa. Així doncs, en la convocatòria a les urnes, les maquinàries electorals s'engranen per a presentar la millor oferta de lideratges i les millors propostes programàtiques dirigides a mantenir l'electorat captiu i a ampliar-lo, bé seduint als electors i electores entrants -els i les joves-, burxant en la bossa d'abstencionisme o  pillar electorat indecís dels seus rivals pròxims.

En general, sembla assumit que no penalitza en la cursa electoral, o molt poc, donar compta de la gestió política feta -sigui des de govern o des de l'oposició. Tothom posa l'accent en la novetat, si s'han renovat o no prou la candidatura amb algun lideratge estrella o si es pot remarcar i singularitzar alguna de les promeses electorals. Així electoralment, sembla pobre i gens rendible, dedicar esforços i 'tinta' fer el balanç de la gestió. Sembla que únicament serveixi, com a exercici merament teòric o per a l'hemeroteca estadística, detallar amb dades i indicadors els resultats de les polítiques realitzades i contrastar si s'han aconseguit i produït els canvis, les transformacions i els efectes desitjats en el progrés social, democràtic, econòmic i ambiental durant el mandat.

Així, la pregunta i la resposta, si la gestió política ha pogut millorar realment la vida de la gent individual i col·lectivament, passen força desapercebudes o ni compten, quan sorprenentment tenim nombrosos exemples i experiències – a municipals, a autonòmiques o estatals- en què els resultats electorals, lluny de penalitzar la mala gestió política, l'han premiada.

Tot i que la tossuda realitat i la via del que s'imposa, mediàticament i electoralment, sigui ressaltar les 'novetats i promeses' de les candidatures, cal continuar insistint i per responsabilitat, transparència, rigor i fiabilitat política que els i les qui creiem que la política és el camí per a transformar i millorar la vida de la gent, no podem defallir deixant passar de puntetes pels balanços dels mandats.

Aviat, la segona part de l'article, "Balanç del Mandat a Vilanova i la Geltrú".

Iolanda Sánchez
Exregidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Membre de Vilanova en Comú