El temps esquerp. Dotze punts contra la decepció política

Nova aportació a la política i a les idees de Raimon Obiols, un veterà polític, ara ja a la reraguarda, que les ha vist de tots colors i que sempre ha procurat fer aportacions i reflexions positives a la política. El seu pes intel·lectual i la seva extensa cultura fa que el seu llibre siguin autèntiques referències en el món polític. Aquest llibre que publica està composat per una dotzena d’apunts diversos i un epíleg sobre el món de la cultura, la societat, la política, el pensament que esdevenen una mena d’aproximació crítica als temps presents. 

En el pròleg del llibre diu el mateix Obiols: “Em pensava haver-ne vist de tots colors, Però no. Al present d’avui, no hi estava avesat. Les seves brutalitats i pandèmies diverses, els seus tràgics clarobscurs, els seus drames, els seus contrastos virulents i escandalosos -al  meu país, al meu mar, a Espanya i a Europa, al món en general- han estat a punt de fulminar-me”. Aquest sentiment ben segur el comparteixen molta gent de les generacions que van viure amb una certa intensitat els darrers anys del franquisme i de la transició. La història ens ha passat pel damunt i s’albira una nova època. Obiols intenta explicar el perquè d’aquets fets i ho fa de manera molt ben escrita i amb reflexions molt endreçades. Raimon Obiols, nascut a Barcelona el 1940, és llicenciat en Geologia i Tècnic en Documentació. Les seves passions són, però, la política, la lectura i l’escriptura. Va ser diputat al Congrés els anys 1977, 1979 i 1982 en representació del PSC, partit del qual en va ser primer secretari entre els anys 1990 i 1996 i president entre el 1996 i 2003. Va ser quinze anys diputat al Parlament de Catalunya (1984-1999) i cinc anys eurodiputat (1999-2014). Des de Brussel·les, on viu des de la seva etapa d’eurodiputat, analitza l’actualitat política. En deixa constància als seus assajos. El 2013 va publicar “El mínim que es pot dir”. El març d’aquest any va aparèixer el seu darrer llibre, “El temps esquerp” (Arcàdia Editorial). Anteriorment havia publicat “Les paraules del socialisme”, “Patria Humana” i “Futurs imperfectes”.

El llibre es presenta com uns apunts, n’hi ha dotze, i un epíleg on s’intenta analitzar algun dels fenòmens i elements polítics que poden haver generat una cert cansament i decepció en molta gent. Però l’autor, en Raimon Obiols, no es limita a constatar sinó que intenta amb la seva reflexió profunda i amb una mirada molt àmplia fer una diagnosi de la situació que ens toca viure en aquets moments. La diagnosi és el primer pas per poder avançar en l’anàlisi del  moment i dels canvis viscuts intentant donar resposta des del pensament polític. I fer-ho sense menystenir la política per més que ara hi hagi corrents d’opinió força arrelats que la consideren un instrument caduc, innecessari i ineficaç. Res més lluny del pensament de l’autor que amb una llarga experiència, que li dóna una certa autoritat moral, i amb pòsit cultural més que notable ens posa llum a alguns dels punts foscos de la nostra societat.

El llibre és divideix com hem dit en dotze apunts, que són els dotze capítols de que consta el llibre, cada un d’ells per si sol ja són una lliçó de política, un assaig sobre la realitat que ens toca viure, però en el seu conjunt agafen una dimensió de “tractat polític”. Analitza els fets des d’una visió política transparent, sense passar comptes amb ningú però si amb part de la historia viscuda.

El llibre conte reflexions sobre diverses, des de la controvèrsia entre Sartre i Camus i la revista Temps Modernes i el debat sobre l’estalinisme que va comporta un cert desencantat de bona part dels comunistes occidentals.

Un dels capítols que creiem més interessant és el que dedica a analitzar el feixisme i la figura de Trump. Obiols explica amb detall la historia del naixement del feixisme i la figura de Gabriel d’Annunzio, que va fundar a la ciutat de Trieste la Regencia Italiana de Carnaro una república amb una exaltació de la literatura però de  gestió nefasta i en fa un paral·lelisme amb Trump i l’ús dels sistemes de comunicacions per expandir un llenguatge que entronca amb el del feixisme. I ho explica de manera molt gràfica «tots dos eren intèrprets del nacionalisme, el masclisme, la xenofòbia, i les pors de sectors que se sentien especialment i culturalment amenaçats i angoixats, en unes circumstàncies de crisi social i política».

Fent un recorregut diríem que tot comença amb d’Annunzio, segueix amb Mussolini que sap interpretar el llenguatge feixista i el posa al servei d’un estat que funciona, d’Annunzió té una capacitat verbal grandiosa mentre Trump es mou amb molt poques paraules i  moltes d’elles insults i mentides que generen un món paral·lel. I encara que considera que el feixisme clàssic és mort alerta que: “en situacions de crisis greus, tornen les tendències a la regressió democràtica, torna la fascinació per les formes autoritàries, i aquestes tenen l’oportunitat d’imposar-se aprofitant la mandra, les dimissions i els errors de les democràcies que poden morir d’intranscendència”.

És imprescindible la reflexió sobre la situació de Catalunya i ell mateix adverteix que no és una reflexió objectiva ja que té el seu posicionament i per tant algunes opinions poden ser esbiaixades. Fa una crítica de la política catalana en els darrers anys on hi ha hagut “poca atenció a la realitat, però sobre tot un dèficit d’imaginació i un excés de fantasies intencionades”. Obiols ha qualificat el procés com un retrocés.

Fa un aposta clara pel diàleg abandonant ressentiments i en la permanent voluntat d’enfrontament per trobar posicions que permetin avançar i consolidar posicions d’autogovern. Ell es declara Federalista i des d’aquesta òptica fa algunes aportacions interessants i sobretot buscant evitar aquelles derrotes polítiques que genera encara més  desencontres.

I es posiciona a favor del "federalisme dels fets" que vol dir avançar en coses concretes en competències, de la cogovernança, en la lleialtat institucional.

I també molt interessants les reflexions que fa sobre la situació de la pandèmia i com ha transformat la nostra societat. Fa un crida a que tothom sumi i col·labori.

Sens dubte un llibre molt interessant, les reflexions, la quantitat de personatges que van sortint, les cites concretes d’alguns autors fan que el llibre sigui a més d’una reflexió política també un conjunt de cavil·lacions sobre la cultura, els autors i els pensadors i polítics que han tingut paper en la intel·ligència política i socials dels darrers segles.

Raimon Obiols tanca l’epíleg i per tant el llibre amb un concepte agafat del que assenyalava George Orwell com el “common decency”, la decència de la gent corrent. Es la única força que ens pot salvar, si arriba el moment.

Si Raimon Obiols ho diu cal escoltar-lo.

El temps esquerp. Dotze punts contra la decepció política
Raimon Obiols
Editorial Arcàdia
Barcelona, març 2022