Qui votaran els hereus de CDC?

Un dels misteris del panorama electoral actual és que passarà amb els votants de CDC en les properes municipals que poden acabar de perfilar qui serà el proper alcalde en les properes municipals en alguns municipis.

En la majoria de municipis de Catalunya des de les Guerres Carlines la societat local s’havia dividit en dos grans grups, per una banda els carlistes i després els lliberals. Va venir la Guerra Civil i aquests dos grups antagonistes es varen convertir en els franquistes i republicans. Després del franquisme i amb la legalització del partit comunista tornem a tenir la dualitat que s’ha anat repartint aquí a Catalunya entre socialistes i convergents. La cosa ha anat així fins que el moviment independentista a Catalunya va canviar l’eix i va passar d’un eix dreta esquerra a un altre espanyolista independentista. Aquest fet va provocar intensos canvis en les forces nacionalistes fins que l’1 d’octubre del 2017 hi va haver un xoc entre els polítics de casa nostra amb els que realment manen en aquest país que estan també a Madrid. Aquí ens deixen fer puntes de coixí de la política i poca cosa més. Si la cosa es complica ens treuen les competències i tornem al carrer sense poder de decidir gaire gran cosa més que el nom dels nostres pobles i ciutats.

Aquests partits hereus de CDC que després del procés varen sortir en nous formats i amb noves cares de líders, va ser durant molts anys amos i senyors d’aquests pobles amb una política d’anar fent i tenir al personal content i anar sortejant els problemes principals d’alguna manera deixant molts cops la seva solució pendent per a properes legislatures. A banda d’aquesta actualització d’aquests format varen sorgir formacions noves que no encaixaven dins aquesta dualitat històrica com els Podemites i algun partit de dretes que va arribar massa lluny al Vendrell gràcies en part a la tàctica de l’escombra cap endavant com han practicat molts partits des del govern local.

L’única ideologia que al Vendrell ha manifestat un clara adaptació als nous temps des del segle XVIII són els lliberals que han anat passant per diferents formes i colors fins arribar a l’actual PSC que és el mateix que el PSOE actual, no com fa unes poques dècades que hi havia certs matisos entre ells, però ara ja està tot homogeneïtzat en una formació amb pocs elements discordants.

En les properes municipals alguns d’aquests militants ja s’han espavilat a tirar endavant la seva llista per poder entrar en el consistori amb els seus amics i simpatitzants d’aventures. Però altres votants que històricament s’han mogut per aquest espai electoral vist qui és el qui porta la veu cantant en aquests propers comicis, no seria gens d’estrany que acabin votant a altres partits totalment en desacord amb els seus principis. Un gest justificat per tocar el voraviu perquè s’han sentit traïts per certes persones que han ocupat els principals llocs d’aquestes formacions.

Aquí hi ha un considerable nombre de votants que al Vendrell per exemple, alguns esperen una gràcia divina i s’han constituït en una plataforma d’influència a veure que poden fer. Ells saben que corren el risc de s’hi ho proven es poden quedar clarament fora d’aquest consistori i després de l’evolució política d’alguns dels seus líders espirituals que en les dues cites locals darrers ja han quedat ben escaldats amb els resultats obtinguts.

Aquí al Vendrell només hi ha dues opcions a seguir el que tenim amb el Kenneth i els seus que segurament portarà algunes sorpreses en els llocs rellevants de la llista, per donar un aire renovador a la nova proposta. Per altra banda l’opció alternativa és la que lidera el Sito, un personatge que inspira pau, tranquil·litat i que una de les darreres coses que farà serà fer pública la llista de persones que l’acompanyaran en aquest nou viatge per assolir l’alcaldia local. Tot i sorgir d’un pacte entre dues formacions segurament els independents seran els predominants en aquesta nova proposta electoral que està treballant en el programa electoral. La resta de partits per bé o per mal s’han d’unir a  una a de les dues forces per assolir la majoria del govern. En cas de l’oposició no cal cap pacte i por anar cada formació fent la seva guerra davant el poder del govern local. Què passarà amb els hereus ideològics de Jordi Pujol? Votaran formacions afins als seus orígens alienes per tocar la moral?