El país de l’altra riba

Novel·la que evoluciona en bona parta entre guerres, l’acció, que no deixa de ser un capbussament de la Marta, la neta d’un dels protagonistes en el passat familiar, s’eixampla i es centra per veure la situació que li toca viure a l’Algèria dels anys des de la segona guerra mundial fins posteriorment en les lluita d’alliberament protagonitzades pel FNL. La novel·la va alternant la narració de la història actual i la història ja passada i viscuda pels avantpassats que tenen no obstant també un protagonisme en el present.

I és evident de que com el passat es va estructurar condiciona també el present i possiblement el futur.

La història posa també molta atenció al conjunt de menorquins, molts de la ciutat de Maó, que van emigrar cap Algèria, el país de l’altra riba per trobar-hi una millor vida i unes perspectives que molts van aconseguir i que es va estroncar en el moment de la conflagració entre els algerians i els colonitzadors francesos. Molts d’aquest menorquins poblaven el petit indret de Fort de l’Eau.

Novel·la doncs de records de la multiculturalitat d’un territori que acaba bruscament i amb violència.

Maite Salord Ripoll (Ciutadella, Menorca, 1965), professora de Llengua i Literatura Catalanes a l'IES M. Àngels Cardona de Ciutadella i membre de l'Institut Menorquí d'Estudis, ha publicat diferents articles sobre literatura menorquina i ha editat el volum Entremesos I (IME, 1997), de Vicenç Albertí i Vidal.

Guanyadora dels premis Narració Novel·lada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan (1997) amb l'obra I del somni, tot (IME, 1998) i Illa de Menorca de narració curta (1999) amb "Flor de gessamí", és autora de la novel·la Com una nina russa (la Galera, 2002). L'any 2003 guanya el IV Premi Contarella de Literatura, en la modalitat de literatura infantil, amb el conte Omplir la nit (Aj. de Ciutadella, 2004) i el 2004, el Premi Ciutat d'Olot de narrativa juvenil amb Mar de boira (la Galera, 2004). El 2006 apareix el volum Freqüències (IME, 2006), un recull de comentaris radiofònics en els quals l'autora opina sobre diversos temes d'actualitat. Queda finalista del Premi Sant Jordi de novel·la 2006 amb l'obra La mort de l'ànima (Proa, 2007). El 2014 apareix la novel·la L'alè de les cendres. Ha participat en els reculls Veus de la nova narrativa catalana (Empúries, 2010) / Voces. Antologia de narrativa catalana contemporània (Anagrama, 2010), amb el conte "L'enyor de les pedres".

També ha tingut una activitat política des de Regidora de l’Ajuntament de Ciutadella fins Vicepresidenta primera del Consell Insular de Menorca.

La novel·la comença amb un episodi lligat a la segona guerra mundial, un avió bombarder alemany venia de bombardejar les posicions angleses del nord d’Africa i retornava a la seva base de Pisano. L’avió cau, alguns dels seus tripulants són rescatats per uns pescadors, un d’ells mor a l’hospital i es enterrat al cementiri de Maó.

A partir d’aquesta imatge la narració ens porta a Algèria Hi trobem a l’Alfred Gold i el seu net Daniel. Avi i net han hagut de recórrer tota la França ocupada pels nazis fugint de Brussel·les, tota la resta de la família ha estat deportada i moriran als camps de concentració.

L’avi instal·la una petita sastreria i un dia hi entra el primer client, el Michel Bisset, un propietari d’un dels restaurant més importants d’Àlger. Hi va per fer-se un vestit i d’aquella visita en naixerà una bona amistat fins l’extrem que el Daniel acabarà esdevenint l’home de confiança  de Bisset.

La narració fa un salt en el temps i ens situa a Barcelona, on la Marta, la neta d’en Daniel, està estudiant i en una manifestació en contra de la guerra es troba amb una estudiant alemanya, la Hanna, amb qui mantindrà una història d’amors però sempre amb sotracs, amb la Hanna fan una certa reconstrucció de la història familiar. La Hanna casualment sap que el seu avi era membre de l’exèrcit alemany i va morir en una accident d’aviació sense que se sàpiga on és. Per la seva banda la Marta incorpora part de la història de la seva família al moment que viu entre el treball, la malaltia de l’avi i la recerca de les seves arrels.

Història d’amor, història de solidaritat, la novel·la s’endinsa en la que va ser la guerra d’Algèria i aquí també trobem la contraposició de les posicions de Bisset que és un dels principals valedors de la resistència francesa contra els algerians i la voluntat de De Gaulle d’abandonar el país, mentre que el Daniel contrari a tota violència, entén més les posicions algerianes i la seva voluntat d’obtenir la independència, influeix en aquest visió la seva amistat amb l’Omar, un treballador del restaurant del Bisset que milita en el moviment independentista algerià i va exposant les seves idees.

Però Daniel ja casat amb la Isabel, filla de menorquins, ha de tornar a Menorca fugint de la repressió contra els europeus que va succeir a la sortida dels francesos d’Algèria. Un cop instal·lat a Menorca  engega diversos negocis d’hostaleria i sempre segueix pensant en com va haver de reaccionar davant les adversitats de la vida.

La neta del Daniel també lluita per trobar el seu lloc i la felicitat a la vida mentre espera la mort anunciada de l‘avi que es va apagant lentament.

Una excel·lent narració amb les històries paral·leles, amb una més que interessant documentació sobre els menorquins que van marxar a Alger i on van viure el procés de la independència del país.

El llibre es llegeix molt bé, un estil molt directe amb moments en que excel·leix la seva prosa, al llarg de la narració ens veiem en el que va ser la història bèl·lica d’Europa, primer la guerra mundial i després la guerra d’Algèria amb França molt involucrada.

Personatges potents. Destaquen el Daniel lògicament però Michel Bisset té un lloc fonamental malgrat ens pugui semblar un personatge complicat per la seva actitud militant i activa contra la independència.

Novel·la carregada de sentiments, històries d’amor, acció, d’odi, de solidaritat i exaltació de valors positius.

Absolutament recomanable. 

El país de l’altra riba
Premi Proa de novel·la
Maite Salord
Col·lecció, A tot vent, 754.
Editorial Proa
Barcelona, novembre 2021