Al PSC de Vilanova i la Geltrú sí parlem d’urbanisme

El passat divendres va tenir lloc una nova edició dels «Diàlegs x VNG» que organitza el PSC de Vilanova i la Geltrú. En aquesta ocasió vam parlar de l’urbanisme i dels seus reptes de futur a la nostra ciutat. Sens dubte, els ponents, Xavier Oller, Joan Martorell, Joan Giribet i Gerard Llobet, tots ells responsables de l’urbanisme municipal en moments diferents, van plantejar idees molt interessants i es va generar un ric debat posterior amb el nombrós públic assistent. 

És, precisament, la manca de debat i d’intercanvi d’idees, posar les diferents qüestions sobre la taula, el que ha caracteritzat l’urbanisme a la nostra ciutat en els darrers tres  anys. De fet, durant el present mandat municipal el govern no ha generat cap debat urbanístic. No obstant, les problemàtiques, els reptes i les oportunitats de l’urbanisme a la nostra ciutat continuen estan presents i, des del nostre punt de vista, lluny de defugir aquestes qüestions el que cal és, precisament, encarar-les des del diàleg i la cerca dels majors consensos possibles perquè les solucions siguin realment efectives. 

En aquest sentit, la necessitat d’iniciar el debat entorn el planejament cercant sempre el major consens possible va ser una de les principals conclusions. A Vilanova i la Geltrú, la darrera revisió del planejament és de l’any 2001. Ens cal donar resposta a les noves  maneres de viure la ciutat, fer una ciutat més amable per viure, adaptar el funcionament de la ciutat i la seva mobilitat al canvi climàtic, mantenir l’activitat econòmica existent i atraure’n de nova.  

Però tot això no ho podrem fer amb un planejament de fa vint anys i que era una revisió  del sorgit el 1981. És urgent, doncs, un nou planejament que ens permeti pensar la Vilanova i la Geltrú del 2035 i que ens doni els instruments per fer possible una ciutat amb  més qualitat, més amable, però també amb major activitat econòmica i més pròspera. 

Sens dubte, cal una ciutat capaç de generar nous llocs de treball. Enguany s’ha produït el  tancament d’una de les majors indústries de la ciutat i l’urbanisme hauria de ser una de les respostes a aquesta qüestió. Ens cal nou sòl per activitats econòmiques, tant per les  empreses ja instal·lades que vulguin créixer com per atraure empreses que s’hi vulguin instal·lar. 

Ens cal una ciutat preparada per al creixement de població que ja s’està començant a donar i que, segons apunten les tendències, continuarà en els propers anys. Això vol dir preparar sòl per a possibles nous equipaments, inclòs el nou hospital, i vol dir generar nou sòl per habitatge, ja que, correm el risc de que s’esgoti amb l’escalada de preus que aquest fet comportaria.  

Necessitem no quedar-nos en les grans línies de planejament i entrar al detall resolent i  prenent decisions en qüestions que no poden estar aturades permanentment com les urbanitzacions periurbanes, l’Eixample Nord, l’Ortoll i la Platja Llarga, segons apuntaven els ponents, com també la revisió de determinades previsions i la dotació d’infraestructures que també preveia el planejament.

Un urbanisme que, també, està directament relacionat amb les polítiques de mobilitat i que, de fet, ha de facilitar en lloc d'estrènyer la mobilitat a la ciutat. Que novament, requereix del màxim consens possible per funcionar i que no pot ignorar la realitat de la ciutat, on al voltant de 30.000 persones viuen en la zona est i, molt sovint necessiten del vehicle privat per desplaçar-se al centre, a treballar o a realitzar qualsevol gestió davant la falta de transport públic adequat. 

En definitiva, ens cal l’urbanisme a totes les polítiques per tal de fer possible una ciutat amable amb tots els grups d’edat; una ciutat que pugui atraure talent i inversions i que creï llocs de treball, una ciutat dotada i planificada amb equipaments de qualitat i zones verdes i espais de gaudi, una ciutat on moure’s sigui fàcil, una ciutat atractiva per al turisme i els visitants. Una ciutat respectuosa amb les diferents maneres de viure-la. 

Divendres passat vam iniciar un debat. Un debat que era necessari i que ha de ser només el primer pas per a un veritable diàleg de ciutat en què, tots plegats, ens interpel·lem sobre la Vilanova i la Geltrú que volem i treballem colze a colze per fer possible la millor ciutat per al futur. 

Juan Luis Ruiz
PSC-Vilanova i la Geltrú