Guilleries

Certament en la narració hi ha tots els ingredients d’una història d’enfrontaments i retrobaments, no hi falta ni violència masses vegades gratuïtes, l’expiació del sentiment de culpa, la cara més amarga de la venjança, històries d’amor i personatges que cerquen la seva redempció davant fets luctuosos després d’exercir una violència desfermada indiscriminada. Malgrat tot és una novel·la que es llegeix i es segueix amb creixent interès. 

Ferran Garcia Moreno va néixer a la Plana de Vic i això explica moltes coses. Ha publicat les novel·les Recorda que moriràs (Editorial Males Herbes, 2016) i Blasfèmia (Editorial Males Herbes, 2019). En poesia, és autor de Larva (Premi de poesia Pare Colom, Lleonard Muntaner Editor, 2017) i del poemari inèdit Magror (XXI Premi de poesia Pere Badia, 2021). Els seus contes i relats han estat premiats en diversos concursos. No és estrany veure'l agenollat en algun dels confessionaris de la ciutat dels Sants. 

La narració comença quan el Boi, un nen a qui se li acaba de morir la mare, es troba en la situació d’haver de decidir quedar-se a viure amb la seva àvia amb qui viu ja habitualment o marxar amb el pare i la seva germana. Decideix, amb una certa recança d’haver de triar entre al pare, la germana i l’àvia, quedar-se amb l’àvia un dona  coneguda com Madame Laveau, una dona que viu de guarir a altres persones, de conèixer el perquè de les malalties de la gent, d’ajudar  les embarassades, de predir la vida dels altres i de saber interpretar allò de sobrenatural que hi ha en moltes situacions, en definitiva vivint en el límit de la fetilleria i la d’exercir una medicina arcaica i natural que pot ajudar a molta gent. Això fa que no siguin persones ben vistes pel conjunt del poble que masses vegades i de manera irracional les culpaven de mil coses. El nen decideix finalment  quedar-se amb ella, ajudar-la a recollir les herbes i intentant esbrinar i entrar en els coneixements de les seves activats.

Aquesta decisió marcarà el seu futur i el futur de la seva vida que no serà precisament un camí fàcil.

Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà el començament d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la família de manera dolorosa, amagar-se a dins dels boscos i la natura feréstega i fugir de les partides de pistolers que circulen per la plana provocant el terror i la dissort.

L’acció discorre a la plana de Vic, al poble de Taradell com a centre neuràlgic i als seus entorns muntanyosos, ens trobem amb l’escenari de la tercera guerra Carlina i els enfrontament polítics deriven, con tantes vegades hem vist en al història cap a venjances personals i també amb baralles vinculades a intrigues familiars i amoroses. Hi ha també en el rerefons marc de la construcció del ferrocarril que serà un element clau en el desenvolupament del territori, aquest d’Osona o d’altres. El territori, el marc social i el desenvolupament és el decorat que sustenta l’acció, no es vol entrar en element historiogràfic sinó que es centra sobretot en les vivències del Boi i del personatge del Joan Tur que al llarg del periple que van fent buscant en algun cop i fugint en altres fa de mentor i protector del nen.

En Boi entra al món dels adults sense potser ser-ne conscient i ho fa de la manera més difícil i potser més injusta per un infant que entra de sobte en el món dels adults, patint les conseqüències de la violència establerta pels escamots carlins que recorren el territori. Fruit de la voluntat de complir un delicat encàrrec de la seva àvia que li demana que porti un missatge a un home, en el compliment d’aquesta demanda de l’àvia, caurà en mans i serà retingut per la partida del Bonaplanta un personatge ferotge, amb desig de fer mal sense cap mena problema i sobretot en el moment que busca revenja per fets que han succeït en el seu entorn familiar i es converteix en un botxí despietat.

Tota la violència és exercida contra qui es posi davant seu. Assetja  Taradell i fa témer per la vida de tothom que es posi contra seu. No respecta res.

Boi patirà directament aquesta violència i en resultarà perjudicat, però el noi veu també tota la capacitat de destrucció o malvestat que poden provocar els humans envers els qui els rodegen siguin o no culpables. I ho veu amb el que passa amb la seva família que ho pateix de manera cruel.

L‘altre personatge central de la narració és en Joan Tur, un dels membres de la partida del Bonaplanta un personatge enigmàtic, amb gran coneixements i amb una carrega de culpabilitat alta que només pot apaivagar fent petits gestos de bondat. Contradictori com la mateixa vida mentre es mostra impassible -potser per por de les conseqüències- davant els maltractes de Bonaplanta a Boi i malda, per altra banda, perquè el petit pugui tenir alguns moments de pau i felicitat en mig de tantes malvestats.

Em Joan Tur actua com una mena de tutor, li dóna al Boi les paraules que li calen a l‘infant per poder expressar-se, l’acomboia en el pas brusc de la infantesa fins a una prematura adultesa, hi ho fa explicant-li quines línies hi ha i cal traspassar entre l‘amor i l’odi o entre el bé i el mal.

Guilleries és una novel·la dura, amb una violència desfermada en moltes ocasions, però també hi ha la bellesa explicitada en els paisatges i la tendresa poc manifestada però present de l’àvia del Boi. La novel·la va també de com la vida i les circumstàncies porten a un infant a entrar al món dels adults i veure les imperfeccions, ressentiments i venjança que masses vegades percep en la seva pròpia existència.

La novel·la però atrapa des del primer moment, i malgrat les escenes de violència, atrau per uns personatges peculiars, per les reflexions del Joan Tur, per una fluïdesa en el relat i pel mateix relat que genera suspens, misteri i interès.

Molt bona lectura.  

Guilleries
Ferran Garcia
Editorial Males Herbes
Col·lecció Distorsions nº 87
Barcelona, gener 2022