Literatura

Línea de fuego

Coberta de 'Línea de fuego' d'Arturo Pérez-Reverte. Eix

Coberta de 'Línea de fuego' d'Arturo Pérez-Reverte. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Del resultat de la mateixa depenia que l’exèrcit republicà pugues fer una ofensiva i recuperar posicions i debilitar les defenses nacionals o si bé s’havia de retirar i seria ja el principi de la desfeta com així va ser. Passat l’Ebre les tropes franquistes ja van anar avançant amb més o menys rapidesa però ja de manera inexorable i va anar tancant les possibilitats de que la República guanyés la partida militar.

Aquest novel·la va de la batalla de l’Ebre, perquè el seu escenari és aquesta batalla però encara va més de l’actitud dels homes i dones que hi van participar. Alguns ho van fer convençuts en defensa dels seus ideals i van guerrejar per les seves idees i conviccions, altres s’hi van trobar entremig i sense massa convenciment i van haver de lluitar per salvar la vida en el bàndol que estaven o que els havia tocat segon on eren quan va esclatar el conflicte i encara altres, que sense posicionar-se políticament, ho feien per un deure moral de intentar trobar una societat més justa.

En definitiva raons, conviccions i casualitats són elements que formen part de les situacions personals d’una bona part dels soldats que es van trobar embrancats en aquesta batalla.

Arturo Pérez-Reverte es dedica en exclusiva a la literatura, després de viure 21 anys (1973-1994) com a reporter de premsa, ràdio i televisió, cobrint informativament els conflictes internacionals en aquest període. Va treballar dotze anys com a reporter en el diari Pueblo, i nou en els serveis informatius de Televisió Espanyola (TVE), com a especialista en conflictes armats.

Com a reporter, Arturo Pérez-Reverte ha cobert, entre altres conflictes, la guerra de Xipre, diverses fases de la guerra del Líban, la guerra d'Eritrea, la campanya de 1975 al Sàhara, la guerra del Sàhara, la guerra de les Malvines, la guerra d'El Salvador, la guerra de Nicaragua, la guerra del Txad, la crisi de Líbia, les guerrilles del Sudan, la guerra de Moçambic, la guerra d'Angola, el cop d'estat de Tunísia, etc. Els últims conflictes que ha viscut són: la revolució de Romania (1989-90), la guerra de Moçambic (1990), la crisi i guerra del Golf (1990-91), la guerra de Croàcia (1991) i la guerra de Bòsnia (1992-93-94).

Des de 1991 i, de manera contínua, escriu una pàgina d'opinió en XL Semanal, suplement del grup Vocento que es distribueix simultàniament en 25 diaris espanyols, i que s'ha convertit en una de les seccions més llegides de la premsa espanyola, superant els 4.500.000 de lectors.

Ha publicat nombroses novel·les entre els que destaquen La taula de Flandes, El club Dumes, Territori comanxe (1994), La Reina del Sud (2002), Cap Trafalgar (2004), Quan érem honrats mercenaris (2009), El Setge (2010), El tango de la Guàrdia Vieja (2012), La guerra civil comptada als joves (2015), Els gossos durs no ballen (2018), Una història d'Espanya (2019). A la fi de 1996 apareix la col·lecció Les aventures del capità Alatriste, que des del seu llançament es converteix en una de les sèries literàries de major èxit. Ara com ara consta dels següents títols.

En 2016 comença la trilogia de Lorenzo Falcó, un altre personatge inoblidable, composta per Falcó, Eva (2017) i Sabotatge (2018). Arturo Pérez-Reverte va ingressar en la Reial Acadèmia Espanyola el 12 de juny de 2003, llegint un discurs titulat La parla d'un brau del segle XVII.

La nit del 24 al 25 de juliol s’inicia el que es denominarà la batalla de l’Ebre, uns combats que duraran fins el mes de novembre de l’any 1938. Les tropes republicanes creuen el riu Ebre per tres lloc diferents amb l’objectiu de fer retirar els franquistes, prendre la ciutat de Gandesa i trencar l’aïllament de la ciutat de València.

La novel·la es centra en un conjunt de personatges dels dos bàndols combatents i amb un enorme realisme es va seguint les accions i situacions que viuran els expedicionaris republicans que són prop de 3000 homes i 14 dones que intenten ocupar el poble imaginari de Castellets del Segre per tallar una carreta important cap a Mequinensa, són evidentment noms i personatges ficticis però que representen molt bé el que de veritat va succeir en la batalla. L’excel·lent documentació que ha usat l’autor fa que des d’una ficció extraordinàriament ben feta i combinant-la amb els elements històrics esdevinguin un llibre colpidor, que posa en valor la condició humana de molts dels combatents i el sentiments, confusos, en ocasions que els fan viure els combats. Es reconeixen moltes vegades com enemics però saben que tots són espanyols i això fa que en ocasions encara siguin més brutals els enfrontaments.

La novel·la no amaga els desastres de la guerra ni tampoc el caràcter destructiu de la mateixa però també ho fa sense maniqueisme, sense jutjar sinó exposar les raons de cadascun del protagonistes i el judici ja el deixa pel lector si es vol fer.

Moments èpics i moments que poden arribar a semblar còmics, creuament de papers i heroisme a vegades inútil. La novel·la comença en el moment que les tropes republicanes es preparen per traspassar l’Ebre i coneixem els dos primers personatges una noia que forma part d’un batalló de comunicacions de l’exèrcit republicà i el soldat que dóna l’alarma al bàndol nacional de l’atac, un soldat que ha esta reclutat forçosament i que al llarg de la novel·la se les inventarà totes per fugir del camp de batalla. Allò no va amb ell, però la realitat és una altra.

Són prop de 700 pàgines en les que seguim els combats i el tarannà dels personatges, des del jove alferes de la Legió als  veterans dinamiters de l’exèrcit republicà, o els “requetés” catalans del Terç de la Marededéu de Montserrat o les banderes falangistes reclutades forçosament, a les brigades internacionals, cadascú amb el seu llenguatge juga el seu paper en el tauler del combat.

La presència dels reporters internacionals no deixa de ser un petit homenatge als corresponsals de guerra.

Història coral on els protagonistes juguen el seu paper, alguns amb convicció, altres amb gran escepticisme i encara alguns a contracor,  a tots els toca viure una situació anormal, per la que pocs estan preparats.

Una novel·la que fuig del fàcil maniqueisme, una novel·la crua i dura però d’un gran interès perquè malgrat la duresa de les escenes hi ha encara lloc pels sentiments.

Una novel·la que enganxa, intensa i plena d’emocions.

Línea de fuego
Arturo Pérez-Reverte
Editorial Alfaguara
Barcelona, octubre 2020

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local