Las palabras justas

Per tant agafa una època en que ja s’entreveia la sortida de la fase més dura de la pandèmia i en el llibre en alguns ocasions en fa menció. L'autora fa un recorregut de dotze mesos de la seva vida i ho fa amb moments diversos, de calma en uns, de frustració en altres, a vegades usa la ironia i alguna provocació i en altres denota una extraordinària sensibilitat.

L’escriptora va obtenir un ressò extraordinari amb el llibre También eso pasará que és una crua narració dels darrers temps de la mare de la Milena, la també escriptora Esther Tusquets, va ser una relació enfrontada i amb poca empatia però amb amor. El llibre però era també un relat autobiogràfic en que la protagonista la Blanca explica les relacions amb la mare però ho fa sense cap mena de complex ni cap mena de mania d’explicar les seves relacions i les seves reaccions davant la mare i davant la vida. De la mare en fa un retrat sense cap mena de pudor, sembla, i no amaga aquells aspectes més o menys negatius que puguem arribar a tenir les persones.

Ara canvia radicalment d’estil i ens ofereix un diari en el que ens submergim en la quotidianitat i la intimitat -fins on ella vol, clar- de l’autora a traves de les anotacions que hi podem anar llegint.

Milena Busquets és nascuda el 1972 a Barcelona. Va estudiar al Liceu francès de Barcelona i va obtenir el Grau en Arqueologia de l’Institut d’Arqueologia de l’University College de Londres (UCL). Va treballar durant molts anys a l’editorial Lumen, l’editorial que va fundar Esther Tusquets, la seva mare, a començament dels anys seixanta i que Random House va comprar quaranta anys més tard. Al cap d’un temps, va fundar la seva pròpia editorial, Erre que Erre, va escriure la seva primera novel·la, va treballar per a una revista del cor i va ser relacions públiques d’una marca de moda. Actualment, treballa de periodista i de traductora d’anglès i francès al castellà. Va publicar a l’any 2008 Hoy he conocido a alguien que va ser la seva primera novel·la i el seu debut literari que ara es veu consolidat amb También esto pasará. Publicarà més tard un llibre Gemma on retrata el records de les vivències amb un amiga, Ha publicat a l‘any 2021 “Hombres elegantes y otros artículos”, un recull de textos amb articles publicats amb vivències personals i de comentaris crítics sobre la realitat del moment.

La lectura d’aquets llibre, Las palabras justas, provoca la sensació d’irrompre en la intimitat de l’autora, però ella mateixa deixa clar que els escriptors que escriuen un diari és amb la voluntat de que sigui llegit per tant ens allibera del pudor inicial de la lectura.

La mateixa escriptora és la protagonista que demostra la capacitat immensa de retratar la realitat i tenir una mirada peculiar i personal sobre el que passa al seu entorn i al món en general. Hi ha ben segur en el llibre un exercici de síntesi evident. Perquè el que acaba sortint no sembla escrit a l’atzar  sinó després fer-ne una correcció molt més profunda.

I també les entrades són realment diverses Hi apareixen reflexions sobre l'amor, el sexe, les classes de ioga, la relació amb els fills, les visites al psiquiatre, el record dels pares i algun atac a la deixadesa de la ciutat de Barcelona, entra en algun moment en la controvèrsia sobre la ciutat de Barcelona i Madrid però ho resol amb elegància i equilibris.

El llibre s’estructura clarament com un diari i esta datat. Però el cert és que el llibre, el seu contingut va molt més enllà. Les entrades datades són irregulars en el sentit en alguns hi ha només una frase, a vegades amb un cert toc d’aforisme, altres vegades les explicacions són més àmplies i sembla que desenvolupant-les poden donar lloc a un article i anant encara més lluny poden ser clarament una base per una narració. Són paraules que insinuen un marc i només manca seguir el fil narratiu per obtenir la narració. Segurament el títol del llibre ja és premonitori del que s’hi trobarà. Las palabras justas, n’hi ha poques de sobreres.

En el dia a dia òbviament no hi ha fil que segueix les anotacions però és evident que per damunt de reflexions, anotacions, acotacions o constatacions hi ha les relacions personals que juguen un paper clau en el diari. Unes relacions vitals, que tenen alts i baixos que es composen a vegades d’amor i sexe i d’altres més de relació intel·lectual, de mare cap els fills i també dels fills cap a la mare a qui veuen també com una còmplice en molts moments. La relació humana, la relació personal va girant al pas del dies i va trobant nous estímuls per mantenir-les o deixar-les.

El procés creatiu és també un altre element que predomina com no podia ser d’altre manera. Reflexió sobre com i què escriure. Sobre la recerca  de la qualitat de la paraula justa de la idea que desencadena un bon article.

Relacions  personals i escriptura, un doble sentit a la vida. En una entrevista l’autora definia o intentava explicar el perquè escrivia i responia quan li preguntaven si escrivia des de la insatisfacció.

- Escric perquè hi ha una incomoditat i perquè no estic gaire d'acord amb el món. Pot semblar que estic bé, que soc molt social... però en el fons no és així. Jo m'hauria pogut casar amb un tio del club de tennis, tenir-hi quatre fills i passar-me el dia allà. No ha anat així. Els escriptors som gent bastant sonada i tenim problemes. No sé si tothom va a teràpia...

El llibre es llegeix molt bé, vas seguint les peripècies de l’autora, en alguns moments apassionada, en altres crítica, però sempre buscant els termes justos per explicar un fet, per exposar una idea, per elucubrar una proposta, per imaginar escenaris millors. Per fer la vida, en definitiva, més plaent.

Sentiments i sensacions omplen les pàgines del diari.

Excel·lent, una lectura més que interessant.

Las palabras justas
Milena Busquets
Narrativas Hispánicas  697
Editorial Anagrama
Amsterdam en català
Barcelona, juny del 2022