Després de la nit arriba l’alba

Novel·la en la que es combinen diversos aspectes literaris, així la combinació de la recerca de la memòria històrica, una investigació que esdevé un thriller i tot ben amanit amb una història d’amor, que potser previsible des del primer moment, però que no desentona en absolut en la trama narrativa, tot plegat dóna un resultat excel·lent. Una novel·la que enganxa des de la primera plana

La novel·la ambientada al Pirineu concretament a les valls de la Seu d’Urgell i del Pallars, rememora la feina que van fer els “passadors” grup de gent d’aquelles contrades que es van encarregar de passar persones al llarg dels anys 40 en ambdues direccions. Passaven jueus perseguits i aviadors anglesos que havien caigut sobre França i no havien estat capturats i també van passar gent que fugia de la repressió franquista i eren evacuats a Andorra per passos de contrabandistes. Moltes vegades passadors i contrabandistes eren els mateixos.

Jordi Jordana va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1958. És doctor en veterinària i professor de la UAB des de l’any 1985. Els molts anys d’activitat docent i investigadora el van dur a publicar la seva primera novel·la amb el rerefons dels centres de recerca i universitaris, Índice de impacto (2011). La temàtica del thriller científic va tenir continuïtat amb El equilibrio del miedo (2013) i El peso de la duda (2020), totes tres editades pel Servei de Publicacions de la UAB. Des de l’any 2013 és membre del jurat dels premis de novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders, que atorguen l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona.

La novel·la comença quan un home baixa de l‘autobús de l’Alsina Graells a la Seu d’Urgell, ve de Puigcerdà, procura passar desapercebut, ser un més, discret i invisible entre la gent. Cal que sigui així. Es va desplaçant  per la ciutat fins a trobar el lloc de contacte. La persona en qüestió vol sortir del País, un seguit de denúncies l’ha portat a haver de fugir, de passar clandestinament la frontera amb Andorra i intentar trobar una nova vida fora de la repressió del franquisme. El regim imposat després de la guerra viu el terror i la delació. Ha estat ja un parell de cops cridat per declarar per denuncies anònimes que li retreuen la seva adscripció i simpaties per la causa republicana.

La voluntat de l’home, un industrial tèxtil de Terrassa que ha deixat la família i el treball per fugir, es trobar els passadors que el portaran a recuperar la tranquil·litat.

Després de diversos inconvenients amb els contactes que calia fer   aconsegueix establir les trobades amb els passadors que el portaran fins l’altra banda de la línia fronterera amb Andorra, començà el viatge però d’ell no se’n sabrà mai més res.

La novel·la ens situa quaranta anys més tard amb els dos protagonistes, en Francesc Orteu de renom Quico en honor a l’anarquista Quico Sabater, que viu a la Seu d’Urgell, professor d’institut i que havia començat la seva tesi doctoral, ara oblidada temporalment, al voltant de la figura dels contrabandistes i passadors. Cal recordar que el contraban va ser i és encara un dels motors econòmics d’algunes valls pirinenques. I la Laura Viladomat que està fent una investigació històrica.

El Francesc que té una vida tranquil·la, potser un pèl avorrida, vetllant pel pare una persona que ha treballat en el camp de la política i sempre ha mantingut una posició progressista i de lluita antifranquista ja gran i fent classes a l’Institut.

Però tot li canviarà quan rep la trucada del professor que li dirigia la tesi, demanant-li que atengui a una dona, la Laura Viladomat, que té interès en completar la seva tesi doctoral sobre la postguerra al Pirineu i el paper que van tenir els anomenats passadors.

Amb una mica de mandra però també amb curiositat accepta ja que si pot ser útil ja li està bé i, sobretot, si li demana el seu antic mentor a la Universitat.

La primera trobada entre el Francesc i la Laura va relativament bé però tampoc és que sigui engrescadora, ell es proposa deixar-li part del seu material, fer-li algun comentari i treure-se-la del damunt. Però vaja res anirà com ell vol o pensa. De seguida, sorgeix l'amor, però en algun moment, ella, davant les sospites del Francesc que la Laura no explica els motius de fons de la investigació, explicarà els veritables motius de la seva recerca. Ell l'ajudarà, tot i que el passat, en ser descobert, es desvetllarà molt  cruel i trasbalsador.

La Laura és la neta de l’industrial tèxtil que no va arribar a Andorra, que va desaparèixer i la neta està entossudida a trobar la pista o almenys intentar descobrir que va passar. Comença doncs una meticulosa recerca de la possible historia de l’industrial. Retornen fantasmes del passat, vells enfrontaments entre famílies, el paper del falangistes en la repressió, durant molts anys en els petits pobles que encara que allunyats dels centres de poder i decisió van patir també una repressió gran i sostinguda en el temps.

Durant la recerca van sortint personatges que van donant una petita llum a les investigacions, el passador de Bellver que els esmenta el nom d’un passador de la Seu, parlen amb seva dona que els dona un altra pista així fins que troben un nom clau, el que avui és un hostaler de la Seu i que en el seu moment va ser un dirigent falangista, conegut del pare del Francesc.

Sembla el personatge que pot obrir la porta a descobrir el fets.

La novel·la dona un tomb espectacular i un final realment inesperat però significatiu d’un temps, d’una època en que es vivia  perillosament.

Els fets porten a l’evidència del perquè del títol, perquè certament després de la nit arriba l’alba.

Novel·la més que interessant, molt ben escrita, flueix amb naturalitat, diàlegs que donen vitalitat a la narració. Una trama molt ben bastida i amb uns personatges que s’incardinen perfectament en la història

Lectura doncs més que interessant, memòria i història d’un territori i també una història d’amor i investigació històrica, gairebé detectivesca.

Després de la nit arriba l’alba
Jordi Jordana
Pagès Editors
Lleida, setembre 2021