Els autèntics reis de la festa

Els autèntics reis de la festa que tenim a casa nostra no són ni els grups de músics que han de tocar a les 4 de la matinada durant més de dues hores per mantenir la festa en algun poble perdut del mapa, ni els conjunts de quatre amics que fan versions de grups moderns que quan cobrin d’aquí més de mig any facin recompte de les despeses i els ingressos només podran ingressar 50 euros per persona després de perdre tot un dia en fer 150 km en cotxe muntar i desmuntar i al dia següent tornar a fer el mateix exercici però aquest cop a 80 km.

Gràcies aquests personatges reials poden passar fenòmens tan curiosos com que tu vas a donar un tomb pels voltants de Lleida i et trobes cartells amb grups del Baix Penedès i rodalies tocant en actes de societat i de festa majors i quan vas per aquí passa el fenomen invers. Llavors si rasques una mica tot plegat vas trobant la resposta a tot plegat. Veus que avui en dia en el món de la comunicació, d’internet, del youtube tot aquest petit estol de professionals que amb el temps s’han anat fent lloc en aquests circuits es van consolidant i ampliant i en cap moment veus que perdin poder perquè una de les coses que fa que la gent quedi sense contractar és la por. Aquest sentiment és un dels que motiva a la gent i molts grups saben que si no passen pel tub corren el risc de quedar sense concerts a l’altra banda de Catalunya. Davant d’aquest perill imminent la majoria cauen en alguna d’aquestes xarxes. Hi ha diferents nivells. Alguns d’aquests et permeten sortir a les portades d’algunes revistes temàtiques que tomben per internet i per una cosa més econòmica alguna reportatge d’aquests publicitaris que ja es nota que la cosa no ha sortit gratuïta. Aquesta zona també et porta a sortir a cada dos per tres en algunes canals i emissores radiofòniques que amb unes ofertes especials et posen les vegades que tu vulguis a cop de talonari. Altres nivells doncs no tenen aquests puntals mediàtics, però tenen alguns certa preferència per ser escollits en alguns esdeveniments públics. Ara no és la gent que tria el grup sinó massa cops és el grup qui tria quan vol tocar treballant el tema del caché i els concerts amb el seu representant que s’encarregarà d’anar aquí i allà buscant organitzadors per entaforar com més vegades millor el seu grup. Per això hi ha grups que triomfen a l’estiu i no sempre és per la seva qualitat sinó perquè el seu representant guanya més diners que amb un altre que no té tants avantatges crematístics.

La nostra generació, nascuts als 70 vàrem tenir la sort d’escollir perquè sabíem que es coïa, en general en el nostra panorama musical amb els diferents grups presents. Sabíem des del Punk a la música més hortera que et pugis posar pel pen. Ara les coses es compren i es vénen com un mercat i no ho podem passar per alt. Massa vegades alguna cançó et fa gràcia perquè n’estàs tip de sentir-la a la ràdio. No és amor és pura saturació mental.

Avui en dia hem de ser conscients on ens posem i saber com es mou el mercat. Hi ha grups que tot i està en aquests catàlegs que els reis de les festes reparteixen entre amics i coneguts perquè siguin contractats també accepten propostes directes, deixant a aquest comissionista sense la part que li pertoca i deixant que amb aquests diners es pugui programar una altra activitat. Avui en dia tenint les eines que tenim el millor es anar buscant aquestes formacions que es permeten el luxe de no jugar a aquest joc i es mouen lliures en el mercat. Prou saben que a alguns premis de presumpta importància no els aconseguiran mai, però tindran la consciència tranquil·la i un tracte molt honest amb els contractistes directes. No ens deixem enganyar per aquestes trames que avui en dia cada dia en són més que amb un cop de telèfon diuen que si amb un cost inferior al si has de passar per algun d’aquests reis de la festa que paren la mà.