Segona Part. Balanç del mandat a Vilanova i la Geltrú

A l’article publicat recentment, titulat "Rum-rum de les municipals. Primera Part", comentava que era necessari donar valor al 'balanç de mandat' com a un bon exercici de qualitat i salut democràtica. És obvi que no em referia al típic pamflet publicitari que arriba a les llars, on els partits de govern o de l'oposició, presenten i destaquen les 'bondats' o les 'malifetes, segons el cantó que es miri, de l'acció municipal. Un muntatge, estèticament el més cridaner possible, per a recordar-nos les fites 'estrella' del mandat, esbossades en quatre ratlles o 4 fotos i on es citen les inversions o projectes exitosos: el nombre d'equipaments i serveis inaugurats, el nombre de places o de carrers pacificats, de quilòmetres de carril bici construïts o pintats, de contenidors renovats o de canvis de gestió introduïda en els serveis, com ara 'el porta a porta'...

No vull dir amb això que aquest llistat s'hagi de menystenir o infravalorar o que no se'n faci bandera, però sí que caldria afegir o introduir un altre tipus de balanç.

Al meu entendre, caldria tenir un balanç de l’evolució de determinades dades i d'indicadors reals dels resultats concrets de la gestió municipal i, especialment, prioritzar aquells que són base i garantia de la salut social, emocional, econòmica i ambiental del municipi.

A tall d'exemple, algunes de les dades imprescindibles que hauria de respondre 'el balanç municipal': si les accions, els programes i els serveis en matèria ocupacional i promocional han frenat o no la taxa d'atur registral al municipi o bé han garantit - i en quants llocs de treball- la generació de nova ocupació; si s'ha cobert – i en quin percentatge- l'atenció a totes les persones majors de seixanta-cinc anys que viuen soles, o de persones amb dependència; si el grau de cobertura dels serveis d'atenció domiciliària i/o residencial en cas de necessitat arriba a tothom i en quant; si el nivell de pobresa i desigualtat al municipi ha disminuït i a quant; si hi ha hagut millora o passes enrere en els indicadors d'atenció de la salut d'atenció primària, especialitzada i hospitalària; quantes tones d'emissió de CO₂ s'han reduït; en quant s'ha millorat la contaminació ambiental; quin és el nivell de cobertura dels ajuts per l'habitatge, dels indicadors de millora de l'accés o del lloguer social; quin percentatge del parc d'habitatge de la ciutat ha fet rehabilitació constructiva o d'eficiència energètica; com s'ha disminuït la problemàtica de l'absentisme o el fracàs escolar; quin és el grau d'implicació i participació activa en el treball comunitari als barris de la xarxa d'entitats i col·lectius a la ciutat...
Avui aquest exercici de balanç és més necessari que mai,  quan perillosament avança el discurs i la demagògia populista de l’extrema dreta i de VOX als nostres barris, viles i ciutats a la que cal confrontar amb dades.

Poder traslladar al conjunt de la ciutadania, a través d'un bon 'porta a porta' informatiu, aquest balanç de la principal institució local seria un gran exercici de transparència informativa i contribuiria enormement al rigor polític i democràtic i al combat de les falsedats o mitges veritats dels populismes extrems.

Malauradament, però, no crec que els vilanovins i vilanovines puguem accedir a aquest tipus de balanç.

Perquè directament, des del Consistori, s’ha ignorat aquesta necessitat i demanda – recordar, que des del Vilanova en Comú hem proposat i insistit en la creació l’Observatori de la transparència amb indicadors socials, econòmics, ambientals i de gestió públics i accessibles a tothom com a eina imprescindible del treball municipal – al meu entendre un fet i actitud errònia, sense entrar en valorar quina és la raó o el motiu d’haver-la  desatès.

Anem en endarrerides en aquesta matèria i caldrà posar ‘fila a l’agulla’ per a avaluar de manera objectiva i verificada la gestió pública municipal.  Haurà de ser, segurament,  un dels compromisos electorals de la pròximes municipals.

Iolanda Sánchez
Ex regidora de l’Ajuntament  i membre de Vilanova en Comú