L’any que va caure la roca

Pep Coll s’ha especialitzat en part de la seva obra en novel·les dels territoris que li són propis, i en bona part el Pirineu, però això no impedeix ni molt menys que la seva obra adquireixi una visió universal del món i dels successos que es van produint fora d’aquest espai geogràfic.

Aquí, en aquesta novel·la, es narra la fi d’un poble i el renaixement d’un altre poble amb els fonaments del desaparegut però que agafa part de la seva història tot i que amb una clara distinció entre el vell món enterrat i el nou que encaren uns joves que s’han d’enfrontar amb la realitat d’haver de construir una nova manera de viure i salvar-se d’un nou món que ha canviat molt  En definitiva vol ser com una mena de metàfora de les il·lusions i desenganys de la transició política a la democràcia, vistos des del món rural i lluny dels centres de decisió.

Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949, al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu. La seva activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella. 

Treballa en la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". Darrerament ha engegat una sèrie de guies sobre indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà (2010), la Ribagorça catalana i aragonesa (2012) i el Pallars Jussà (prevista pel 2014).

Recrea i adapta alguns  mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil.

La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seva carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (2008), Nius (2010), novel·la coral que gira a l'entorn d'una catàstrofe natural en un càmping de muntanya i Dos taüts negres i dos de blancs (2013). Aquesta novel·la rep dos dels guardons a obra publicada més prestigiosos, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i unes setmanes després, el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès, els quals reconeixen la millor obra de narrativa en llengua catalana publicada durant l'any anterior. Posteriorment, la mateixa novel·la és reconeguda amb el Premi Joaquim Amat-Piniella, el premi Setè Cel de Salt i el Prix du Livre Pyrénéen de Bagneres de Bigorre, L'any 2018 publica Al mateix riu d'Heràclit. La seva darrera novel·la, L’any que va caure la roca (2020).

La historia comença en el moment en que una esllavissada fa desaparèixer el poble de Malpui. Set joves del poble que estaven a la discoteca dels voltants es salven. Descobreixen la magnitud del desastre i incrèduls encara baixen fins a la caserna de la guàrdia civil de la Pobla de Segur per denunciar el fet, tot i que primer els guàrdies desconfien d’ells i els tracten com a presumptes terroristes ja que la història de la desaparició del poble sembla increïble i una maniobra de distracció per atacar la caserna.

Constatada la desgràcia comença la mobilització per intentar trobar alguns supervivents tot i que ja d’entrada sembla una tasca impossible.

A partir d’aquets moments els set joves han de fer-se càrrec de la seva vida i de canalitzar el seu futur, un futur complicat i que ja molts d’ells volen lluny del poble ara desaparegut.

Entren en acció les autoritats del tardofranquisme i entre el que fa d’alcalde i els capitostos del govern civil estructuren tot un pla per la reconstrucció del poble i aquí sorgeixen les trifulgues i algunes batalles entre els que hi vivien i aquells que hi tenien casa però que ja havien marxat.

Contraposició d’interessos, blanqueig del règim franquista, operació de construcció no massa clara, amb un cert tuf de corruptela.

L’exhibició del règim per reconstruir part del poble i treure pit de la feina que fan.

I clar, la vida dels set joves que afronten junt amb les baralles corresponents entre ells canvia i molt. El seu futur, els amors que neixen que es consoliden i els amors amagats que sortiran a la llum després de molts anys de clandestinitat. 

Els set joves es troben en plena llibertat per refer el poble com vulguin i trencar amb la tradició que els han tenallat durant masses anys. Aprenen també que hi ha decisions que tenen conseqüències, i s’enfronten també a la duresa del treball al camp amb esforços que no sempre tenen premi.

Coll introdueix un personatge que ell considera important a la vida rural dels anys 60 i 70, el professor de l’escola de Capacitació Agrícola que empeny els joves a prendre les seves pròpies decisions al marge de tot i emprenen una aventura amb noves possibilites econòmiques i socials.

Els canvis polítics, Malpui queda soterrat en el franquisme i el nou poble l’inaugura ja el President de la Generalitat, i veiem també els reposicionaments polítics dels personatges. La batalla entre el passat i el futur en un present que es molt canviant.

Una gran novel·la en que es narra la transició en molts pobles rurals d’una Catalunya que comença a treure el cap després de la dictadura.   

L’any que va caure la roca
Pep Coll
Col·lecció A tot vent , Nº 732
Editorial Proa
Barcelona, setembre 2020