M El hombre de la providencia

Biografia que va més enllà però d’explicar la vida del dictador feixista sinó que es converteix en una anàlisi de la historia d’Itàlia en una època que va ser convulsa i que donà lloc a un enfrontament que va acabar amb un nou règim després de la guerra mundial amb la derrota del feixisme.

És evident que l’autor es va d’haver d’enfrontar a un repte monumental a l’hora d’escriure els llibres ja que la figura de Mussolini no generava un gran entusiasme entre el públic i per tant una certa dificultat de canalitzar les opinions i els treballs. Quan vam fer unes notes de lectura del primer volum vam reproduir unes manifestacions de l’autor al diari El Mundo que no han perdut en absolut vigència davant el segon volum i el tracte sobre el personatge: Humanitzar-ho ens permet comprendre que no va ser un monstre. És el més important que aporta aquesta novel·la. Mussolini era un home amb qualitats extraordinàries que van conduir al mal i a la desgràcia. Però hem de seguir aquest recorregut de l'home dins del seu temps. Si ho pintem com un monstre o com un titella mai ho entendrem.

Antonio Scurati és Graduat en Filosofia per la Universitat de Milà, va continuar els seus estudis a l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials de París i va completar la seva formació amb el doctorat en Teoria i anàlisi del text a la Universitat de Bèrgam.

Al 2003 va publicar l'assaig Guerra. Narrazioni e culture nella tradizione occidentale, finalista del Premi Viareggio. En 2005 va publicar la novel·la Il sopravvissuto (Bompiani), amb la qual va guanyar (ex aequo amb Pi Roveredo) la XLIII edició del Premi Campiello​ i el Premi Nazionale Letterario.​ El 2006 va treure una nova versió de la seva novel·la Il rumore sord della battaglia. També de 2006 és el seu assaig "La letteratura dell'inesperienza. Scrivere romanzi al tempo della televisione", una reflexió sobre literatura i mitjans de comunicació.

Col·labora amb la revista Internazionale i el diari La Stampa. Al 2009 va publicar El nen que somiava amb la finalitat del món, novel·la que barreja realitat i ficció.

En el 2010 va publicar Els anys que no estem vivint. El temps de la crònica, una antologia d'articles sobre actualitat. En 2015 va sortir en la seva novel·la El millor temps de la nostra vida, obra entre la biografia i el documental dedicada a la vida de Leone Ginzburg, Premi Selecció Campiello​ i Premi Viareggio 2015. Al setembre de 2018 va publicar M. el fill del segle, primer volum d'una trilogia sobre Benito Mussolini.

L'obra acaba amb la instauració de la dictadura després de la crisi política originada per l'homicidi de Giacomo Matteotti.​ En la nit del 4 de juliol de 2019 el llibre va obtenir el Premi Strega. Ara publica el segon volum “M El hombre de la providencia”.

No és fàcil afrontar la figura política de Mussolini i el paper que va tenir en la convulsa Europa dels anys vint i trenta i com la seva actuació va generar un populisme i l’exaltació d’una supremacia altament perillosa. El personatge és d’una gran complexitat, amb moltes arestes que encara són poc conegudes i també hi ha el descrèdit i rebuig guanyat a pols de la seva acció que fa difícil una aproximació objectiva  amb clars i obscurs, en aquest cas més obscurs que tenen tost els personatges que han tingut un paper en al història . Ara, avui dir feixista gairebé està banalitzat s’usa indiscriminadament com a insult polític  i poques vegades es corresponem l’autèntica idea del feixisme.

Així doncs després de M. El fill del segle (Premi Strega 2019), un dels llibres més interessant que ha distingit la crítica ara arriba aquest nou volum  M El hombre de la providencia que agafa una altra època de la vida de Benito Mussolini. L’autor que en principi preveia una trilogia però ara ja manifesta la necessitat d’ampliar els estudis donada la complexitat de la figura del “Duce”

Aquest nou volum comença a l‘any 1925 quan Mussolini ja s’ha convertit en el president del Conselle. Havia protagonitzar la marxa sobre Roma a l’any 22 que va ser l’inici de la transformació de l’estat que va significar l’arribada del feixisme davant el regim parlamentari i democràtic i Mussolini ja s’ha convertit en un dictador.

Assolit aquest primer objectiu, la conquista del poder, el llibre analitza un període de temps que arriba en aquest volum fins l’any 1932, durant aquest temps Mussolini intenta fondre el projecte del país amb el seu projecte personal i no dubta en cap moment per l’eliminació sistemàtica i ben ordida d’eliminar els possibles oponents a la seva voluntat.

Un treball d’investigació profund, metòdic i sistemàtic ha portat a que el llibre contingui innombrables documents que donen versemblança a la narració de Scuratti que bascula entre una mena  de narració novel·lada de la història fins el treball d’aprofundir en els fets històrics i dibuixar de manera creïble els personatges que van apareixent que consoliden la figura del dictador, així hi trobem des del seu germà Arnaldo conseller en moltes coses, a les seves amants, la seva filla Edda i els membres del partit que van sustentar la seva figura i la van enaltir fins a límits de bogeria, entre ells destaca la figura del fanàtic i violent Farinacci o el secretari del Partit Feixista, el lleial Augusto Turati i també la figura dels militars com el general Graziani, governador de Líbia i l’anima de l'expansionisme imperialista italià a l’Àfrica que va causar també massacres entre els habitants de Líbia i Cirenaica.

El llibre acaba a l’any 1932 quan es compleixen el 10 anys de la marxa sobre Roma.

Scurati organitza el llibre a través de la seva documentació ingent, les estructures de govern i de partit que funcionen ben greixades i també amb la capacitat de l’autor de generar un relat interessant i que atrau a la lectura fins el final.

Amb aquets segon volum ja ens anem acostant més a un Mussolini amb ganes de confraternitzar amb el nazisme i creure i somiar en un projecte imperialista a la mateixa Europa.

Molt Interessant.

M El hombre de la providencia
Antonio Scurati
Colección Narrativa Internacional
Editorial Alfaguara
Barcelona, maig 2021