Tinta invisible

En aquest llibre Modiano ens porta a compartir una recerca per desxifrar el passat, a entrar en les caixes de la memòria per anar recosint el fil d’una historia, la historia és la d’una dona que aparentment desapareix i que a partir d’una investigació d’un novell detectiu privat es situa en diversos indrets i en paisatges humans diferents. Constatem com l’oblit va caient sobre fets i persones i com hi ha mecanismes que serveixen per desencadenar de nou els records oblidats i posar part de la historia de nou en evidencia.

Viatge al vell Paris de Modiano, altre cop com espai on es va desenvolupant la historia que manté l’atenció i la tensió en funció de cada nou descobriment que porta a encadenar-se amb altres teixint una narració interessant.

La memòria, i la desmemòria com elements de la gran literatura de Modiano.

Modiano és fill d’un jueu que va arribar a París des de Grècia i d’una actriu belga que es van conèixer durant l’ocupació nazi de França i per tant alguna inspiració de les obres d’aquesta època tenen un ressò de record familiar.

Nascut a l’any 1945 va estudiar batxillerat però no va voler seguir estudis superiors. De la seva joventut recorda el colpiment que va significar la mort del seu germà a qui estava molt unit després de la mort dels seus pares.

S’explica que un dels seus professor el va influir en la seva carrera literària ja que va ser qui va llegir l’original de “El lugar de la estrella”  que la va recomanar a Editorial Gallimard que l’ha publicat amb notori èxit i li va obrir la porta a dedicar-se exclusivament a l’escriptura.

Ha col·laborat també en molts guions cinematogràfics i destaca entre ells el de “Lacombe Lucien” amb Louis Malle que va ser una pel·lícula que va obtenir un gran èxit i que tractava del col·laboracionisme en la França ocupada. Com en les seves obres, els guions es mouen també per un estil directe amb economia de recursos i tractant la realitat com una ficció documental.

En els darrers anys ha publicat a Espanya novel·les que han tingut una magnífica acollida, d’entre elles destacaríem: Joyita, Debate, 2003, Un pedigrí Anagrama, 2007. En el café de la juventud perdida, Anagrama, 2008. Reducción de condena, Pre-Textos, 2009, Calle de las Tiendas Oscuras, Anagrama, 2009. El horizonte, Anagrama, 2010. Patrick Modiano va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2014.

La novel·la ens porta a conèixer a un aprenent de detectiu anomenat Jean Eyben, sense cap mena d’experiència però amb ganes de resoldre els casos que se li presentin. Li encarreguen una feina, una més de les moltes que porta l’agència Hutte per qui treballa. Un encàrrec que ell considera menor i que està convençut que resoldrà amb rapidesa. Es tracta de trobar a una noia que sembla que ha desaparegut, la noia Noëlle Lefebvre fa dies que no dona senyals de vida i reben l’encàrrec d’un home per veure si la poden trobar. La única pista que té en Jean és un document que li permet anar a una llista de correus i recollir la correspondència de la noia. A partit de l’oficina de correus, en Jean va trobant a un seguit  de persones que poden tenir alguna relació amb la Noëlle. Jean va  recorrent els carrers per on ella va transitar, on vivia i on sembla que tenia les seves amistats, descobreix el lloc on treballava i coneix a la seva amiga, tracta de trobar alguna carta, aconsegueix  una agenda amb anotacions personals de la Noëlle, parla amb persones que la van conèixer, personatges estrafolaris com un aprenent d’actor, i coneix part de la vida nocturna i els clubs del moment. Creu poder seguir la traça de la noia a través d’amics per intentar refer la història de les relacions de la Noëlle.

Però els records massa vagades estan distorsionats, apareixen com a flaixos en la història que va trenant l’investigador.

Trenta anys després reprèn pel seu compte la investigació del cas i continua les indagacions.

Ja no treballa a l’agència però s’ha guardat aquest expedient, gairebé buit i que ell anirà omplint a base d’anar refent el passat. L’expedient no conté gaire informació, només la seva adreça ​​i també alguns llocs on era sovint, botigues, places, carrers, una sala de ball… Jean va trobant noves pistes a través de les quals va resseguint els passos de la Noëlle, però sempre hi queda algun buit que la memòria no pot omplir.

És el joc de la mateixa vida, memòria, història, oblit...

Però poc a poc, a través de l’atzar, la tossuderia el Jean en la recerca, amb una certa dosi d’imaginació, i per què no? la intuïció d’algú amb voluntat d’investigació, els espais en blanc, els buits en la història, que amb pas del temps i de la vida s’han transformat en invisibles com la tinta que pot acabar donant, paraules, relat i narració a la història de la recerca. El treball d’aprofundir en la memòria personal com també de tots els personatges col·laterals que van sorgint així com el de l’escriptura va configurant la història perduda.

I ressalta el notable exercici d’anar encaixant persones, llocs, fets, detalls, potser insignificants però que poden obrir nous camins per anar seguin el fil de la memòria tot plegat fa que la història, poc a poc, va adquirint consistència.

Tinta invisible és una reflexió sobre la memòria, sobre els “espais en blanc” de la nostra existència. Un reflexió molt ben escrita i que enganxa des del primer moment a acompanyar al detectiu i la seva recerca.

És evident que la tinta invisible és una metàfora de la nostra pròpia existència conformada per molts sediments de memòria i història que a vegades queden soterrats i que de cop tornen a aparèixer.

El final sorprenent a la ciutat de Roma. La narració no és ja la del relat de l’investigador  La novel·la passa a ser narrada per una tercera persona. Es descriu com dos personatges es troben. I uneixen alguns fragments de records per conformar un final de la història.

L’atzar, l’imprevist, els fets casuals poden convertir-se en un factor clau per la recuperació de la memòria. Un excel·lent treball sobre els records i la seva importància.

Tinta invisible
Patrick Modiano
Col·lecció A tot Vent 761
Editorial Proa
Barcelona març 2022