Temps enrere

Extensa novel·la (700 pàgines) però el que té d’extens també ho té de qualitat per tant no ens espantem d’entrada

La narració flueix amb naturalitat i en cap moment ens ha costat seguir un fil argumental, potser no original, però molt atractiu ja que narra la vida dels protagonistes i tot el cor de personatges que els acompanyen i una trama molt senzilla, la visió retrospectiva de la vida dels protagonistes, es converteix en un relat magnífic. Els protagonistes fan una mirada enrere valorant que la vida els ha tractat prou bé. La qualitat de l’escriptura i l’estil narratiu de Solsona  és també un element clau. Una història que parteix de l’actualitat, la presentació d’un vi en un celler del Priorat -marc ambiental i vital de la història- i a partir d’aquí ens submergim en un viatge sentimental i vital cap enrere, un túnel del temps en que ens explica la història del Tomàs i l’Elvira però amb la història de la parella hi ha una història molt més àmplia que agafa des dels anys 50 fins els nostres dies. 

Ramon Solsona es llicencia en Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona, exerceix de professor de secundària, fins que, l'any 1992, demana l'excedència per a dedicar-se professionalment a la literatura i el periodisme, col·labora, amb poesies de caire satíric, al suplement dominical del diari Avui sota el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs", i al mateix temps escriu articles pel desaparegut Diari de Barcelona. De fet, el primer llibre que publica és un recull de les seves poesies satíriques, amb el títol Sach de gemecs (1989).Més endavant entra a col·laborar al diari Avui, i ben aviat els seus articles aconsegueixen un gran seguiment. L'any 1994 el mateix diari li atorga el premi Avui d'articles periodístics, i l'èxit com a articulista l'empeny a publicar-los en forma de recull, amb els títols Reflexions de sala i alcova (1995), Ull de bou (1995) i Ull de vaca (1995).

A més d'escriure articles, novel·la, poesia i narrativa breu, Ramon Solsona s'interessa pels guions, i el 1992 guanya el primer Concurs per a Sèries d'humor convocat per Televisió de Catalunya amb el projecte Agència de viatges. Des de llavors ha estat coguionista de les telesèries Agència de viatges (1993) i Estació d'enllaç (1996), i del programa d'entreteniment Dos és massa (1996), espais emesos per TV3. És també autor de la lletra del Cant del centenari del FC Barcelona (1998), musicat per Antoni Ros Marbà.

Després d’una àmplia bibliografia l'any 2010 apareix una nova novel·la de Ramon Solsona, L'home de la maleta, on el seu protagonista, un músic d'orquestra de ball retirat carregat d'ironia, reflexiona sobre les relacions familiars i sobre un present que canvia amb rapidesa i que li causa perplexitat. Aquesta novel·la, molt treballada pel que fa a la llengua, és guardonada amb el premi Sant Jordi del mateix any.

El 2013 Ramon Solsona recupera el pseudònim Lo Gaiter del Besós, el seu àlies satíric, amb la publicació del recull de poemes Botifarra de pagès! Versos per tocar el dos, amb el qual denuncia en clau satírica la catalanofòbia i la corrupció a l'Estat espanyol. A mitjan 2016 publica la novel·la Allò que va passar a Cardós, una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics. El 2019, Disset pianos i, el 2022, Temps enrere.

Temps enrere és la historia de l'Elvira i el Tomàs, de la seva formació, de la seva lluita per millorar la seva condició personal i social, ambdós provenen de família humil, ella de gent de camp, del Priorat, que després de treballar intensament el camp no se’n  acaben de sortir fins que el pare, carregat de deutes, decideix deixar enrere la terra i anar a Alemanya formant part de les onades d’immigració provinent de la península. Allà van millorant, amb un esforç gran i amb un cost personal molt alt. L’Elvira comença treballant en una fàbrica de galetes i amb tenacitat va aprenent l’idioma i aconsegueix feina de traductora i encara seguirà treballant. El pare de l’Elvira quan hi ha la primera crisi econòmica  torna al Priorat on segueix treballant les vinyes i la mare de l’Elvira es queda a Alemanya. Per la seva banda el Tomàs és fill d’una portera de Barcelona, no ha conegut el pare i viu molt pendent de la seva mare i ajuda el que pot en les feines de la porteria, també pateix la discriminació quan la seva mare té un fill que neix amb síndrome de Down sense saber-se qui és el pare. Això generarà tota una marginalitat fins que el “protector” de la mare aconsegueix introduir-lo en un col·legi religiós on demostrarà la seva capacitat intel·lectual i la facilitat pels coneixements. Entrarà al seminari com a continuïtat dels seus estudis però mica en mica s’adonarà que la vida religiosa no és al seu futur, constatat per una història d’amor iniciàtica amb la mare d’un alumne. Marxarà a Alemanya amb una beca i es convertirà en un sismòleg molt reconegut.

L’Elvira i el Tomàs es coneixen en una celebració de Carnaval i van veient-se fins que decideixen viure junts i plegats fan una llarga travessa fins que tornen al Priorat on la filla i el gendre han refet les vinyes de l’avi i produeixen vins de qualitat amb una estima a la terra indiscutible.

El llibre s’estructura en capítols ens els que alternativament el Tomàs i l’Elvira van explicant i recordant la seva pròpia història en una visió retrospectiva que va des de finals de quaranta fins avui.

La infantesa, la vida d’adolescent amb els descobriment de tantes coses, l’empenta de la joventut, els estudis, els primers treballs, els primers amors, el descobriment del sexe, tot allò que una vida llarga comporta. La memòria de fets i persones es contraposa com un mirall en els versions que cada un d’ells dóna de la història compartida. Cada episodi ens porta a trobar nous personatges que formen part de la seva història, amics, familiars veïns i aquells que han tingut alguna influència en el seu periple vital i a més el relat conté el relat paral·lel de la història d’aquells moments des d’aspectes importants, caiguda del mur de Berlin, execució de Puig Antich fins detalls petits, quotidians com la publicitat de l’època, els productes que van tenir importància, els avenços tècnics. Ens movem en el territori dels fets i de les interpretacions que cada protagonista en té. Han portat una vida intensa, amb algun cop inesperat com el càncer de l’Elvira, però es senten satisfets del que han fet. La narració és lliçó del triomf de la memòria de la llibertat d’escollir, de no trair allò que creuen que és important i definidor dels interessos vitals de cada personatge. És en definitiva una història de una família que dóna peu a conèixer la història general d’una època, la història d’una família que ha lluitat i una família que a través de les tres generacions, de les personalitat dels protagonistes i de molts personatges que acompanyen els protagonistes coneixem part de la història contemporània del nostre país. Història en la que s’hi poden sentir representats molta gent que llegeixi el llibre.  

Temps enrere és en el fons una historia d’amor i un cant a la vida, potser amb una mica de nostàlgia i tristesa però amb una potent capacitat d’emocionar. Somnis complerts i altres que han quedat pel camí.

Escrit excel·lentment i amb una història potent que desprèn una  gran humanitat.

Val molt la pena llegir-la.

Temps enrere
Ramon Solsona
Col·lecció A Tot Vent 770
Editorial Proa
Barcelona, setembre 2022