Constel·lacions

Constel·lacions és l’onzena novel·la de l’autora. En aquest llibre hi  trobem una constel·lació familiar amb les relacions i vincles entre els seus membres i també la figura del nucli central, l’avi Cinto, a punt de fer els cent anys és un entusiasta de l’observació dels estels i les constel·lacions. Una afició que li ve de fa temps, força temps i que evoca a un amic seu que li va empeltar aquesta dèria de mirar, i reconèixer els estels. En Cinto tramet al seu fill, nets i besnét aquesta afecció i moltes nits surt a mirar el cel i hi troba l’estel que va dedicar al seu amic Carles mort a la batalla de l’Ebre on van anar a parar de ben joves quan la guerra civil.

La narració va descobrint les relacions entre els familiars, es desvetllen alguns secrets mai coneguts pels seus membres i també enllaça la història i sentiments de cada un dels familiars que formen part de la constel·lació de l’Avi Cinto.

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), és escriptora, guionista i filòloga catalana.

La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d’aleshores, escriure es va convertir en l’eix central de la seva vida.

Ha publicat diverses novel·les: Presó de neu (Proa, 2003); amb l’editorial Rosa dels Vents, El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010), La casa del silenci (2013) i Paraules a mitges  (2014). Jardí a l’obaga (2016), La fugitiva (2018), El Crit (2019) i Constel·lacions (2022) tornen a estar publicats amb el segell Proa. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l’italià, l’alemany, el rus, el noruec, el polonès, el francès i l’anglès.

A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l’estat espanyol, i a ciutats com l’Alguer, Moscou, Cracòvia, Leipzig o Berlín. Va participar a la fira del llibre de Varsòvia 2016 formant part de la delegació catalana d'escriptors.

Com a guionista, treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu articles per a l’Osona.com i és autora de capçalera de la biblioteca de Lliçà de Vall.

Ha guanyat el premi Llibreter 2011 (Per La nevada del cucut)

I el premi Alghero Donna 2015 de literatura i periodisme (Per la traducció en italià de La casa del silenci)

La novel·la ens narra la preparació i la celebració dels cent anys de l’avi Cinto.

Els personatges que van desfilant tenen alguna vinculació estreta amb ell, el seu fill el Quim fins el seu besnét el Nil, passa tota la família i cada un d’ells té alguns cosa a amagar o almenys que no vol que sigui coneguda en aquells moments. El fill, en Quim, guarda el record d’una situació viscuda ja fa anys amb una amenaça d’ETA al damunt que va fer que hagués de canviar dràsticament de vida, va procurar no fer-ne partícips al seus fills, en Ramon i la Paula, però vet aquí que el Ramon va pagar les conseqüències d’una situació mai buscada relacionada amb la banda armada que li va  costar uns quants anys de la seva vida, i la germana, la Paula, que està en el procés de separació del seu marit, un escriptor que va conèixer a través del seu pare que es va reinventar fundant una editorial.

El Cinto observa i pensa i explica al seu benet, en Nil, que la sap molt llarga, i diu les veritats, les constel·lacions que es veuen des de la casa de Collserola en que viuen i va coneixent el nom dels estels. Entre aquets hi ha l’estel Carles, nom que el Cinto va donar a un estel en record d’un amic seu mort a la guerra que va ser qui el va introduir en el món de l’observació el cel i els estels.

I encara hi ha personatges que tot i esser secundaris per la seva poca intervenció tenen papers rellevants, hi ha la dona del Quim, la Irma, que entra en escena en el darrer moment però relliga tota la història vinculant-la també a la seva pròpia família del país Basc. La Gracieta, una noia mulata que servia a casa dels senyors del poble i que va tenir una relació amb el Cinto que juga un paper clau i fonamental en un moment de la història però que en el decurs dels moments en que viuen ningú ja no en sap res, i el Jawara, un paleta  senegalès que treballa en una obra al costat de la casa de l‘avi Cinto i que entrarà a la família de la manera menys pensada.

Tot un cercle de personatges que van interactuant, abocant pensaments i records i especulant sobre la vida d’un i de l’altre, tot plegat conforma una constel·lació entre els diversos personatges que atrapats en una teranyina com és la celebració dels 100 anys de l’avi faran una mena de repàs de la seva vida.

Cada part de la vida d’un dels protagonistes enllaça amb la que viuen els altres i acaba conformant un relat en que les interseccions, les descobertes, les intuïcions i les confessions acaben relligant la narració d’una manera formidable.  

Novel·la coral on cada un dels personatges té un paper principal, tot gira a l’entorn del centenari de l’avi, fet que serveix per fer memòria de la vida i aquells aspectes que cada un d’ells i elles guarden com a secret.

Molt ben travada i amb un llenguatge molt planer que ajuden a que la lectura sigui molt agradable. Personatges que generen empatia i que assumeixen amb normalitat el paper que els pertoca a la història.

I la traca final és el saber en que està inspirada la novel·la. La història personal de l’autora que confessa com el conflicte basc va canviar en part la seva vida.

Una més que agradable lectura.

Constel·lacions
Blanca Busquets
Col. A tot Vent 757
Edicions Proa
Barcelona, gener del 2022