Mai Més: La memòria com a resistència

Els camps de concentració nazis van ser l'expressió més extrema de la barbàrie humana. No van ser només centres de detenció, sinó fàbriques de patiment i mort. Milions de persones van ser deportades, esclavitzades, humiliades, assassinades… tot en nom d'un projecte polític i ideològic que pretenia “netejar” la societat segons uns criteris racials, ètnics i ideològics malaltissos. Qualsevol que no formés part de la suposada “raça escollida” era condemnat a deixar de ser persona: jueus, gitanos, persones LGTBI, discapacitats, comunistes, republicans espanyols, eslaus… tots reduïts a números, a mà d’obra barata, a éssers prescindibles, cremats un cop ja no eren útils.

Era l’absoluta negació dels drets humans. Una civilització que es considerava moderna i avançada va construir camps amb forns crematoris, amb càmeres de gas, amb filferros electrificats, amb científics que experimentaven amb cossos vius. I tot això, amb la complicitat o la passivitat de moltes persones que van mirar cap a una altra banda.

Recordar és imprescindible. La memòria no és un exercici del passat: és una eina de defensa del present. Quan els supervivents dels camps de Buchenwald es van alliberar, van fer el seu famós jurament: “Ens comprometem a eradicar el nazisme per sempre. El nostre ideal és construir un món nou, en pau, en llibertat, amb dignitat.” Aquest jurament l’hem de fer nostre, una i altra vegada.

Perquè, malauradament, la història no s’ha acabat. Avui tornem a veure guerres, neteges ètniques, discursos d'odi i populismes autoritaris que creixen arreu del món. Tornem a escoltar veus que apel·len a la por, que divideixen, que senyalen col·lectius vulnerables com a culpables de tot. Tornem a veure com es normalitza el feixisme sota l'aparença de modernitat, d’eficiència, de solució fàcil.

Per això és més important que mai que actuem. No només recordar, sinó fer. Tothom pot posar el seu gra de sorra per frenar aquest perill:

• Parla clar quan sentis comentaris racistes, masclistes, homòfobs o feixistes. No és només una opinió, és un atac.
   
• Educa't i educa: llegeix, mira documentals, escolta els testimonis. Parla als teus fills, nebots o alumnes del que va passar. La ignorància és terreny fèrtil per l’odi.
   
• Dona suport a iniciatives que defensen els drets humans, la memòria històrica i la lluita contra el feixisme.
   
• No donis altaveu a discursos d’odi, ni a les xarxes socials ni en converses quotidianes. No comparteixis, no banalitzis, no riguis les gràcies.
   
• Consumeix de forma responsable. Alguns grups empresarials financen ideologies extremes. Informa't abans de comprar o invertir.
   
• Participa activament en la vida democràtica. Vota. Organitza’t. Pressiona. El feixisme creix quan la democràcia s’afebleix per desinterès o esgotament.

Una crida especial a la joventut

Vosaltres, joves, sou clau. Sou la generació que pot trencar el cercle. No us deixeu enganyar per qui vesteix l'odi amb roba moderna. Ser rebel no és cridar més fort ni culpar l’altre, sinó plantar cara a la injustícia, defensar els drets de tothom i construir un futur on ningú sigui perseguit pel que és o pel que pensa.

No és "antiquat" recordar. És revolucionari. És valent. És necessari.

Feu servir les xarxes per informar, per denunciar, per connectar. Organitzeu-vos. Llegiu. Pregunteu. Escolteu els que van sobreviure i els que lluiten avui. Feu que la vostra veu serveixi per protegir les de qui no en tenen.

Perquè si no ho feu vosaltres… qui ho farà?

Que el crit de “mai més” no sigui només una frase commemorativa, sinó un compromís actiu i col·lectiu.

Mai més indiferència. Mai més silenci. Mai més feixisme.