La otra orilla

Nova novel·la d’Elena Moya ambientada aquesta vegada al Delta de l’Ebre i novament amb una protagonista femenina que s’ha d’enfrontar a la supervivència primer, i després al llegat de la història i les seves conseqüències a causa d’enfrontaments causats per la guerra civil. I també cal que afronti la seva pròpia història de les relacions nos sempre fàcils entre els propietaris i els colons que van poblar l’Illa de Buda i van treballar les terres convertint unes maresmes en camps d’arròs.

Un cop més l’autora agafa com teló de fons moltes de les incomprensions que es donen en el territori, els enfrontament i fets luctuosos que es van produir durant la Guerra. No hi ha hagut oblit, no s’han aixecat ponts per supera-ho. La novel·la és la història de l’intent de superar aquets passat en benefici del treball personal de la protagonista però també del bé i l’entesa col·lectiva.

Escriptora i periodista espanyola, Elena Moya Pereira és coneguda per les seves obres centrades en les dones com a protagonistes, alhora que els ret homenatge a les dones republicanes, tractant temes com l'Església, l'educació, la desigualtat, el poder econòmic i financer i l'homosexualitat femenina.

Moya va néixer a Tarragona on va créixer els darrers anys de la dictadura franquista. Es va graduar a la Universitat de Navarra a la carrera de Periodisme. Va col·laborar amb diferents mitjans a Espanya abans d'aconseguir una beca Fullbright per especialitzar-se en Periodisme Financer als Estats Units, on va fer una diplomatura de Creative Writing a la Universitat de Londres.

Des de l'any 1998 viu a Londres, on treballa per a The Guardian després de passar per Reuters i pel canal televisiu Bloomberg. Des de l'any 2012 se centra a escriure informes financers a gestories de fons d'inversió ia impartir conferències sobre Economia i Finances, Periodisme i Literatura.

La seva primera novel·la, Los olivos de Belchite, es va publicar primer al mercat anglosaxó i, després d'una bona acollida de la crítica, el 2010 es va publicar a Espanya. Posteriorment va publicar altres títols com  La maestra republicana (2013),  La candidata (2015) i La otra orilla (2021). Totes aquets novel·les tenen algun punt que fa referència a l’enfrontament del 36 i també com aquest fets han influït més endavant en la història i les relacions entre persones i comunitats.

L’acció s’inicia Illa de Buda, Delta de l'Ebre, a principis dels anys 60 s’hi ha establert tota una colònia de treballadors que tenen cura de conrear l’arròs i també d’aprofitar la riquesa de la pesca. Tot és domini d’una família burgesa que té diversos negocis tèxtils i que en conèixer aquest territori van veure la possibilitat d’ampliar el negoci. La família Pons fan algunes estades a la Illa, allò hi viuen en Nicolau i l’Anita que ja tenen una certa edat però segueixen al davant dels negocis, l’Anita es preocupa pels nens i nenes de la colònia i fa obrir una escola que regentarà el mestre Isidre, un mestre represaliat pel franquisme i troba allà l’oportunitat de redreçar la seva feina. Hi viu també el fill del Simon, en Max, que serà l’hereu de la fortuna que en aquells moments tenen la família Simon.

En aquest ambient es mou l’Asun, una nena d’onze anys que viu amb el seus pares, el Mariano i la Remedios i l’avi patern. La nena és espavilada i ben aviat s’adona que entre el Max i la seva mare hi ha una relació tensa, carregada de silencis i mitges paraules. A més descobreix que la Remedios va ser una rica hereva de terres però que totes les va perdre quan els Simon vam comprar els terrenys.

Quan inesperadament mor la mare de l’Asun, el pare l’envia a servir a cas dels senyors Pons, però ella vol fer altres coses, vol aprendre i ben aviat començarà a organitzar algun petit negoci que li portarà la possibilitat de tenir alguns estalvis, que anirà reinvertint fins fer una petita fortuna.  

Però Asun, brillant a l'escola, les poques vegades que hi pot assistir i que no ha d'ajudar a casa, decideix, ja de petita, que el seu destí no serà com la del colons explotats pels “amos”. Així, quan ha de deixar les classes en morir la seva mare, demana la bicicleta al seu amic Pitu i es dedica a portar pa i revendre’l i després munta una petita botiga i així va progressant no sense problemes ja que el Max, el fill dels propietaris, no vol que faci res de tot això i intenta imposar la llei del més fort, però l’Asun resistirà.

És durant aquests viatges a l'altra riba que comença a descobrir el significat que posseeix aquest concepte, tot el que amaguen aquestes dues ribes, croades pel mateix riu, fruit d’una història convulsa.

L’Asun a mesura que va fent-se gran va acumulant èxits empresarials, diversificant els seus negocis i renovant els seus criteris empresarials. Si en el món professional té la capacitat de fer molt bona feina en el terreny personal sempre està en una posició feble està enamorada d’una amiga seva i això pels temps que corren no ni està ben vist i encara pot ser objecte de denuncia i de rebuig de les persones que conviuen amb ella.

La protagonista està acompanyada d’un seguit de personatges que situen la història, cada un d’ells fa el seu paper i sobretot complementen la història, el Pitu i l’Adela, els amics de sempre de l’Asun que li faran costat i també jugaran un paper important a la seva vida.

Història d’una superació, la personal, la voluntat de no haver de tenir la mateixa vida dels pares sinó millorar-la i superar-la i també de la superació dels històrics enfrontaments que provenen encara de la guerra civil.

I contra aquets enfrontaments latents l’Asun vol bastir ponts, aquesta idea del mestre Isidre i que l’Asun agafa com divisa de les seves actuacions.

La novel·la a més conté unes descripcions del paisatge del Delta de l’Ebre magnífiques. 

Història senzilla en la trama però molt ben desenvolupada aprofundint en els sentiments dels personatges i amb girs ben travat que fan que la novel·la sigui una agradable lectura.

La otra orilla
Elena Moya
Suma de letras
Penguin Random House
Barcelona, novembre del 2021