Hi ha caliu per fer les properes llistes municipals

Estem a la caça i captura per configurar les properes llistes municipals. Hi ha tensió entre les diferents formacions per agafar els bons i millors representants de la sobirania popular que els hi doni força vots i els hi tregui a la resta. També en molts municipis resulta que hi ha diferents nuclis de població, llavors s’ha de buscar representants de les diferents barriades perquè totes les zones del municipi quedin d’alguna manera representats en la candidatura.

Després, sobretot en llocs més grans s’han de buscar tècnics en diferents matèries municipals perquè ocupin les primeres línies de la proposta. Si ha de portar la cartera d’urbanisme, millor que sigui un arquitecte o una especialista de medi ambient que també sap alguna cosa de construcció. Pel que fa a esports doncs també ha de conèixer alguna cosa en la matèria i sinó també tenim periodista que tot i no saber-ne almenys ha après a fer cròniques pels mitjans de comunicació i sap com explicar de que va el tema.

En els llocs on hi ha més rivalitat és en l’espai hereu de l’antic pujolisme que entre una cosa i l’altra ha quedat bastant malmès i repartit després de les diferents propostes per intentar aunar aquest esperit, però el seu efecte ha estat clau en la història d’aquest país fins que va arribar el 3% Després apareixen moltes sigles que ja no saps ni quin peu calcen.

En molts municipis per guanyar unes eleccions és molt útil unes quantes cerveses fredes i unes quantes patates xips que grans discursos que a part de no dir res, tothom sap que no compliran i la majoria de gent va a la part final de l’acte i no a aplaudir discursos buits i recurrents que no aporten res.

Una cosa que va molt bé per saber com va cadascú és fer un debat públic entre els diferents candidats, però alguns el fan servir per llençar més promeses que saben que compliran i altres simplement ho utilitzen per pura demagògia política. La gràcia és que el públic hi pugui assistir i fer preguntes sinó tot queda més pobre que el Per què? de la tele optimista.

Cada dia la gent està més cansada d’anar a votar perquè se senten enganyats i menystinguts davant la prepotència d’alguns candidats que no tornen a trepitjar el carrer fins passats els 4 anys següents.

Tot apunta que la dreta entrarà amb força davant la manca de solucions efectives als grans problemes d’aquest país com és l’habitatge, l’ensenyament, sanitat, atur  i seguretat ciutadana, entre d’altres. Si no sabem superar la fase d’anar donant petites ajudes a aquestes persones que el que volen és feina i no pas un caritat no aconseguirem sortir d’aquest atzucac on fa anys que ens hi hem posat i on cada dia som tots més pobres i menys recursos per arribar a alguna part.

Una de les coses clares que s’acostuma a repetir en cada cita és que la gent gran va a votar principalment. També hi van aquestes que fa anys que lluiten per alguna reivindicació del barri i l’Ajuntament no els fa ni puto cas.

Anirem veient com es van perfilant aquest mapa polític i veient com va evolucionant tot plegat per conèixer una mica millor com es pot acabar tot plegat. El poble sobirà dictarà sentència que pot agradar  o no però difícilment hi haurà recurs al seu veredicte. Les arques de molts ajuntaments estan sense un duro i amb munt de factures per pagar de gestió anterior i molts problemes eterns per resoldre al calaix.