Tren a Maratea

Com diem, la novel·la és curta, una narració breu però la brevetat també fa que es condensi molta intensitat narrativa i li dóna una continuïtat de fets, i situacions que fan el llibre sigui una lectura agradable i fàcil, La història es llegeix seguida sense necessitat de fer excessives pauses.

En aquets llibre Villatoro deixa, segurament de moment, la seva faceta de memorialista que ha servit per treure dos llibres extensos, impactants i amb molta qualitat humana, són els que parla dels seus avis Un home se’n va, i La casa dels avis.

Ara Villatoro no marxa del tema de la memòria però més en el sentit de la memòria com garant d’uns records que potser no s’ajusten a la veritat històrica però que tenen la seva importància ja que les percepcions personals són les que realment acaben servint de referents a les persones.

Nascut a Terrassa el 1957, Villatoro és escriptor, periodista i té una llarga experiència com a gestor cultural. En l’àmbit periodístic, ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l’Avui i TV3. A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Va ser director de l’Avui (1993 - 1996), cap de la secció de cultura de TV3 i director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3. També ha estat presentador del programa Millenium i De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Comença amb la publicació de poesia però es decanta cap al gènere narratiu, en què destaca amb novel·les de recreació històrica i autobiogràfica. La seva capacitat i habilitat narratives, forjades en innombrables lectures i en hores a les redaccions, traspua en la seva producció literària i d'articulista.

Com a escriptor, ha publicat una dotzena de novel·les, entre les quals, Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Ha obtingut alguns dels principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta i Carlemany. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià. També ha publicat llibres memorialístics, com ara L’ofici de mirar o De part del pare, de poesia, de divulgació i d’assaig polític.

Villatoro ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997 - 2000), director de l’Institut Ramon Llull (2010 - 2013), director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2014 - 2018) i director de la Fundació Ramon Llull (2010 - 2021). Actualment és el director del Memorial Democràtic, una institució que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia.

La novel·la és la crònica del viatge en tren a la ciutat de Maratea i com els dos protagonistes van guanyat confiança i es van intercanviant opinions, records i certeses. Un viatge en tren però també un viatge en la memòria i en com es pot interpretar el passat. Aquest viatge té una  primera etapa que ens acosta fins la ciutat de Nàpols on viu una de les protagonistes, l’Eliana, un Nàpols i tot un sud d’Itàlia sacsejat per una epidèmia de còlera a l’any 1973.

Una situació que des del nord d’Itàlia imaginen com un Nàpols dantesc, amb una situació gairebé de col·lapse, com si estès patint una pesta negra que va produir malvestats i mort durant l’Edat Mitjana. Com sol passar en aquest casos la realitat té poc a veure amb els rumors i les imatges que s’ha format de la ciutat de Nàpols. Hi ha una epidèmia sí i no n’està gens clar l’origen, uns parlen del marisc, altres de que ha estat estès amb uns bacteris de manera voluntària, tampoc està clar si tenen vacunes o si podran reprendre la vida com toca, Però hi ha una realitat, comença el setembre ja hi toca tornar a l’activitat normal. Reprendre la vida. I és el cas de l’Eliana que retorna, amb les incerteses pròpies de la situació a Nàpols, per començar el curs a la Universitat on imparteix classes. Deixa la vida de vacances a Roma i marxa cap el sud en el tren, en el seu mateix compartiment hi trobarà a Antonio Lamarca, un home que va fins a Maratea. Explica que ve des de l’Argentina i vol tornar al seu poble on va viure fins el final de la Guerra Mundial i després en va marxar en circumstàncies complexes. I ara, ara que ja veu el seu final proper hi vol tornar, per veure si atrapa alguns dels records que encara té.

Eliana i Antonio mantenen una conversa sobre diversos temes, el viatge és llarg i això dóna per conèixer-se una mica més i es van creant complicitat que aboca explicar els records de l’Antonio.

La primera etapa del viatge acaba a Nàpols on viu l’Eliana que convenç a l’Antonio de que faci nit allà i després, l’endemà, viatgin també plegats fins a Maratea. Els viatge els acosta a la ciutat però també hi ha un viatge als records i a la historia, Lamarca és un vell combatent. El seu record d’aquells moments del final de la guerra no són coincidents amb el relat oficial de la historia. Una guerra per la qual va ser reclutat, sense gens de fervor ni ganes. Primer l’exèrcit italià el va enviar a Albània, més tard a Grècia i més tard amb els partisans i, en un desgavell, va acabar lluitant també contra altres partisans, en una mena de caos complex i sembla que inevitable on ningú sabia ja contra qui lluitava ni qui era amic o enemic, en aquest combats hi perd la dona que estima.

La memòria i relat de la seva historia també ajuda a conformar una memòria col·lectiva crítica en la història. En el llibre dialoguen la preocupació pel pas del temps i potser no poder complir els últims desitjos, i la controvèrsia entre la memòria oficial i la personal que moltes vegades no acaben de lligar.

Novel·la curta però d’alta intensitat.

Una narració que flueix amb facilitat, el fet de que es visqui una pandèmia a Nàpols lliga amb l’actualitat i també els temes de la memòria, el pas inexorable del temps són elements importants que sempre tenen un paper en la ficció.

Val la pena llegir-la per llegir durant una bona estona. Villatoro no decep mai.

Tren a Maratea
Vicenç Villatoro
Col·lecció A Tot Vent Nº 760
Editorial Proa
Barcelona, març 2022