El espejo de nuestras penas

Amb aquesta novel·la premiada va començar la trilogia que seguiria amb “Els Colors de l’Incendi” i que es tanca ara amb “El espejo de nuestras penas” la trilogia és una viatge a la França d’entreguerres posant al damunt totes les virtuts però també els “vicis” de la societat francesa molt carregada d’autocomplaença i no previsora de com anava evolucionant el seu entorn en els anys trenta. En el Espejo de nuestras Penas retrobem i es recupera un personatge al qual no s’havia tornat a veure des de "Ens veiem allà dalt". Es tracta de Louise Belmont, la filla de la senyora Belmont a la casa de la qual vivien Albert Maillard i Eduard Péricourt, els dos amic protagonistes d’aquella novel·la. La nena llavors amb onze anys era la que feia màscares amb Édouard i potser amb la única persona amb qui Edouard podia mantenir una mínima relació amistosa. Ara aquella nena és una de les protagonistes cabdals de la nova novel·la.  

Pierre Lemaitre va néixer a París, escriptor i guionista ha treballat impartint classes de literatura a col·lectius específics. És autor de novel·les negres que han estat molt premiades i també molt populars. Ha estat guardonat en diverses ocasions per aquestes novel·les, com el Le Point o el Livre de Poche. Ha estat traduït a diversos idiomes i la seva obra Cadres Noirs va ser adaptada al cine en 2012. Abans de dedicar-se a la literatura de ficció i a la creació de guions per a cinema i televisió, va passar molts anys exercint la psicologia i l'ensenyament per a adults, especialment de literatura nord-americana i francesa, anàlisi literària i cultura general. Amb Irene va obtenir el premi Cognac a la millor primera novel·la de l'any 2006.

Posteriorment, ha escrit altres tres novel·les: Vestit de núvia que va merèixer diversos premis i que ha suposat el seu major èxit fins al moment, Cadres noirs i Alex, segon lliurament d'una prevista tetralogia sobre el comissari Camille Verhoeven de la que ja hem vits Irene i ara Rosy & John.

Les seves obres han estat traduïdes a tretze idiomes i tres d'elles estan en procés d'adaptació al cinema. En 2014 va rebre el premi Goncourt per la seva novel·la Ens veiem allà a dalt. Principi de la trilogia que seguirà amb El Colors de l’Incendia i acaba ara amb la novel·la El espejo de nuestras penas.

Una de les protagonistes, potser la més central és la Louise, aquella nena que ajudava a fer màscares, ara ja té més trenta anys fa de mestre en una escola i ajuda al Sr. Jules propietari d’un cafè La Petite Bohème on ella serveix dinars. La mare de la Louise ha mort fa una mesos però ella encara en manté un record ben viu. Al cafè coneix a un client habitual, un metge, el vell doctor Thirion. Un personatge peculiar. Fa vint anys que s’assenta a la mateixa taula del cafè i per tant coneix bé a la Louise, per això ella queda una mica trasbalsada quan li fa un petició molt singular, primer l’ofèn però l’oferta econòmica no es gens menor i la fa dubtar. La petició, es pot dir sense desvetllar cap elements bàsic de la novel·la  consisteix que vol veure-la nua tan sols una vegada; només per mirar-la. I per aquest caprici està disposat a pagar deu mil francs. Louise accepta, després de molts dubtes, sense sospitar però que a partir d'aquell moment en que complexi el desig la seva vida canviarà per sempre; accepta, perquè la quantitat a més de temptadora li permetrà comprar moltes coses que desitja i accepta perquè, a més, Louise no és una dona que està per damunt de determinades convencions de l’època.

La història comença a l'abril de 1940, entre el 6 i el 13 de juny. Just quan les tropes alemanyes, ja creuada la línia Maginot, avancen cap a París i després cap al sud, és l'època anomenada La drôle de guerre, és a dir l'època entre setembre de 1939 fins a maig de 1940, quan la guerra ja estava declarada però encara les hostilitats eren més aviat minses, tot eren especulacions, comentaris, rumors i noticies contradictòries. Però quan els alemanys s'acosten a París, i ho fan de pressa, una gran part de la població fuig, amb automòbils, amb carros, amb bicicleta o caminant. Fugen amb l'esperança que els alemanys siguin vençuts abans que els arribin a atrapar. No saben que es trobaran al seu pas. Aquesta fugida també enganxa a la Louise i el sr. Jules que surten tot buscant a un personatge que ha entrat a la vida de Louise sobtadament, el Raoul. Aquest juntament amb un company el Gabriel, són soldats a la línia Maginot, gairebé sense voler fan volar un pont sobre el riu Mosa entretenint una mica l’avanç inexorable dels alemanys. Veuen que toca fugir i emprenen la seva retirada que serà accidentada i penosa. Son detingut per assaltar una botiga famolencs i totalment perduts i són engarjolats. Des de la presó s’iniciarà un trasllat de presos davant l’avanç alemany, un dels guàrdies mòbils encarregat del trasllat, en Fernand, ha enviat a la seva dona cap el sud per salvar-la de l’ocupació i ell també segueix la mateixa direcció conduint els presos, entre ells el Raoul i el Gabriel. Sap que la seva dona està en una mena de campament refugi que dirigeix el pare Désiré personatge que hem vist al llarg de la narració prenent diverses personalitats. És un mestre de l'estafa, la suplantació i l'engany, és el lletrat Désiré Migault, encara que també ha estat conegut com el doctor Désiré Michard, el professor Désiré Mignon i el pilot Désiré Mignard. I encara el trobem fent de traductor de turc als serveis d’informació francesos on agafa gran rellevància venent optimisme a dojo.

Tots acaben confluint al campament de refugiats, tots han viscut les seves aventures i desventures particulars abans d’arribar-hi en mig del caos que representa la fugida de Paris amb l’assetjament a les columnes de refugiats per part de l’aviació dels alemanys.

Una novel·la excel·lent que desborda en imaginació i crea situacions realment sorprenents. Tot plegat en mig d’una societat superada pels coneixements on hi ha qui perd l’esperança i es dóna per vençut i altres que malgrat la greu situació aspiren a una vida millor.

L’encreuament dels personatges dóna lleugeresa a la narració, un punt d’humor malgrat la situació que es viu dóna més força encara  a la narració.

Esplèndida, un gran final per una magnífica trilogia.

El espejo de nuestras penas
Pierre Lemaitre
Col. Narrativa
Editorial Salamandra
Barcelona agost 2020