L’estiu circular

Impactant novel·la en que la barreja d’un cert transfons de novel·la negra amb la visió de la vida de dues noies adolescent i la seva família resulta una trama molt ben escrita. A cavall entre la narració per joves i la novel·la per adults, l’Estiu Circular és una obra potent i amb una voluntat de posar damunt la taula els conflictes socials que es donen en les ciutats petites amb poques possibilitats d’evolucionar.

Es també la història de com afrontar un embaràs no desitjat i la “vergonya” social que això encara és a nuclis tancats. Un retrat d’una societat en que els classes populars encara es mouen en la precarietat dins del suposat estat del benestar.

Marion Brunet, nascuda a Vaucluse, Avinyó, el 1976, és una autora francesa que es mou en el gènere juvenil, sent molt reconeguda a França per això. Després d'estudiar Literatura, Brunet va treballar com a educadora a una llar d'acollida per a nens i, posteriorment, a un hospital de dia per a adolescents.

El 2013 va veure la llum la seva primera novel·la juvenil, Frangine, que versa sobre la reproducció assistida i l'homofòbia, tractant també problemes socials dels adolescents. Després d'aquesta obra en publicaria d'altres del mateix gènere. L'estiu irrespirable va ser la primera obra a traduir-se a altres idiomes com l'anglès o l'espanyol.

Durant la seva trajectòria Brunet ha guanyat més de 30 premis, entre els quals l'UNICEF Prize for Youth Literature el 2017.

La seva professió de treballadora social ha estat moltes vegades comentada com un element que pugues inspirar les seves obres. Ella mateixa respon a aquesta qüestió en una entrevista a la revista El Núvol feta per Gerdar E. Mur:

Quines ressonàncies de l’etapa en què vas treballar d’educadora social pot trobar el lector en la teva obra?

Sovint, la gent es pensa que de la meva feina d’educadora social n’he après les històries, n’he extret els testimonis. No és així. El que m’ha permès aquesta feina ha estat desenvolupar un ull que no jutja. Quan escric, no necessito buscar excuses, alleugerir el judici dels personatges o justificar-ne les accions. Busco una mirada que estigui vinculada a la compressió, a entendre com s’ha arribat fins aquí, que t’ha portat a un cert lloc. En aquest sentit, he de dir que no crec en els monstres perfectes. Crec que és una noció que no existeix. Sempre es pot trobar una explicació. De fet, quan estàs fent novel·la social tot esdevé força complex. No hi ha línies evidents. A la novel·la, la relació entre el Patrick i la Céline no es pot llegir d’una manera plana, òbvia. El Patrick no és un personatge tan bèstia. La Céline també s’apropa a ell. En literatura, no has de buscar qui ha actuat malament; has de mirar d’explicar què és el que ha portat els personatges fins al punt on són. Tot sempre és més complicat del que aparentment sembla.

L’acció transcorre en una petita ciutat del migdia de França, una urbanització on viuen francesos de soca-rel barrejats amb immigrants, sempre en aquesta relació hi ha elements que poden generar problemes i conflictes. Ens trobem a la família que és la protagonista de la història. El pare, el Manuel, és fill d’un exiliat espanyol de l’època de la guerra, en Manuel ja no vol saber res d’Espanya i del passat èpic que explica el pare, fa de paleta i li costa arribar a final de mes i fa algun tripijoc per poder guanyar alguns diners més, la mare és filla d’uns propietaris rurals que mai van veure bé el casament de la filla, la Severine, amb el Manuel, ella treballa de monitora en els menjadors de l’escola i les dues filles la Céline i la Jojo.

Porten una vida esforçada de treball per poder tornar els diners de la hipoteca que els va deixar el pare d’ella. Es relacionen amb una parella en Patrick i la Valerie, ell treballa amb el Manuel i són companys de sortida a les fires i els caps de setmana i tenen com a veïns la família del Said un noi musulmà que és molt amic de les filles, encara que aquesta amistat no fa el pes al pare tot i que ell fa algun negoci poc clar amb el noi.

Els precaris equilibris en que es mouen es trenquen quan la Céline queda embarassada, fet que comporta una explosió de violència familiar en el moment en que ella decideix no dir qui és el pare i amant.

La vergonya pel fet de que la noia quedi embarassada fa que també aflori la sensació de que no han estat capaços d’educar les filles i això encara porta més ràbia que es va acumulant i esclata amb violència.

Tant el pare com el Patrick mica en mica van estrenyent el setge al possible responsable de l’embaràs fins que tota la ira recau amb el jove Said malgrat la noia ho negui sistemàticament i rotundament. L’embaràs canvia radicalment la vida de la jove que veu aturada qualsevol perspectiva de futur i també l’embaràs comporta que la família sigui senyalada i això en un barri de treballadors amb tensions racials i el menyspreu mutu entre els immigrants resulta massa fort i el pare acaba resolent i traslladant la seva venjança on s’hi acumulen tota les qüestions pendents.

L’autora descriu amb un realisme total la vida en aquest petit poble i la gran diferència entre les joves germanes i la gent que té més poder adquisitiu i les festes que organitzen els joves benestants, això permet també constatar d’una mena oci habitual entre les generacions més joves.

La França que està separada d’un progrés sistemàtic, immigrants d‘una època que no suporten els immigrants actuals, caldo de cultiu del vot al Front Nacional, una zona de França amb moltes necessitats i que tenen poques solucions.  

La novel·la és un extraordinari retrat d’una determina joventut i societat que viu sense masses perspectives de sortir del pou en que s’han trobat.

Uns personatges excel·lentment retratats que configuren un marc coral extraordinària.

Lectura magnífica.

L’estiu circular
Marion Brunet
Club Editor
Barcelona, octubre 2020