Vota’m i si puc t’escolto

Fa uns anys vaig anar a una gran boda en què s’anunciava barra lliure per als seus convidats. Evidentment després de la cerimònia oficial de l’enllaç va tenir lloc la barra lliure que tots esperàvem perquè feia un sol de justícia. Els “betters” i el cava de l’entrada ja feia hores que estaven exhaurits. Doncs al fons d’una gran sala vàrem descobrir la gran barra lliure amb una gran ventall de beuratges per anar passant la set i animant l’esperit. Doncs al cap de poc de descobrir el nostre objectiu per una sala lateral també sorgia amb clar interès una altre convit de nuvis amb els elements que els defineixen clarament. Tots junts varem assolir la barra que era molt llarga, però que curiosament només estava gestionada per un cambrer que havia de fer mans i mànigues per servir a tots els clients. Això no era que la resta de personal havien agafat el covid i aquell dia s’havien quedat curts de personal, sinó la història és clara manera d’estalviar i de vendre duros a quatre pessetes, posant un sol home davant la munió de comensals que tenien salivera a la boca. Potser val més que posis una barra a uns preus raonables i deixis de convertir en herois els qui aconsegueixen el seu trofeu amb glaçons després d’una lluita aferrissada amb amics parents de la teva colla i de la rival.

Quan he vist aquest anunci de l’Ajuntament del Vendrell que oferirà un servei de psicologia gratuïta als joves entre 15 i 30 anys que representen un 28 % de la població local durant sis hores a la setmana he pensat amb aquesta escena en què cadascú ha de trobar al final de tot la solució al que allò que el cos li reclama.

Aquest servei que a tota màquina ha d’atendre a 12 joves a la setmana és totalment insuficient perquè la demanda que pot sorgir d’aquí segur que estarà molt per sota de la seva capacitat d’atenció normal. Estem parlant dues tardes a la setmana amb 3 hores cada tarda i una visita de mitja hora. Els números no fallen. Pensem que podem tenim una població d’unes 10.000 joves per atendre, evidentment tots no hi aniran, però pensa que 1.000 joves vulguin utilitzar aquest servei. Doncs feu comptes i la cosa pot durar anys i panys encara que només siguin 5 visites de mitja hora prorrogables que no tens ni per començar el tractament si no és una cosa de pa sucat amb oli que no serà el cas perquè estem parlant del suïcidi.

L’Ajuntament del Vendrell ja té altres competències per atendre aquesta fracció de la seva població sense haver de recórrer a serveis que ja estan ofertats per uns quants professionals de qualitat contrastada que paguen els seus impostos i precisament no són pocs en aquest poble amb una forta càrrega impositiva.

El paper de l’Ajuntament l’hauria de fer a través dels educadors de carrer que en el temps que han estat treballant a la vila han demostrat que les coses es poden millorar sense haver de recórrer a la policia i a les sancions com acostumaven a fer alguns estadistes d’aquest municipi. Un altre figura són els tècnics de joventut que en aquest municipi brillen per la seva absència sobre el paper més que una altra cosa. S’està entrant en un camp que no correspon al consistori i si la veritat és vol ajudar a tothom a tenir accés a aquests serveis de psicologia que els preus d’aquest servei estiguin relacionats amb la renda de la família i no gratis per a tothom com ara es vol fer. A més que tothom vagi al servei privat que cregui convenient dins el municipi i que el consistori estableixi els vincles necessaris amb aquests professionals per abonar aquells casos més precaris socialment i la resta doncs que cadascú arribi fins on pugui. La resta ja ho abonarà la casa gran. Aquí no hi ha res gratis. Algú ha de pagar l’invent encara que sigui les properes legislatures. Creia que defensar el motiu del concert de Camela pel dia de l’orgull Lgtbiq seria difícil de superar, però veig que després de les calors s’ha sobrepassat amb escreix amb aquesta mesura clarament electoralista i totalment insuficient. A més la música i el volum elevat em recordava aquella gran campanya política en què cada polític del govern explicava la seva acció en un minut de temps.